Resultats de la cerca

Home d’àmplia cultura musical, el wagnerisme fou un dels eixos de la seva formació intellectual Moltes de les seves preocupacions filosòfiques i polítiques tenen com a referència l’obra de Wagner, que considerava l’expressió més genuïna del tarannà alemany S’interessà també per altres compositors, singularment per Gustav Mahler, la figura del qual li serví per a crear el protagonista de la novella La mort a Venècia 1913 Una de les seves novelles principals, Doktor Faustus 1947, té com a protagonista un compositor imaginari que reuneix característiques de diversos intellectuals i artistes…

Hom desconeix la identitat d’aquest músic, del qual es conserven vuit composicions bàsicament villancets i cançons recollides en el Cancionero Musical de Palacio i en altres fonts portugueses de l’època En el Cancionero general d’Hernando del Castillo, imprès per primer cop el 1511, apareixen tres poemes i un villancet Algunes de les seves obres també figuren en fonts provinents d’Itàlia, on sembla que residí un temps La investigació més recent l’identifica amb João de Badajós, que figura com a instrumentista en una llista de músics de cambra al servei del rei Joan III de Portugal

Estudià als EUA i posteriorment amplià la seva formació musical a Viena Debutà a Graz el 1954, i un any després fou contractat com a primer baix de l’Òpera de Munic El 1958 es presentà a Bayreuth en el paper de Heinrich Lohengrin A partir d’aleshores fou convidat als principals teatres germànics i també a Amsterdam, Florència, Torí, Buenos Aires i Edimburg Actuà regularment a Bayreuth i combinà el gran repertori amb les composicions de músics del segle XX El 1957 estrenà L’harmonia del món de P Hindemith, i el 1986, Belshazar de David Kirchner

Era l’òrgan de l’Associació Obrera de Concerts, entitat fundada per Pau Casals per a difondre la música entre la classe obrera barcelonina Era de periodicitat mensual, i contenia estudis musicals de caràcter divulgatiu, biografies de músics, notícies musicals d’arreu del món i notes informatives sobre la mateixa associació Tot i anar destinada a un públic poc illustrat, tenia un nivell satisfactori i ocasionalment s’hi trobaven collaboradors de prestigi, com Blanca Selva, Robert Gerhard i Joan Llongueras Publicà 63 números de 32 pàgines, el primer a l’abril del 1927 i el darrer al setembre…

Inicià estudis de piano de petit i aviat tocà en orquestres de jazz Acompanyà solistes com Bobby Hackett, Jo Jones i Vic Dickenson Els anys cinquanta del segle XX obrí dos clubs, i engegà el segell discogràfic Storyville El 1954 fundà el Newport Jazz Festival Més endavant n’organitzà d’altres, com ara la Grande Parade du Jazz de Nice, i creà una empresa per a dirigir-los Com a pianista es presentà sovint al capdavant del grup Newport Festival All Stars, que inclogué músics com Buck Clayton, Buddy Tate, Warren Vaché, Oliver Jackson i Slam Stewart

Després de tocar en diverses bandes, el 1929 arribà a Kansas City, on dirigí els Clouds of Joy, una orquestra itinerant que obtingué un gran èxit amb Until the Real Thing Comes Along 1936 La formació es dissolgué el 1948 després d’haver estat una de les millors de l’estil Kansas La personalitat de l’orquestra era en gran part determinada per les composicions i els arranjaments de la pianista Mary Lou Williams, d’altra banda excellent instrumentista Altres músics membres de l’orquestra foren Don Byas, Dick Wilson, Shorty Baker, Howard McGhee, Fats Navarro i, per un breu període, Charlie Parker

A partir del 1928 liderà formacions a teatres de Chicago i Nova York i el 1931 enregistrà el seu gran èxit Minnie the Moocher Amb la seva orquestra tocà per Europa, aparegué en diversos films, com ara Stormy Weather Andrew L Stone 1943, i feu un gran nombre d’enregistraments, amb moltes composicions pròpies, fins que el 1948 la dissolgué Després, Calloway s’especialitzà en el paper de Sportin’ Life a l’òpera Porgy and Bess , de G Gershwin En la seva orquestra iniciaren la carrera destacats músics, entre els quals Ben Webster i Dizzy Gillespie

Tocà, entre d’altres, amb Bunk Johnson i Papa Celestin abans de fer-ho als vaixells del Mississipí amb Fate Marable 1918-21, on adquirí una gran reputació entre els músics de Nova Orleans Anà a Chicago per treballar amb King Oliver, Jelly Roll Morton i Louis Armstrong, i enregistrà alguns dels millors discos de l’època Durant el ressorgiment que de l’estil Nova Orleans es produí els anys quaranta, fou molt sollicitat i actuà força per Europa L’estil de Dodds fou pres com a model a Nova Orleans, però sobretot a Chicago, on influí els bateries de la següent generació

El 1908 inicià una collecció de texts teatrals catalans que, juntament amb l’aplegament exhaustiu de dades biogràfiques dels artistes teatrals dels Països Catalans actors, escenògrafs, empresaris, músics, etc que formaren l’Arxiu Rull, des del 1997 a conservat a la Biblioteca de Catalunya, que conté més d’onze mil obres impreses i de mil cent manuscrits Hi figuren gairebé totes les obres teatrals en català aparegudes des del 1750 endavant, amb alguns exemplars únics, com el sainet bilingüe El café de Barcelona , de Ramón de la Cruz 1788 També s’hi conserven fotografies, programes, revistes i…

Començà com a pianista a les sales de cinema mut Participà en els inicis del jazz instrumental francès, es decantà pel violí i esdevingué aviat un dels músics de jazz més destacats L’any 1934, amb Django Reinhardt, creà el quintet Hot Club de France, que fou una veritable revolució mundial A la mort de Reinhardt 1953, emprengué una carrera brillant com a solista i creà un estil propi Enregistrà molts discs, alguns amb primeres figures del jazz i també amb YMenuhin Escriví les memòries Mon violon pour tout bagage 1992 Fou guardonat amb la Legió d’Honor francesa