Anunci de la fàbrica de cartons i cartolines La Forestal d'Urgell (Anuario Industrial de Catalunya, 1916).
La Forestal d’Urgell, SA és una societat anònima constituïda el 15 de març de 1890. El seu objectiu social, segons els estatuts de l’empresa, és obtenir la pasta-cartó i altres productes que tenen per base la fusta, així com dedicar-se a altres indústries en les quals la fusta sigui la primera matèria i sempre que s’utilitzi per al moviment del motor la força motriu desenvolupada per les aigües del Canal d’Urgell.
La fàbrica principal, que es posà en marxa al començament de la dècada dels anys noranta, produí cartolines, és a dir, cartó prim, preferentment. Era a Mollerussa i aprofitava un salt d’aigua del canal en aquell terme. Una segona fàbrica es trobava al terme de les Borges Blanques i al costat d’una derivació del mateix canal.
L’empresa prengué volada a partir de la segona dècada del segle XX, quan quedà en mans de Miquel Ibern (o Ybern) i Ferrés, un comerciant i propietari resident a Barcelona, que havia estat director-gerent dels Ferrocarrils Econòmics de Villena a Alcoi, a Yecla i Alcúdia de Crespins, una companyia anònima creada el 1882 a Barcelona. La Forestal romandrà en mans de la família Ibern, que n’eren socis majoritaris.
Mollerusa: la Forestal d'Urgell. La fàbrica principal de La Forestal d’Urgell es posà en marxa al començament de la dècada dels anys noranta. Produïa, principalment, cartolines.
La Forestal d’Urgell, amb despatx i domicili al Carrer Ample, núm. 25 de Barcelona, produirà cartons, cartolines i cartó cuir. Creada per un període de trenta anys, el 1920 renovà el seu objectiu i traslladà el seu domicili social a Madrid, on residien llavors els Ibern, que controlaven la societat.
El 1930, La Forestal amb un capital subscrit de 3 milions de pessetes, dels quals havia desemborsat 1,35 milions, entrà a la cotització de la borsa de Madrid, però amb un moviment mínim d’accions.
Després de la guerra, La Forestal d’Urgell fabricava cartons corrents i paper d’embalatge a Mollerussa, mentre que la fàbrica de les Borges Blanques es dedicava a la pasta de fusta i cartó cuir. El capital desemborsat era de 2,5 milions i la capacitat de producció de 4 500 t.
L’empresa, en mans dels fills de Miquel Ibern, es mantingué fins a la dècada dels anys vuitanta.