Resultats de la cerca

Fill d’Alfons VIII i d’Elionor d’Anglaterra, regnà sota la tutela de la seva germana Berenguera I de Castella , però de fet el regent fou Álvaro Núñez de Lara, el qual, per consolidar el seu poder, s’alià amb Portugal i concertà el casament d’Enric amb la infanta portuguesa Mafalda, però el papa Innocenci III s’hi oposà Álvaro Núñez de Lara assetjà el castell d’Antillo de Campos, on era Berenguera, però el fill d’aquesta, el futur Ferran III, obligà el comte a retirar-se a Palència Enric morí d’accident i Berenguera renuncià la corona a favor de Ferran

Cofundador del Student Non-violent Coordinating Committee SNCC, n'esdevingué president pel juny del 1966 Aquest mateix any, però, en el pamflet What We Want renuncià a l’estratègia no violenta d’aquesta organització, de la qual fou expulsat el 1967 Es convertí aleshores en el màxim representant del Black Power , que difongué en les seves campanyes a través dels EUA, i esdevingué un destacat líder de l’organització radical negra Black Panthers fins el 1969, quan, en oposar-se a la decisió de la direcció a collaborar amb grups d’extrema esquerra blancs, anà a Guinea, on, amb el nom de Kwame…

Primogènit de Carles Martell, el qual li assignà Austràsia, Alamània i Turíngia Actuà conjuntament amb el seu germà Pipí contra les revoltes de Grifó, dels ducs d’Aquitània, d’Alamània i de Baviera, i en el restabliment del rei Khilperic IV Fou el principal inductor de la reforma i l’evangelització de sant Bonifaci 745, i fundà l’abadia de Fulda El 747 renuncià el poder i entrà al monestir de Mont-Soracte, i el 750, al de Montecassino El rei longobard Aistolf l’envià a Pipí per contrarestar l’acció del papa Esteve II recelós, Pipí el féu tancar en un monestir de Viena, on morí

Es doctorà en medicina a Cervera 1799 i es llicencià en cirurgia al Collegi de Medicina i Cirurgia de Barcelona 1800 El 1802 es destacà en la lluita contra una epidèmia, a Sevilla, i fou nomenat metge militar El 1804 obtingué una càtedra del Colegio de Cirugía Médica de Santiago de Compostella Publicà Memoria sobre la división topográfica de Santiago 1821 en ésser elegit regidor d’aquesta ciutat, per la qual fou diputat a corts en 1822-23 També publicà Diseño de un plan de instituciones para la completa enseñanza de la medicina 1826 El 1836 fou elegit diputat per Barcelona, però hi renuncià

Comandà les forces albaneses que lluitaren contra Bonaparte a Egipte 1798, abolí el cos mameluc i, amb el suport dels ciutadans del Caire 1803, fou reconegut paixà per Selim III Anorreà el moviment wahhabita a Aràbia envià el seu fill  Ibrāhīm Paixà i inicià la penetració egípcia al Sudan fundació de Khartum, 1821 Collaborà amb Turquia contra els grecs 1825-28, però la seva política expansionista feu que la Porta li declarés la guerra 1839 Pel tractat de Londres 1840, renuncià al domini de Síria i de Creta, en canvi, del govern hereditari d’Egipte El 1848 abdicà a favor del seu fill Ibrāhīm

Diputat del partit nacional-liberal 1907, fou el fundador del partit populista 1918 Nomenat canceller 1923, formà un govern de coalició amb els socialistes Reprimí amb energia les revoltes socials, però, abandonat pels socialistes, hagué de dimitir Com a ministre d’afers estrangers, féu costat al pla Dawes i al pla Young, participà en la conferència de Locarno i signà el pacte Briand-Kellog de renúncia a la guerra 1928 Escriví Von der Revolution bis zum Frieden von Versailles ‘De la Revolució fins a la pau de Versalles’, 1919 EL 1926 li fou atorgat el premi Nobel de la Pau, que…

Abat del monestir benedictí de Corbie, renuncià el càrrec i es retirà a Saint-Riquier per poder dedicar-se als estudis teològics És un dels teòlegs més notables del segle IX Escriví Expositio in Lamentationes Ieremiae i una altra in Matthaeum, entre diverses obres exegètiques, De corpore et sanguine Domini discutit ja pels seus contemporanis, De partu Virginis i De natiuitate Mariae , i una altra obreta mariològica Ad Paulam et Eustochium , sobre l’assumpció de Maria, que esdevingué molt famosa posada sota el nom de Jeroni És venerat com a sant en el calendari benedictí La seva festa se…

En 1948-93 tingué representació parlamentària, bé que fou exclòs de les aliances de govern fins a l’esfondrament del sistema de partits polítics italià de la postguerra Integrat el 1994 en la coalició Pol de la Llibertat, aquest any canvià el nom pel d’Alleanza Nazionale i aconseguí alguns ministeris en el govern sorgit de les eleccions del març El 1995 el partit renuncià explícitament a l’antisemitisme i als elements més antidemocràtics del feixisme N'han estat secretaris generals l’excap del gabinet de Mussolini Giorgio Almirante 1948-50 i 1969-87 i, en 1987-90, Gianfranco Fini, principal…

Feu els estudis eclesiàstics al Seminari Metropolità de València Fou ordenat de prevere el desembre del 1971 Del 1986 al 1997 desenvolupà el paper de rector del Seminari Metropolità de València i compaginà aquesta tasca amb l’activitat docent en teologia Del 1998 al 2004 fou bisbe d’Eivissa El 1993 es doctorà en Teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Fou nomenat bisbe de la nova diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, el juny del 2004, càrrec que ocupà fins a la renúncia l’octubre del 2024 En la Conferència Episcopal Espanyola CEE és membre de les comissions…

Fill del comte Pierre de Polignac esdevingut, pel seu matrimoni el 1920, príncep Pere Grimaldi de Mònaco i de la princesa Carlota de Mònaco, duquessa de Valentinès Per renúncia de la seva mare 1944 esdevingué hereu del tron principesc, que ocupà per mort del seu avi el príncep Lluís II El 1956 es casà amb l’actriu de cinema nord-americana Grace Kelly, que li donà tres fills, Carolina 1957, Albert 1958 i Estefania 1965 i de qui enviduà el 1982 Fou succeït per Albert, el qual assumí la regència el març del 2005 un mes abans de la mort del seu pare, el qual es trobava greument malalt