Resultats de la cerca

Per a l’administració parenteral hom en prepara una solució en dietanolamina És coneguda també com a gantrisina

El remolliment cerebral o encefalomalàcia és una afecció aguda o crònica que pot ésser produïda per embòlia, trombosi, hemorràgia, etc Hom dona també el nom d'osteomalàcia al remolliment dels ossos

És emprat com a accelerant en la vulcanització del cautxú, com a desinfectant i com a fungicida En medicina és emprat com a coadjuvant en el tractament psicoteràpic de l’alcoholisme crònic La ingestió d’1 a 2 g de disulfiram per via oral produeix vòmits, mareig, palpitacions, cefalàlgies i envermelliment cutani tot aquest seguit d’efectes és produït per la presència d’acetaldehid a la sang, com a resultat del bloqueig del catabolisme d’aquest en restar inactivada l’acetaldehidroxidasa i no poder-se formar l’àcid acètic

El procés és aplicat al cafè verd humitejant-lo i extraient-ne posteriorment l’alcaloide Els grans, una vegada eliminat el dissolvent, són sotmesos als processos normals de torrefacció

És un corticoesteroide sintètic, molt més potent que la prednisona, emprat especialment per via oral com a antiinflamatori inespecífic en processos reumàtics i també com a antiallèrgic

Cal distingir els polímers de les macromolècules, malgrat que en la pràctica ambdós termes són emprats sovint com a sinònims Alguns dels criteris emprats arbitràriament per a definir una molècula com a polímer són un pes molecular superior a mil o la presència de més de cent unitats estructurals en la cadena La molècula que constitueix la unitat estructural bàsica del polímer és coneguda com a monòmer i el seu procés de transformació en polímer rep el nom de polimerització El concepte actual de polímer fou introduït entre el 1920 i el 1930 per Staudinger, superant la idea primitiva que, per…

Són líquids incolors d’olor característica, tòxics i inflamables, menys densos que l’aigua,amb la qual són immiscibles, però són miscibles amb els solvents orgànics Hom els obté per destillació fraccionada d’olis minerals lleugers o per reforming catalític del petroli, i en les mescles obtingudes predominen els isòmers meta i para , que hom separa per cristallització del darrer L’isòmer orto és emprat en la preparació de l’anhídrid ftàlic, i els isòmers meta i para són emprats en la preparació dels corresponents àcids mesoftàlic i tereftàlic Tots tenen també aplicació com a…

El NO pot fixar-se sobre els metalls naixents produïts pels composts organomagnèsics, i donar, com a subproductes, derivats nitrosats orgànics Les substàncies més fàcils de nitrosar són els fenols, les amines secundàries i les imines Els agents de nitrosació més usuals són el peròxid de nitrogen dímer N 2 O 4 , l’àcid nitrós HNO 2 , els nitrits MNO 2 , els nitrits d’alquil i, sobretot, els d’amil C 5 H 1 1 -O-NO i les sals de nitrosil NOCl, NOBr El clorur de nitrosil NOCl dissolt en toluè absolut reacciona amb els composts organomagnèsics donant derivats nitrosats en el nucli C 6…

La seva fórmula general és És de gran importància industrial per les seves excellents propietats i baix cost Hom l’obté per polimerització del propè amb catalitzadors del tipus Ziegler-Natta, d’on resulta un polímer d’un pes molecular mitjà de 50 000, pràcticament isotàctic Té una densitat de 0,9, un punt de fusió de 170°C i és insoluble, per sota de 80°C, en l’aigua i en els dissolvents orgànics habituals Les seves propietats mecàniques són, a baixa temperatura, similars a les del polietilè de densitat elevada, però les supera notablement en calent i és utilitzable fins a 140°C…