Morfologia
La reineta septentrional (Hyla arborea) és poc comuna a les nostres terres, on forma petites poblacions. Es caracteritza per la possessió d’una línia fosca que travessa l’ull i assoleix la base de la pota posterior.
Albert Montori.
És una granota petita, esvelta, que ateny 50 mm de longitud. Té el cap petit, més ample que llarg i de musell fi. La pupil·la dels ulls és de color de coure, estreta i horitzontal, però esdevé rodona amb poca llum. La llengua és quasi circular i el timpà és visible, però més petit que l’ull. Les potes, llargues i primes, tenen tots els dits acabats en coixinets adhesius; els dits de la mà porten una membrana interdigital rudimentària i els del peu la presenten igualment però arriba fins a la meitat de llur longitud. Els tubercles subarticulars són molt grossos. La pell és llisa i lluent al dors i granelluda al ventre.
La coloració de la reineta septentrional és variable segons el substrat, però també segons la temperatura, la humitat o l’estat fisiològic de l’animal. El color varia del groc al castany o al blau cel més o menys vius i foscos, uniformes, però normalment és verd maragda viu, llevat una banda lateral gris nacrat o negra, enribetada de blanc que separa els flancs (de color blanc brut) del dors. La faixa fosca comença a la taca timpànica, darrere l’ull, i continua fins a la regió lumbar, on normalment descriu un arc cap amunt. Les potes són més clares que el dors. El ventre és blanc. El mascle i la femella són molt semblants, però el mascle presenta un sac vocal únic en posició gular, de color groguenc o brunenc, que s’infla fins a adoptar forma esfèrica i que no forma plecs quan es desinfla.
La larva pot atènyer 50 mm de longitud i és molt ràpida i pisciforme. De color oliva daurat o negrós per damunt i blanca per sota, la membrana caudal li arriba dorsalment quasi a l’alçada dels ulls (que són laterals) i és particularment alta; té la cua afilada.
Biologia i ecologia
La reineta septentrional escull indrets de vegetació abundant, preferentment amb arbusts, arbres o canyissos; s’enfila molt bé i força amunt pel suport vegetal. Encara que principalment és nocturna, sovint s’assolella de dia a les fulles, on és molt críptica. Passa una hibernació relativament llarga, que, a moltes localitats, comença a l’octubre o al novembre, enterrada al sòl o al fang del fons dels estanys. Normalment, és prop de l’aigua durant bastant de temps, entorn de l’estació reproductora. Manifesta una gran voracitat i consumeix insectes petits, com ara formícids o hemípters, però també opilions; pot capturar preses en ple vol, mitjançant salts de gran precisió des dels posadors, damunt les fulles. La veu fa un "crec-crec-crec" estrident i ràpid, emès de tres a sis cops per segon, en torns de quinze a trenta cants seguits, de 10,5 polsos de mitjana cadascun, que comença acceleradament i es va alentint. Es repeteix a intervals i es poden formar cors de mascles que recorden els dels d’ànecs.
Els mascles atrauen les femelles cap a les localitats de posta per mitjà del cant. La posta pot arribar a contenir de 800 a 1000 ous, en paquets petits, de la mida d’una cirera; cada ou mesura d’1 a 1,5 mm de diàmetre, té una càpsula gelatinosa de 3 a 4 mm i la seva coloració és castany clar per damunt i groguenc per sota. Els paquets se submergeixen. Després de la posta, els ous es desclouen al cap d’uns dotze o quinze dies i donen lloc a una larva de 8 mm de longitud, que quan arriba a la metamorfosi al cap de tres mesos aproximadament fa uns 49 mm; la forma de jove fa de 15 a 18 mm de longitud. La maduresa sexual arriba als tres o quatre anys, fins a una longevitat màxima de catorze anys, encara que la mitjana de vida és de quatre a vuit anys, en condicions naturals.
Corologia
Mapa de distribució de la reineta comuna o meridional (Hyla meridionalis, en verd), i de la reineta septentrional (Hyla arborea, en ratllat blau), als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Es troba des del vessant atlàntic de la península Ibèrica fins a la mar Càspia, per tota Europa. Presenta una gran variabilitat i hom n’ha considerat diverses subespècies. Als Països Catalans, només apareix en localitats disperses a la meitat septentrional de Catalunya, entorn d’altituds moderades i normalment allà on troba masses d’aigua convenients, com ara embassaments o rierols tranquils. No és una espècie excessivament termòfila i sembla estivar quan fa una calor intensa.