Resultats de la cerca
Es mostren 1548 resultats
Gustav Stresemann
Història
Polític alemany.
Diputat del partit nacional-liberal 1907, fou el fundador del partit populista 1918 Nomenat canceller 1923, formà un govern de coalició amb els socialistes Reprimí amb energia les revoltes socials, però, abandonat pels socialistes, hagué de dimitir Com a ministre d’afers estrangers, féu costat al pla Dawes i al pla Young, participà en la conferència de Locarno i signà el pacte Briand-Kellog de renúncia a la guerra 1928 Escriví Von der Revolution bis zum Frieden von Versailles ‘De la Revolució fins a la pau de Versalles’, 1919 EL 1926 li fou atorgat el premi Nobel de la Pau, que…
Willem Frederik Duisenberg

Willem Frederik Duisenberg
© Banc Central Europeu
Política
Economista holandès.
Graduat a la Universitat de Groningen 1961, treballà a l’FMI en 1966-69 Posteriorment fou professor de macroeconomia a la Universitat d’Amsterdam 1970-73, ministre de finances del govern socialdemòcrata 1973-77 i president del banc central dels Països Baixos 1982-97 President de la Institució Monetària Europea 1997, el 1998 esdevingué el primer president del Banc Central Europeu, càrrec que assumí l’1 de gener de 1999 i del qual cessà el novembre del 2003 per a cedir-lo al francès Jean-Claude Trichet, tal com establia el pacte entre Alemanya i França previ a l’entrada en vigor d’…
Nicolás Redondo Terreros
Política
Polític basc.
S’afilià a les Joventuts Socialistes el 1975 i, del 1997 al 2001, fou secretari general del Partido Socialista de Euzkadi-PSOE Arran del pacte de Lizarra 1998 s’aproximà al Partido Popular de Jaime Mayor Oreja per a derrotar el PNB en les eleccions al Parlament basc del 2001, però en no aconseguir-ho dimití el càrrec Conseller de l’empresa Fomento de Construcciones y Contratas des del 2008, el 2014 fou cofundador de la plataforma espanyolista Libres e Iguales, creada per combatre l’independentisme català El setembre del 2023 fou expulsat del PSOE pel seu posicionament contrari a…
Gai Cilni Mecenes
Història
Cavaller romà.
Fill d’una antiga i noble família etrusca, fou un dels principals consellers d’Octavi, l’acompanyà en la campanya de Filippos, figurà com un dels principals negociadors del pacte de Tàrent 37 aC durant la guerra contra Sext Pompeu i fins que aquell no esdevingué August el representà a Itàlia i a Roma, amb poders illimitats Després actuà d’intermediari entre l’emperador i el cercle de literats que ell, com a escriptor que també era, havia aplegat entorn seu Gaudí, entre altres, de l’amistat de Properci, de Virgili i, sobretot, d’Horaci que li dedicaren diverses obres En morir cedí…
capítols matrimonials
Dret català
Negoci jurídic accessori del matrimoni, de la celebració del qual depèn la seva eficàcia.
La seva funció principal és la de permetre als cònjuges el pacte del règim econòmic familiar que més s’adapti a les seves necessitats i conveniències També poden servir per a regular la successió mortis causa , pactant en ells la institució d’hereu, crear una comunitat familiar que obligui els seus membres a unir esforços i aportar els seus ingressos per a subvenir les necessitats familiars i establir beneficis viduals al cònjuge sobrevivent Els capítolsmatrimonials són una de les institucions més característiques del dret civil català, bé que també són admesos en…
Urraca I de Castella-Lleó
Història
Reina de Castella i de Lleó i de Galícia (1109-26), i també d’Aragó i Navarra.
Filla primogènita i successora d’Alfons VI de Castella i de Constança de Borgonya Es casà ~1090/91 amb Ramon de Borgonya , el qual rebé d’Alfons VI el govern del territori de Galícia amb el títol de comte, i poc després també el govern de Zamora A la mort del seu marit 1107, Urraca i el seu fill Alfons reberen la investidura de la tinença o govern de Galícia, amb la condició que si la infanta es casava de nou, la senyoria restaria reservada a Alfons únicament El desastre d’Uclés 30 de maig de 1108, en què morí Sanç, germà d’Urraca i hereu de la corona castellanolleonesa, encetà una crisi…
Herri Batasuna
Política
Coalició basca formada arran de les eleccions generals del 1979, el nom de la qual significa ‘poble unit’.
Té l’origen en la Mesa de Altsasu, constituïda el 1977 per forces de l’esquerra abertzale ESB, ANV, EIA, que l’abandonà, HASI ex EHAS i LAIA El 1979 rebutjà l’estatut d’autonomia, política que li valgué 3 escons en les eleccions generals Segona força al parlament autonòmic el 1980 11 escons, posteriorment ha mantingut un espai electoral considerablement estable en la representació autonòmica, al País Basc obtingué 11 escons el 1984 i el 1994 13, el 1986 i el 1990 14, el 1998, però 7, el 2001 A Navarra foren 6 1983 i 1995, 7 1987 i 1991 i 8 1999 els diputats elegits En l’àmbit estatal,…
pensió del cens emfitèutic
Dret civil català
Prestació periòdica que es pacta a favor del censalista, tenint com a característica principal la seva essencialitat, ja que constitueix el contingut bàsic del dret de cens.
Aquesta pensió ha d’ésser sempre anual i solament pot consistir en diners, aquesta última característica amb la finalitat d’evitar possibles confusions entre els censos i els contractes parciaris Atès que el cens normalment té una durada llarga i que actualment les relacions jurídiques de llarga durada es veuen molt sovint afectades negativament pel procés de devaluació monetària, les parts poden determinar una clàusula d’estabilització del valor de la pensió És també admissible el pacte en virtut del qual el censalista pot modificar unilateralment la quantia de la pensió si es…
països de l’Est
Política
Terme amb el qual, durant la guerra freda, hom feia referència als estats europeus amb règims comunistes sorgits després de la Segona Guerra Mundial, la majoria dels quals sotmesos als dictats de l’URSS.
Aquests estats eren Albània, Bulgària, Hongria, Polònia, la República Democràtica Alemanya, Txecoslovàquia, Romania i Iugoslàvia Tingueren la corresponent aliança militar amb l’URSS en el Pacte de Varsòvia , amb la notable excepció de Iugoslàvia Coneguts també amb l’URSS com bloc comunista o bloc de l’est , arran de la caiguda dels règims comunistes i la dissolució de l’URSS 1991, la majoria d’aquests estats s’han anat integrant a la Unió Europea L’antiga República Democràtica Alemanya, sorgida el 1949 de la partició d’Alemanya i aliada de l’URSS, es reunificà el 1990 com a…
David Cameron anuncia la data del referèndum sobre la permanència de la Gran Bretanya a la UE
El primer ministre britànic fa pública la data del referèndum sobre la permanència britànica a la Unió Europea 23 de juny de 2016 El dia anterior 19 de febrer Cameron, partidari de continuar a la UE, anuncia la signatura d’un pacte amb el Consell Europeu pel qual la Gran Bretanya conservarà un estatut especial i sobirà amb relació a immigració, integració política i garanties per a empreses europees per a romandre a la City de Londres malgrat que la Gran Bretanya no formi part de la Unió Europea Per a evitar l’anomenat Brexit , el primer ministre ha de convèncer una part…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina