Resultats de la cerca
Es mostren 694 resultats
Maria Tipo
Música
Pianista italiana.
La seva mare la inicià al piano i a quatre anys oferí el primer concert Més tard fou deixebla d’A Casella i G Agosti El 1949 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra, i el 1952, el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Des del 1949 es dedicà al concertisme amb actuacions arreu del món El seu repertori anava de M Clementi a D Scarlatti, passant per L van Beethoven, WA Mozart, R Schumann, M Ravel, C Debussy, F Chopin i J Brahms Actuà amb les principals orquestres europees, com la Filharmònica de Berlín, la de Viena i la Txeca i la Simfònica de Boston, i interpretà música de…
Albert Sardà i Pérez-Bufill
Música
Compositor.
Estudià la carrera d’enginyer industrial i alhora contrapunt i composició amb Josep Soler Amplià estudis a Darmstadt 1972 Autor, entre altres obres, de Cinc peces per a piano 1970, Isoritme 1971, per a conjunt instrumental, Saudade , per a dues flautes, The Ascension of Saint Rose of Lima , per a orgue 1973, Cercles 1974, Vuit peces per a orquestra 1974, Apsara II, per a trio 1975, Quartet de corda 1976, Ophiusa , per a flauta, Visió experimental , per a gran orquestra, Un fosc accent, una fosca presència 1979 i Hora foscant 1981, per a cors, L’ombra 1979, Cordèlia 1979, per a…
Albert Vidal

Albert Vidal
© TNC / David Ruano
Teatre
Actor.
De jove participà en un quartet de jazz i formà una parella de pallassos Més tard estudià a l’escola de Jacques Lecocq Treballà al Piccolo Teatro de Milà —per formar una escola de mim— i a les companyies de Dario Fo A més d’espectacles del tipus one man show és autor, entre d’altres, de Teatre de Màscares i Moviment amb Cee Booth, 1969, Lavora, lavora che domani e domenica 1972, Síndola, Opera solo amb Philipe Capdenat, 1975 i El mosquit ditiràmbic A Catalunya ha presentat El bufó 1977, que recull experiències anteriors, L’aperitiu amb Carles Santos, 1979, Dansa per a un moment…
Jordi Torra i Figueras
Música
Pianista i compositor.
Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on el 1953 guanyà el premi d’honor de piano i harmonia El 1960 es traslladà a Alemanya, on fou deixeble de Jorgen Uhde piano i Bernhard Rövenstrunck composició El 1961 ingressà com a professor de piano al Conservatori de l’Ateneu Igualadí que també dirigí fins el 1963, mentre prosseguia la seva formació compositiva amb Cristòfor Taltabull en l’estudi de contrapunt Establert a Alemanya el 1966, fou docent en un centre d’ensenyament superior Gäsdonck-bei-Goch, Rin del Nord-Westfàlia La seva producció és de tècnica molt perfecta i d’una…
,
tríton
Música
Nom que rep l’interval melòdic o harmònic de 4a aug pel fet d’estar format per tres tons sencers.
Encara que en un sentit estricte l’interval de quinta disminuïda no és exactament un tríton ja que consta de dos tons i dos semitons, hi ha contextos en què pot ésser anomenat també així, per exemple en una obra basada en un sistema tonal diferent del de la tonalitat tradicional Harmònicament, el tríton és una dissonància i, pel que fa a la melodia, és un interval d’un gran potencial de tensió En el sistema tonal, la distància de tríton per exemple, de do major a fa♯ major és la més gran possible entre dues tonalitats i és una relació molt poc freqüent en obres anteriors al començament del…
Milt Jackson
Música
Nom amb què és conegut el vibrafonista de jazz nord-americà Milton Jackson.
Estudià guitarra i piano abans de dedicar-se al xilòfon i el vibràfon El 1945 Dizzy Gillespie el contractà per al seu sextet i big band Collaborà també amb T Monk i fou un destacat representant del moviment bop Al final dels anys quaranta treballà amb Charlie Parker i Woody Herman El 1952 formà el Modern Jazz Quartet MJQ, grup en què centrà la seva carrera durant les dues dècades següents Amb tot, continuà oferint actuacions com a solista o com a artista convidat —activitats que incrementà després de la dissolució del MJQ el 1974—, i es mantingué plenament actiu fins a la seva…
,
intermezzo
Música
Als segles XIX i XX, moviment o secció instrumental inserida en una composició més gran, o fins i tot una obra autònoma de caràcter líric, generalment per a piano.
Amb aquesta designació apareix, entre altres, el tercer moviment del segon quartet amb piano opus 2, de F Mendelssohn, el segon moviment del concert per a piano i orquestra opus 54, de R Schumann, el quart moviment de la sonata per a piano opus 5, de J Brahms, l' Intermezzo interrotto del Concert per a orquestra , de B Bartók, o la desena de les Variations on an Original Theme 'Enigma' , d’E Elgar Com a peça independent, és present en l’opus 4 de R Schumann, l’opus 76 i les Klavierstücke 'Peces per a tecla', opus 116 a 119, de J Brahms, per a piano, o en alguns quartets de corda…
Anton Friedrich Wilhelm von Webern
Música
Compositor i director d’orquestra austríac.
Vida Inicià els seus estudis musicals en la infantesa El seu primer mestre de música fou Edwin Komauer, de qui rebé classes de piano i violoncel Ja adolescent, feu les primeres incursions en el terreny de la composició L’any 1902 ingressà a la Universitat de Viena, on estudià musicologia amb Guido Adler, i parallelament continuà la seva formació musical, amb cursos d’harmonia i contrapunt i perfeccionant el piano i el violoncel Es doctorà el 1906 amb una tesi sobre Hendrik Isaac Durant aquests anys escriví, entre altres composicions, diverses obres per a piano sol i una peça per a gran…
Domènec Moner i Basart
Música
Compositor.
Inicià els estudis musicals a la seva vila natal amb Joan Coll i després els continuà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb J Balcells solfeig, Ll Millet teoria i E Morera harmonia A catorze anys escriví la seva primera sardana, Aimada Joaquima , gènere en què s’especialitzà N’arribà a escriure més de quaranta —algunes de les quals corals, d’un gran lirisme, com La sardana de Girona 1965 i La devesa de Girona 1967—, entre les quals destaquen Alegroia , Lloret vila encisera , Al meu fillol , Cala Canyelles , Lloret Ciutat Pubilla o Missatge lloretenc Dirigí l’Orfeó Barcelonès 1925 i…
,
Maria Coma
Música
Cantant, pianista i compositora.
Integrant, amb Pau Vallvé, del duet u_mä, amb el qual publicà un disc homònim el 2007, emprengué la seva trajectòria en solitari amb Linòleum 2009, un disc amb composicions pròpies d’un estil intimista i experimental, i una depurada tècnica Presentà aquest disc amb una seixantena de concerts, entre d’altres, els que oferí a l’Auditori de Barcelona i al festival Cruïlla BCN, al Parc del Fòrum Fruit d’aquesta activitat en directe fou el disc Linòleum en concert En el segon treball enregistrat, Magnòlia 2011, amb la collaboració del Quartet Brossa, reafirmà el seu estil i mostrà més maduresa,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina