Resultats de la cerca
Es mostren 1594 resultats
llibre d’Esdres
Llibre de l’Antic Testament, escrit per Esdres
.
Originàriament formava una sola obra amb el llibre de Nehemies A la Vulgata, Esdres i Nehemies segueixen els Paralipòmens, escrits probablement pel mateix autor Aquest se serví de documents certament autèntics el decret de Cir II de Pèrsia, un inventari dels objectes del temple, una llista d’exiliats, un informe a Artaxerxes i la resposta reial, etc, que confereixen al llibre un valor de primera mà, bé que l’arbitrarietat de llur disposició en el llibre determina més confusions històriques pràcticament insolubles Sota el nom d’Esdres hom coneix també diversos llibres apòcrifs l' Esdres IV ,…
Sant Joan de l’Hospital (els Prats de Rei)
Art romànic
Aquesta capella d’hospital es trobava en un principi fora de les muralles de la vila dels Prats de Rei, en el raval Originàriament tingué les funcions assistencials dels hospitals de camí, que després deixà d’exercir Les primeres notícies de l’existència d’aquest hospital es remunten a l’any 1295, que un membre de la família Puig del terme de Grevalosa feu diverses deixes a les capelles i els hospitals de la zona compresa entre Grevalosa i els Prats de Rei entre els hospitals beneficiats figurava l’hospital dels Prats de Rei Al segle XVII aquesta capella de Sant Joan situada als ravals encara…
Martti Talvela
Música
Baix finès.
Format originàriament com a actor, l’any 1958 inicià la carrera de cant, que prosseguí a Estocolm, on debutà el 1961 amb el paper de Commendatore Don Giovanni Un any més tard actuà a Bayreuth fent de Titurel Parsifal i fou contractat a la Deutsche Oper de Berlín El 1974 interpretà el paper titular de Borís Godunov , que enregistrà en la seva versió original Considerat un dels millors baixos profunds de la seva generació, encarnà amb èxit els principals personatges per a la seva tessitura de G Verdi, R Wagner i M Musorgskij, les òperes dels quals cantà arreu d’Europa i dels Estats Units…
baronia de Linyola
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada en la vila i el castell homònims, que originàriament formaven part de la baronia de Bellpuig.
Al s XV passà a la línia dels Cardona-Anglesola, i el 1768 als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira El 1921 fou rehabilitada i reconeguda com a títol del regne a favor de Luis Ruiz de Arana i Martín de Oliva, duc de Sanlúcar la Mayor
placa base AT
Electrònica i informàtica
Placa base originàriament introduïda per IBM el 1984 en els seus ordinadors PC-AT, on AT significa Advanced Technology
.
Establí un estàndard en la indústria pel que fa a les plaques base, fixant-ne dimensions, ancoratges, connexions, emplaçament dels components, etc Actualment ha estat substituïda pel nou estàndard ATX
mīrzā’
Títol persa donat, originàriament, als fills dels prínceps i, posteriorment, a les persones notables, com a signe de respecte.
bata
Indumentària
Peça de vestir, originàriament llarga gairebé fins als peus i amb mànigues, usada generalment per a estar per casa.
malpaís
Geologia
Nom donat, originàriament en els països de parla castellana, als camps d’aa, caracteritzats per llur aridesa i esterilitat.
seqüència
Música
En la litúrgia romana, cant rimat que s’interpreta en algunes solemnitats després de l’al·leluia de la missa, abans de l’evangeli.
Antigament també se’n cantaven dins l’ofici diví, especialment després de la capítula Originàriament era un text, a manera de trop , adaptat a una vocalització d’un cant litúrgic, especialment al melisma de l’última síllaba de l’alleluia de la missa Aquesta vocalització, més o menys àmplia segons el grau de solemnitat de la festa, s’anomenava jubilus , melodia o sequentia Els versos aplicats sobre aquesta sequentia foren anomenats prosa o verba De l’expressió prosa ad sequentiam 'prosa feta sobre la seqüència' provenen els dos noms, prosa i seqüència, que rep el mateix concepte Se’n…
Sakhalin
Illa
Illa de la mar d’Okhotsk, a Rússia, pertanyent a l’oblast’ homònima, separada del continent asiàtic, a l’W (al qual la uneix un dic) per l’estret de Tatària i de l’illa de Hokkaidō (Japó), i al S, per l’estret de La Pérouse.
Geològicament forma part de la zona de plegament neozoic Les costes són poc retallades El relleu presenta dues cadenes de muntanyes, amb altures fins a 1000 i 1500 m, separades per la vall dels rius Tym’ i Poronaj El N és pantanós El clima és monsònic moderat hivern fred i més humit que al continent i estiu fresc i plujós Jaciments de petroli, gas, carbó, mercuri, or i platí Habitada originàriament per ainus i evenkis, la població actual és formada en un 80% per russos Explorada el segle XVII per La Pérouse, el 1855 russos i japonesos que l’anomenaren Karafuto en compartiren l’administració…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina