Resultats de la cerca
Es mostren 1968 resultats
Robert Tear
Música
Tenor gal·lès.
Estudià música a Cambridge, on el 1963 debutà com a membre del cor de l’English Opera Group Abans de fer el debut al Covent Garden de Londres 1970 intervingué en diversos papers petits amb la Welsh National Opera Amb un repertori eclèctic, que li permeté abordar personatges de C Monteverdi, GF Händel, WA Mozart, G Rossini o R Strauss, centrà part de la seva activitat en la música del segle XX Estrenat obres de diversos compositors, com K Penderecki, M Tippett o L Berio Al mateix temps, destacà com a cantant d’òperes i obres vocals de B Britten, A Berg o L Janácek El 1990 interpretà el paper…
Julia Hamari
Música
Mezzosoprano hongaresa nacionalitzada alemanya.
Estudià a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest i el 1964 gua nyà el Concurs internacional Ferenc Erkel, cosa que li permeté prosseguir la seva formació a Stuttgart Inicià la seva trajectòria en concerts, prenent part en oratoris i cantates, especialment de JS Bach, i en recitals de lieder Durant els anys setanta entrà a formar part de la Deutsche Oper am Rhein de Stuttgart, on destacà en obres de CM von Weber, GF Händel i ChW Gluck El 1979 participà al Festival de Glyndebourne representant el paper de Celia de La fedeltà premiata , de J Haydn El 1984 debutà a la Metropolitan Opera…
isorítmia
Música
Terme utilitzat per a descriure un principi de composició emprat principalment en els motets polifònics dels segles XIV i XV, encara que ja se’n troben alguns precedents durant el segle XIII.
El musicòleg Friedrich Ludwig feu servir per primera vegada aquest nom el 1924 Consisteix en la repetició periòdica d’estructures rítmiques i melòdiques gairebé sempre a la veu del tenor, encara que també es pot trobar a les altres El principi fou exposat per primer cop per Jean des Murs en el tractat Libellus cantus mensurabilis En aquesta obra es mostren els elements fonamentals i la diferència entre els dos models bàsics que el formen talea cèllula rítmica i color disseny melòdic La coincidència de talea i color pot donar-se, encara que no és necessària La isorítmia permeté la composició…
Yoshinori Ohsumi

Yoshinori Ohsumi
© Tokyo Institute of Technology
Bioquímica
Biòleg molecular japonès.
Graduat 1966 i doctorat per la Universitat de Tòquio 1974, posteriorment amplià estudis a la Rockefeller University, als Estats Units El 1977 tornà al Japó i es reincorporà a la Universitat de Tòquio com a professor assistent El 1988 esdevingué professor associat i cap d’un laboratori propi, establert aquest any El 1992 presentà els resultats de les seves investigacions sobre l’ autofàgia en les quals, a partir d’estudis en llevats alterats, identificà l’existència d’aquest mecanisme de degradació mitjançant els vacúols, anàleg a la funció dels lisosomes en altres organismes, entre les quals…
William Kapell
Música
Pianista nord-americà d’ascendència russopolonesa.
Estudià al Conservatori de Filadèlfia i a la Juilliard School de Nova York, centre en el qual fou alumne d’Olga Samaroff L’any 1941 guanyà el Concurs Internacional de la Fundació Walter W Naumburg, fet que li permeté debutar a Nova York aquell mateix any Inicià una carrera internacional, amb un repertori molt ampli però amb dedicació especial a la música del segle XX Entre les obres més interpretades per Kapell figuren el Concert per a piano i orquestra , d’A Khačaturjan, i el Concert per a piano número 1 , de D Šostakovič A Copland li dedicà la Fantasia per a piano Enregistrà la Sonata per…
Bruno-Leonardo Gelber
Música
Pianista argentí.
Fill de músics, inicià la seva formació pianística a tres anys i el 1946 començà a estudiar amb Vicente Scaramuzza, fins que el 1948 hagué de deixar els seus estudis durant un any a causa d’una poliomielitis Un cop recuperat, el 1949 oferí el seu primer concert El 1956 tocà al Teatro Colón dirigit per Lorin Maazel i el 1960 obtingué una beca del Govern francès que li permeté ampliar els seus coneixements amb Marguerite Long El 1961 aconseguí el tercer premi al Concurs Long-Thibaud de violí i piano Consagrat a Europa, el 1966 debutà als Estats Units en el Festival de Standford L’any 1970 fou…
Louis -Joseph Diémer
Música
Pianista francès.
Ingressà al conservatori de la seva ciutat natal el 1853 i fou deixeble d’Ambroise Thomas i François Benoist Debutà el 1863 i de seguida fou contractat per Pablo de Sarasate, de qui fou acompanyant en diverses gires La puresa del seu so i l’extrema precisió que aconseguia en l’execució li valgueren el reconeixement del públic i la crítica El 1887 obtingué una plaça de professor al Conservatori de París, on fou mestre de la nova generació de pianistes francesos, entre els quals A Cortot i R Casadesus El 1889 oferí un recital amb clavicèmbal, i de seguida fundà la Societat d’Instruments Antics…
Charles Monroe Schulz
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i humorista nord-americà.
Creador de les sèries de còmics Peanuts , protagonitzades pel nen Charlie Brown i el gos Snoopy, entre altres personatges, en publicà una historieta diària des del 1950 al diari Saturday Evening Post , fins a la seva mort Assolí un gran èxit que li permeté bastir al voltant d’aquests personatges una marca registrada de gran difusió comercial per a una gran varietat de productes Moltes de les sèries de còmics han estat traduïdes al català des del 1974 Els seus personatges són una transposició al món dels infants de la confusió, l’ansietat i les frustracions dels adults, que ressalta la…
José Manuel Rodríguez Delgado
Medicina
Metge andalús.
Llicenciat a València el 1937, el 1946 fou becat per a treballar als Estats Units Fou professor de fisiologia a la Universitat de Yale 1950-72 i, posteriorment, a la Universitat Autònoma de Madrid Són importants els seus treballs sobre la fisiologia del cervell, en particular en el camp de la conducta animal destaquen les seves aportacions sobre modificacions de conducta per mitjà d’estímuls elèctrics amb un dispositiu de la seva invenció que anomenà stimoceiver , que li permeté controlar a distància conductes d’animals en experiments A banda d’un gran nombre de treballs de la seva…
Tupac Amaru
Història
Capitost indi del Perú.
De nom José Gabriel Condorcanqui, era un ric cacic de Tungasuca, amb una certa illustració, que havia prosperat fent de traginer Es destacà com a agitador entre les masses índies, marginades culturalment i socialment dins les estructures colonials El 1780 es revoltà a Tungasuca i executà el corregidor Arriaga suprimí els treballs forçats i els imposts i reivindicà el restabliment dels drets indis Vencedor a Sangara, Tupac Amaru no atacà Cusco de seguida, sinó que romangué a Tinta enfortint el seu exèrcit Això permeté d’organitzar la resistència, i hagué de renunciar a prendre la ciutat El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina