Resultats de la cerca
Es mostren 4686 resultats
Polpís
Castell
Antic castell de Polpís del municipi de Santa Magdalena de Polpís (Baix Maestrat), situat al vessant nord-occidental de la serra d’Irta, a 336 m alt., dominant la vall de la rambla d’Alcalà (o barranc de Polpís).
Aquest castell fou donat el 1189 per Alfons I de Catalunya-Aragó als templers, que l’havien conquerit recuperat per les forces islàmiques, fou expugnat a la campanya de Jaume I, que el lliurà als calatravers el 1280 retornà a mans dels templers El 1316, finalment, esdevingué possessió del nou orde de Montesa
Joan Molinari i Galceran
Educació
Música
Pedagog musical.
Deixeble d’Enric Granados, amplià estudis musicals a París i a Ginebra Es dedicà a la formació de pianistes Inventà un aparell per a millorar la disposició de les mans i afavorir la independència dels dits Fundà a Barcelona l’Escola Musical Molinari i publicà mètodes i obres teòriques dedicades al piano
Euribíades
Història
Militar
Militar lacedemoni.
Fou almirall de la flota grega durant la segona guerra Mèdica Després de la desfeta de les Termòpiles portà la flota al golf de Salamina Caiguda Atenes en mans dels perses, volgué anar al Peloponès, però, aconsellat per Temístocles, restà a Salamina, on fou obtinguda una victòria sobre l’enemic 480 aC
Guillem II de Ribagorça
Història
Comte de Ribagorça (1011-17), fill natural del comte Isarn I.
Era a la cort del comte Sanç Garcia de Castella, parent seu, quan fou cridat a governar el comtat per la seva tia Toda, en restar vídua del comte Sunyer I de Pallars, vers el 1011 Fou assassinat pels aranesos Ribagorça a l’últim caigué en mans de Sanç III de Pamplona
La Forestal d'Urgell, a Mollerussa
Anunci de la fàbrica de cartons i cartolines La Forestal d'Urgell Anuario Industrial de Catalunya , 1916 La Forestal d’Urgell, SA és una societat anònima constituïda el 15 de març de 1890 El seu objectiu social, segons els estatuts de l’empresa, és obtenir la pasta-cartó i altres productes que tenen per base la fusta, així com dedicar-se a altres indústries en les quals la fusta sigui la primera matèria i sempre que s’utilitzi per al moviment del motor la força motriu desenvolupada per les aigües del Canal d’Urgell La fàbrica principal, que es posà en marxa al començament de la dècada dels…
La companyia alemanya Henkell compra Freixenet
La companyia alemanya Henkell, filial de la multinacional de l’alimentació Dr Oetker, signa la compra del 50,7% de Freixenet per 220 milions d’euros La resta del capital queda en mans de dos membres de la família propietària fins ara Josep Ferrer, el president d’honor, i Josep Lluís Bonet, el president
víl·lic | víl·lica
Història
Esclau que tenia cura d’un predi rural poc important.
Als predis més grans l’administració era a mans d’un procurator , llibert que tenia poders superiors als d’un víllic A l’època carolíngia, hom creu que el víllics representaven el graó més baix de l’escala administrativa, vetllaven per l’economia de les terres i administraven la justícia als qui les habitaven
Mas d’en Pinc

Mas d’en Pinc
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Masia
Masia tradicional catalana de Begur (Baix Empordà) composta de diferents volums, un pati interior i una torre de defensa contra la pirateria del segle XVII.
L’any 1961 l’artista Carme Amaya s’hi establí fins a la seva mort el 19 de novembre de 1963 El mas passà a mans de l’Ajuntament de Begur i durant 25 anys fou la seu de l’Associació Nereo, fins al 2015 Actualment és seu de l’Espai mas d’en Pinc
lateralitat
Psicologia
Predomini funcional dels òrgans i membres d’un costat del cos humà sobre els de l’altre.
Les causes que determinen la lateralitat poden ésser biològiques o culturals Hi ha subjectes amb lateralitat diversa per als diferents òrgans i membres esquerrans de mans i dretans de peus o ulls En la pràctica, una inadequada implantació de la lateralitat pot influir greument en el desenvolupament de les funcions psíquiques i del llenguatge
ballet de Déu
Folklore
Dansa popular catalana de caire cerimoniós i auster i de melodia suau i seriosa, pròpia de dies de festa, abans o després de l’ofici.
Té nombroses variants i una notable antiguitat Ha estat anomenat també ballet de quatre , per tal com les parelles s’hi agrupaven de dues en dues Segons els llocs, era ballat amb vestits negres, les dones portant caputxes, escapularis al coll i rosaris a la mà, i els homes encreuant les mans sobre el pit
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina