Com hem dit, l’entrenament pot incrementar tant la força com la potència musculars, a més de provocar una hipertròfia o engrandiment muscular.
La força muscular es pot definir, simplificada-ment, com la càrrega que és capaç de suportar o de desplaçar un determinat múscul quan és estimulat. La força muscular màxima és, per tant, la càrrega màxima que pot suportar o desplaçar un múscul una sola vegada; en canvi, s’anomena força muscular mitjana màxima la càrrega màxima que aquest pot suportar o desplaçar deu vegades seguides, i que sol equivaler a un 75% de la força muscular màxima.
En el desenvolupament de la força muscular intervenen alguns factors neuromusculars i d’altres exclusivament musculars. Entre els factors neuromusculars destaquen la intensitat dels potencials d’acció que incideixen sobre les unitats motores dels músculs agonistes, com també la capacitat d’inhibició dels músculs antagonistes. Entre els factors netament musculars destaquen el volum de la massa muscular i la longitud de les fibres musculars; per regla general, com més gran sigui la longitud de les fibres musculars abans de contreure’s, o longitud inicial, i com més gran sigui el volum de la massa muscular, més gran serà també la força que el múscul pugui exercir.
La potència muscular es pot definir com la força explosiva que és capaç de desenvolupar un determinat múscul. Dit d’una altra manera, en la potència intervé, a més de la força muscular, la velocitat a la qual les fibres musculars es contreuen. En general, sobre la potència muscular incideixen els mateixos factors que sobre la força muscular, per bé que en la primera intervé de manera molt específica la longitud inicial de les fibres musculars, ja que com més gran sigui aquesta, més gran serà la velocitat —a més de la força— a la qual es produiran les contraccions.
Hom dóna el nom d’hipertròfia muscular a l’augment de la massa muscular. Fins fa alguns anys es considerava que en l’augment de la massa muscular es verificava tant un increment de la grandària de les fibres musculars com de llur nombre. Actualment, però, ha estat comprovat, després de l’estudi microscòpic de mostres de teixit muscular extretes de subjectes que practicaven esports de força, que l’augment de la massa muscular només es produeix per l’augment de la grandària de les fibres musculars, no per increment de llur nombre. Hom sap que la hipertròfia apareix quan el múscul és sotmès de manera regular a esforços repetits de càrrega o de pes que s’apropen a la seva força màxima. Probablement, això és degut al fet que, en aquestes circumstàncies, cal que les fibres musculars incrementin el nombre i/o la grandària de les estructures que intervenen en la producció de llurs reserves energètiques. Tanmateix, encara no es coneixen quins són exactament els mecanismes i les estructures implicats en aquests fets.
La hipertròfia muscular no és sinònim de força muscular, ja que, com ja hem esmentat, en la força muscular també intervenen alguns factors neuromotors, així com la longitud inicial de les fibres musculars. Això no obstant, sí que és cert que l’entrenament de la força muscular repercuteix en un increment del volum de la massa muscular i que l’adquisició d’hipertròfia muscular incrementa, al seu torn, la força muscular.
En realitat, malgrat els matisos que les diferencien entre elles, la força, la potència i la hipertròfia muscular, depenen de factors relativament coincidents, i per això, llur increment també es produeix mitjançant un treball muscular de característiques semblants. Concretament, totes aquestes qualitats musculars es desenvolupen quan els músculs són sotmesos a una sobrecàrrega important, que es realitzi de manera regular i progressiva. Aquest sobreesforç, durant el qual les fibres musculars obtenen l’energia mitjançant mecanismes anaeròbics, només es pot mantenir durant algunes desenes de segons, però passat un breu període de temps de repòs, per exemple un minut, es pot iniciar una altra vegada. Així, són les successives repeticions de sobrecàrrega muscular les que desenvolupen la força, la potència i la hipertròfia muscular.
En una persona desentrenada, o que duu a terme una vida sedentària, i en la qual, per tant, la seva musculatura no és forta, el sobreesforç es pot aconseguir mitjançant activitats físiques moderades, com ara exercicis gimnàstics lleugers, o iniciant la pràctica de qualsevol esport. En canvi, en els individus que realitzen habitualment una activitat física intensa, sobretot si practiquen algun esport, el sobreesforç només s’aconsegueix fent treballar encara més intensament els músculs, per exemple mitjançant exercicis gimnàstics intensos, o aixecant pesos.