Resultats de la cerca
Es mostren 2685 resultats
Rapti
Riu
Riu del Nepal i de l’Índia, afluent del Ghāghra.
Té una longitud de 600 km i una conca hidrogràfica de 23900 km 2 Neix als contraforts occidentals del Dhaulāgiri i la serralada de Mahabharat, a 3500 m d’altitud, i desguassa al Ghāghra, a la zona septentrional de l’estat indi d’Uttar Pradesh
Sierra Madre del Sur
Serralada
Serralada del S de Mèxic, paral·lela a la costa del Pacífic des del curs baix del riu Balsas fins a l’istme de Tehuantepec.
Segueix una direcció NW-SE, amb una longitud de 1 200 km i una amplada mitjana de 100 És constituïda per un sòcol paleozoic i algunes formacions secundàries i terciàries d’origen volcànic i sedimentari L’alçada màxima és a Teotepec 3 703 m
Sierra Madre del Sur
Serralada
Serralada del sud de Mèxic, paral·lela a la costa del Pacífic des del curs baix del riu Balsas fins a l’istme de Tehuantepec.
Segueix una direcció NW-SE, amb una longitud de 1 200 km i una amplada mitjana de 100 És constituïda per un sòcol paleozoic i algunes formacions secundàries i terciàries d’origen volcànic i sedimentari L’alçada màxima és a Teotepec 3 703 m
interferòmetre de Fabry-Pérot
Física
Interferòmetre en el qual la llum monocromàtica travessa un parell de plaques de vidre semiplatejat i es produeixen d’aquesta manera unes franges d’interferència circulars.
Una de les plaques de vidre es pot moure per tal de variar la separació entre elles La longitud d’ona de la llum es pot determinar a partir de la variació de la posició de les franges d’interferència en funció d’aquesta separació
Circuit de la Comunitat Valenciana - Ricard Tormo
Esports de motor
Circuit de curses de motociclisme i automobilisme.
Acabat de construir el 1998 al terme municipal de Xest, prop de València, acull proves de motociclisme i automobilisme Amb una longitud de 4 000 m i una concepció arquitectònica propera als circuits ovals dels Estats Units, té una capacitat per a 90 000 espectadors
golf de Califòrnia
Golf marí
Golf de l’oceà Pacífic, a Mèxic, entre els estats de Sonora i Sinaloa, a l’E, i la península de la Baixa Califòrnia, a l’W.
Té uns 1 200 km de longitud per uns 80-200 km d’amplada Hi ha diverses illes, les més grans de les quals són les situades a la part septentrional Ángel de la Guarda, Tiburón Al fons del golf desemboca el riu Colorado
Aeròdrom de Terramar
Esports aeris
Antic camp de vol integrat dins l’autòdrom de Terramar, a Sant Pere de Ribes.
Propietat de la societat Ricart-España, fou construït el 1930 al centre de l’autòdrom de Terramar El camp d’aterratge feia uns 200 m de longitud i el manteniment de les installacions depenia de la societat Aeròdrom Canudas El 1931 hi tingué lloc una competició aeronàutica
granota

Granota verda (Rana esculenta)
Mircea Nita (cc-by)
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels diplasiocels, de la família dels rànids, que ateny de 9 a 12 cm de llargada, amb el cap tan ample com llarg, els ulls que sobresurten molt, amb la pupil·la vertical, la llengua protràctil i la mandíbula superior proveïda de dents.
El tronc és oval, amb els membres anteriors curts i els posteriors llargs, amb els dits units per una membrana La pell és llisa i d’un color uniforme variable verdosa, terrosa, negrenca, bruna o bé amb taques El mascle té dos sacs vocals que produeixen el rauc característic Habita a les aigües quietes estanys, basses, pous, etc, i també als torrents i rierols amb vegatació abundant La reproducció té lloc durant la primavera, quan cada femella pon de cinc mil a deu mil ous envoltats d’una massa gelatinosa, que durant quatre mesos fan la metamorfosi i passen a capgròs i a adult A l…
pangolí
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels folidots, de la família dels mànids, que comprèn 7 espècies de repartició africana (zona tropical) i asiàtica (zona sud-oriental).
D’una longitud aproximada d’1,5 m, tenen el cap, el dors, la cua i la cara externa de les potes recoberts d’escates epidèrmiques Sense dents, extreuen, enganxats a la llengua llarga, estreta i mucosa, formigues i tèrmits dels nius que, prèviament, han escarbotat amb les ungles
viscatxa
Mastologia
Nom, d’origen quítxua, donat a diversos mamífers rosegadors de la família dels xinxíl·lids que pertanyen als gèneres Lagidium i Lagostomus
.
De repartició sud-americana, arriben a tenir unes mides considerables alguna espècie del gènere Lagostomus pot assolir 70 cm de longitud total, 20 dels quals corresponen a la cua Són animals de pèl curt i suau, d’una tonalitat grisa fosca dorsal i blanca ventral, i solen construir caus
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina