Resultats de la cerca
Es mostren 2770 resultats
David d’Angers
Escultura
Pseudònim de Pierre-Jean David, escultor francès.
Premi de Roma del 1811 Es relacionà amb Canova a Itàlia Membre de l’Institut de França i professor de belles arts a París 1826 Les seves millors obres són els nombrosos medallons-retrat de grans contemporanis, de continguda vehemència, a mig camí entre el fogós Romanticisme francès i les suavitats de l’estil germànic Tingué molta relació amb els intellectuals i els artistes alemanys, i fins i tot en retratà alguns Goethe, Schiller, Tieck, CDFriedrich, etc També és autor de diverses estàtues i busts Contrari a Lluís Napoleó, s’exilià el 1851, però tornà l’any següent
Juan de la Cueva
Teatre
Dramaturg d’orientació classicista, iniciador de la peça dramàtica d’assumpte històric nacional.
La seva obra de preceptiva dramàtica, Exemplar poético 1606, és un digne antecedent de l' Arte nuevo de hacer comedias, de Lope de Vega Escriví diverses comèdies i tragèdies sobre temes clàssics Ayax Telamón, La muerte de Virginia, nacionals Tragedia de los siete infantes de Lara, Comedia de la muerte del rey don Sancho, Comedia de la libertad de España por Bernardo del Carpio , temes que havien de tenir molta difusió a partir de Lope de Vega, i novellescs El infamador, La constancia de Arcelina , d’esperit romàntic Com a poeta fou influït, inicialment, per Petrarca
Falgars

Aspecte del santuari de Falgars (la Pobla de Lillet)
© C.I.C. - Moià
Santuari
Santuari marià (Santa Maria de Falgars) del municipi i de la parròquia de la Pobla de Lillet (Berguedà), a la serra de Falgars.
El lloc consta des del 984, en l’acta de consagració de la desapareguda parròquia de Sant Cristòfol de Vallfogona Bé que una tradició pretén de situar la troballa de la imatge el 1049, les seves primeres notícies certes són del 1120, quan fou donada l’església de Santa Maria, que aleshores s’edificava, al monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà Primer era regida pel rector de Sant Cristòfol, després tingué benefici propi 1352 i, més tard, ermitans L’església fou reedificada el 1646 Presideix el santuari una imatge gòtica d’alabastre, del segle XV És lloc de molta devoció
sola
Tecnologia
Cuir gruixut obtingut de pells de bestiar gros, generalment boví, que ha estat adobat i treballat pel blanquer o adobador.
La sola és destinada gairebé exclusivament a la fabricació de soles de calçat, i ha d’ésser ferma i amb bon tremp per tal d’absorbir les irregularitats i impactes del terreny i protegir el peu, tot donant comoditat a l’usuari del calçat Generalment és adobada amb adob vegetal, o, menys generalment, al crom, en el qual cas absorbeix molta aigua i es torna relliscosa, inconvenients que són evitats impregnant-la amb greixos i resines La sola adobada al crom és emprada en la fabricació de calçat per a esports Als Països Catalans la fabricació de cuir per a sola se centra…
fècula
Alimentació
Midó que ocorre en forma de grànuls en les cèl·lules vegetals dels tubercles, els rizomes i d’altres arrels d’algunes plantes, com ara patates, mandioca, sagú, etc, de les quals hom l’extreu en forma de pólvores blanques insolubles en aigua freda.
La distinta qualitat de les diverses menes de fècules és determinada per la proporció amilosa/amilopectina en el midó i és identificada per l’examen microscòpic dels grànuls i la determinació del poder i la temperatura de gelificació Hom obté la fècula mitjançant els processos de mòlta de les arrels 81-85% de midó, 0,82% de proteïnes i traces de greixos i de cellulosa ratllament, rentatge amb decantació, filtració de la llet de fècula en filtres continus, assecatge, polvorització i tamisatge És emprada en la fabricació de productes alimentaris, de dextrina i de fècula soluble per…
hispà | hispana
Història
Nom donat als emigrats d’Hispània que s’establiren a la banda nord dels Pirineus, en els dominis francs, fugint del territori dominat pels àrabs, sobretot després de la fracassada expedició de Carlemany contra Saragossa (778).
Molts d’ells procedien de la Tarraconense i es constituïren en nuclis de refugiats que foren objecte d’una capitular de Carlemany, vers el 780, que facilitava llur establiment a Septimània aquesta capitular fou completada vers el 801 i renovada per Lluís el Piadós el 815 i per Carles el Calb el 844 Entre ells hi havia magnats i eclesiàstics notables, com Teodulf, Àtala, Castellà, Agobard, Claudi i Pirmí, que ocuparen càrrecs importants en l’imperi Carolingi, i també molta gent humil, que foren un factor important en la conquesta i el repoblament cristians dels primers nuclis de…
Faust Morell i Orlandis
Pintura
Pintor.
Fill de Faust Morell i de Moragues, senyor de la Galera de Felanitx Conreà l’oli i l’aquarella Es dedicà al paisatge, als temes costumistes i religiosos, al retrat, etc De colors brillants, donà molta importància al moviment i a la representació de les qualitats de les robes Féu projectes de retaules d’estils historicistes i per a ornaments litúrgics Entre les seves obres cal esmentar un retrat de la reina Maria Mercè quan era infanta d’Espanya, Nenes disfressant-se, Pontifical i la Mare de Déu de la parròquia de Valldemossa Presidí l’Acadèmia de Belles Arts de Mallorca i fou…
tupaioïdeus
Zoologia
Infraordre de primats del subordre dels lemuriformes d’uns 10-20 cm de llargada, amb la cua llarga (fins a 25 cm) i molt peluda, el cos esvelt i proveït d’un pelatge dens, el musell llarg i punxegut, les extremitats proporcionades i els dits armats d’ungles corbes.
La dentadura presenta 2 incisives, 1 ullal, 3 premolars i 3 molars a cada mitja mandíbula les incisives i els ullals són molt semblants El cervell presenta uns lòbuls olfactoris i uns lòbuls òptics grossos Habiten les selves, on corren i s’enfilen pels arbres amb molta rapidesa Es nodreixen d’insectes i de fruita Llevat de les espècies de Ptilocercus , tots fan vida diürna Inclou 5 gèneres, amb 15 espècies, pròpies de les selves de l’Àsia sud-oriental, des de l’Índia fins al sud de la Xina, i des de l’arxipèlag malai fins a les Filipines Els gèneres més importants són Urogale,…
angle d’extinció
Mineralogia i petrografia
Angle que formen, en observar una placa mineral anisòtropa a través d’un sistema òptic amb nicols encreuats, la línia de referència de la placa i els reticles de l’aparell en el moment que hi ha el mínim de llum que travessi el sistema.
Com a línia de referència hom sol prendre una línia d’exfoliació de la placa o una cara del cristall Si l’angle d’extinció és de 0° o de 90° hom diu que hi ha extinció recta si els fils del reticle són les bisectirius de l’angle de les línies de referència, hi ha extinció simètrica si no és cap d’aquests dos casos, hi ha extinció oblíqua L’angle d’extinció té molta relació amb els elements geomètrics del cristall de la placa D’altra banda, depèn també de la composició química, i revela clarament la presència de macles en placa examinada
Castell de Vila (Vielha)
Art romànic
El castell de Vila, segons Francisco de Gracia, era situat al cap del poble Tenia planta triangular a llevant hi havia el fossat, un pont de fusta, la porta amb contramur 16 pams d’alt, defensat per cinc baluards, el mur principal 250 × 50 d’alt i 5 d’ample i sengles torrasses als angles El recinte constava de dues places d’armes, l’església i dues torres la mestra, amb cinc campanes, i l’altra, amb un capitell de llicorella Finalment, parla també de ruïnes d’edificis antics que podrien ésser romànics i d’una peça rectangular on es podia aplegar molta gent
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina