Resultats de la cerca

La vinya és el conreu dominant 248 ha, de les quals 241 de denominació d’origen controlat Hom hi explota també una pedrera de feldespat Durant el mes de juny hi té lloc un festival de música El poble 153 h agl i 9 h diss 1982 120 m alt és establert a l’esquerra de l’Aglí, a la seva confluència amb la riera de Termena afluent, per l’esquerra, de l’Aglí, vora la qual, aigua amunt, hi ha el castell de Termena Hom hi parla un occità de transició vers el català, igual que el de Planeses i Caramany

És una de les primeres composicions poètiques de Catalunya, escrita en occità a mitjan segle XIII Composta de dotze estrofes de cinc versos decasíllabs, seguides d’una tornada de dos versos de quatre i dues síllabes, de rima diferent Està conservada en cinc manuscrits D’autor anònim, tracta el tema del “Planctus Mariae” —plany de Maria amb motiu de la mort de Jesús— Bibliografia Aramon i Serra, R “Augats, seyós, qui credets Déu lo payre” Hispanic Studies in honour of I González Llubera 1959 Soberanas, AJ “Una versió desconeguda d’Augats, seyós, qui credets Déu lo Payre” Estudis Romànics, X…

El 1451 traduí de l’occità al català l’obra Gènesi de Scriptura , també coneguda com a Crònica Universal , una història sagrada abreujada que pren com a font principal la Vulgata , alguns llibres apòcrifs i diverses llegendes populars Acompanya la traducció un breu glossari amb els vocables castellans equivalents L’obra Gènesi de Scriptura , amb el títol de Compendi historial de la Bíblia , fou publicada el 1873, a cura de Miquel Victorià Amer, dins la “Biblioteca Catalana” de Marià Aguiló Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Vida i obra De família d’origen occità, fou prevere de la comunitat de Sant Pere de Ripoll 1692 Compilador documental en defensa dels interessos de la comunitat de preveres i de la vila enfront del monestir de Ripoll, fou autor de diverses Notes manuscrites de tipus cronístic, de contingut historicojurídic i en català, que s’insereixen en el llarg conflicte que enfrontà el clergat secular i el monestir ripollès Possiblement fou autor també de la relació de l’entrada de l’abat Rafael Moner 1699, editada al s XIX Bibliografia Mascarella i Rovira, J 1999-2000 Vegeu bibliografia

El nom deriva del jaciment occità de Mas d’Azil Es caracteritza per la tendència microlítica de les peces de sílex, l’ús sovintejat d’os i de banya sobretot els arpons de banya de cérvol amples i plans, amb una o dues rengleres de dents i un forat a la base També són molt característics els palets o còdols pintats amb motius geomètrics Als Països Catalans han aparegut indicis d’Azilià a Serinyà Pla de l’Estany i potser a la balma de Sant Gregori de Falset Priorat segons Lluís Pericot també cal considerar Azilià un dels nivells de la cova de La Cocina a Dosaigües Foia de Bunyol

Nasqué el 1982 a partir d’una iniciativa del Parlament Europeu i establí les seves seus a Brusseŀles i Dublín Per a l’any 2005, té previst el llançament d’una nova versió del web Eurolang, un servei de notícies sobre les llengües minoritàries, i del seu web corporatiu, que ara mateix és en procés d’elaboració Les principals línies d’actuació de l’European Bureau of Lesser Used Languages EBLUB són la promoció i difusió, mitjançant conferències i projectes de cooperació, de les llengües marginades, entre les quals n'hi ha de parlades a l’Estat espanyol català, basc, gallec, aragonès, asturià i…

Aquest poble depenia ja al segle X del monestir occità de la Grassa Per un document de l’any 1407 hom sap que tenia una cellera closa i amb un portal Al voltant de l’església parroquial, tal com han estudiat Bayrou i Castellví, hi ha restes d’un recinte fortificat que clou un espai quadrangular d’uns 80 × 60 m, que pot correspondre a aquesta cellera primerenca segurament deu coincidir amb la sagrera o espai sagrat d’uns trenta passos que en voltava l’església Actualment encara es veu l’existència de dos portals, de dues torres d’angle i d’algun tram de mur

Estudià a Marburg i Leipzig i fou professor a les universitats de Marburg, Zuric, Münster i Halle, a l’última de les quals féu alguns cursos de literatura catalana Especialista en filologia francesa i occitana, d’entre les seves nombroses obres cal destacar Geschichte der altfranzösischen Literatur ‘Història de la literatura francesa antiga’ i els Denkmäler provenzalischer Literatur und Sprache ‘Monuments de la literatura i la llengua provençals’ 1883, així com diversos estudis sobre Lo codi occità i edicions de texts medievals Fundà i dirigí una Bibliotheca Normannica Cedí a l’Institut d’…

Degà dels mestres parisencs de medicina, orador de qui es conserven fragments en llengua vulgar, actuà principalment a París i a Llemotges Canonge d’Évreux, declinà dues vegades la dignitat episcopal A París havia estat deixeble de Ramon Llull Poc abans de morir, el 1306 llegà a la Sorbona la seva biblioteca de més de cent vint volums, entre els quals figuren obres de Llull i la versió francesa del Blanquerna , que possiblement promogué o féu Tingué una gran difusió el seu tractat De oculo morali , de base científica i intenció mística

Parlat a Gascunya, una de les seves variants és parlada a la Vall d’Aran aranès Els seus trets peculiars li donen gairebé una categoria de llengua Part de la seva peculiaritat prové de l’aquità Té afinitats fonètiques lexicals amb l’aragonès i el català Es caracteritza per l’aspiració de f llatina hèsta , festa, per la caiguda de la - n - lua, lluna, pel reforç vocàlic de la r- arròda, roda, per la reducció de l’aplec - nd - a n estona , per l’ús del perfet perifràstic que voi ir , vaig anar i per l’ús expletiu de partícules com que, be, ja, e e t'en vas, te'n vas