Resultats de la cerca
Es mostren 12010 resultats
Vinferri
Història
Antiga quadra del municipi de Juneda (Garrigues), a l’W de la vila, pràcticament envoltada pels termes de Torregrossa (Pla d’Urgell), els també garriguencs de Castelldans i les Borges Blanques, i Puigverd de Lleida (Segrià).
En resta l’església de Sant Jordi de Vinferri
comtat d’Adernò
Història
Títol concedit el 1396 a Antoni de Montcada i Abbate.
Restà vinculat a la branca siciliana d’aquesta família
Santa Maria de Madrenys
Església
Antiga església del municipi de Vilablareix (Gironès), situada prop del mas Civils, dins el terme del Perelló; havia estat propietat de l’orde del Temple.
És esmentada encara el 1772 en resta només el campanar
ossificació
Biologia
Procés de formació del teixit ossi.
En la raça humana resta completat cap a 21 anys
Vilamirosa
Façana principal de Sant Julià de Vilamirosa
© David Montón
Antic poble
Antic poble del municipi de Manlleu (Osona), situat prop de l’antic mas del Fugurull, vora la carretera de Vic a Manlleu.
Esmentat el 946, la seva demarcació es considerava dins el territori de la civitas de Roda de Ter Des del 1042 hi consta la parròquia de Sant Julià, que al segle XIV s’uní com a sufragània a Granollers de la Plana 1561 i que deixà d’existir el 1868 El territori formà una quadra civil, en part sotmesa a la pabordia de Palau i refosa a principis del segle XIX amb el municipi de les Masies de Manlleu, fusionat el 1844 amb el de la vila, causa per la qual restà unit a Manlleu Hi resta l’església romànica, amb ampliacions tardanes, que perdé el culte el 1936 Als anys 90…
port de la Bonaigua
El port de la Bonaigua des del vessant pallarès, amb la vall de la Bonaigua
© Fototeca.cat
Port de muntanya
Port de muntanya del Pirineu (2 072 m) que comunica la Vall d’Aran amb el Pallars Sobirà, dit també port de Pallars, de Pedres-Blanques o d’Àneu, al sector de divisòria d’aigües de les conques de la Garona i la Noguera Pallaresa, centre d’una important àrea de pasturatges estiuencs.
Fins el 1924, que fou construïda la carretera actual, només era travessat per un camí de ferradura, que seguia l’antiga via romana A causa de la neu resta tancat uns sis mesos cada any, durant els quals, i fins a l’obertura del túnel de Viella, el 1948, la Vall d’Aran romania incomunicada de la resta de Catalunya Tenia, al vessant aranès, el refugi de Ticolet i, al vessant pallarès, hi ha el refugi de les Ares, l' hospital de la Bonaigua desaparegut i, més avall a 1 400 m alt, l' hospital de la Bonaigua de Baix , actualment un petit nucli de turisme de muntanya L’antiga companyia d’…
groma
Arqueologia
Instrument d’anivellament que feien servir els agrimensors a l’antiga Roma.
Servia per a comprovar les alineacions que permetien la centuriació d’un territori, és a dir, la creació d’una mena de plantilla ortogonal que el dividia en parcelles exactament iguals entre elles Igualment, també permetia l’ortogonalitat amb què els romans dissenyaven tant els seus campaments militars com les seves ciutats de nova planta La groma consistia en una perxa vertical amb dos travessers units en forma de creu els dos travessers s’ajuntaven sobre un pivot per tal que poguessin girar horitzontalment En cadascun dels extrems dels travessers queia una plomada Els agrimensors orientaven…
Companyia Africana
Història
Companyia de comerç fundada a Anglaterra el 1672 i autoritzada per Carles II —que n’era un dels inversionistes—, per tal de mantenir les factories i els forts establerts a l’Àfrica occidental en canvi del monopoli del comerç d’esclaus.
Succeí a la Royal Adventurers into Africa fundada el 1663 pel duc de York que, després de la segona guerra angloneerlandesa, perdé els forts i les factories de la costa de Guinea tractat de Breda, 1667 A causa d’això, el tràfic d’esclaus restà a les mans dels neerlandesos fins a la creació de la Companyia Africana Aquesta fundà Accra i Ouidah i controlà el litoral des del Senegal fins a Angola El 1698 el comerç d’esclaus restà a la disposició de tots els traficants anglesos que paguessin un 10% del valor del carregament en benefici de la companyia Però aquesta quantitat no era suficient per a…
Santa Eulàlia de Tapioles
Antiga parròquia de Santa Eulàlia de Tapioles, a Vallgorguina
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Vallgorguina (Vallès Oriental), al vessant septentrional de la serra del Corredor, a la capçalera de la riera de Tapioles.
La primitiva església romànica resta amagada sota la nova construcció barroca
baronia de Monterosso
Geografia històrica
Jurisdicció feudal siciliana, prop de Siracusa, que el 1408 adquirí el vescomte Bernat IV de Cabrera, comte de Mòdica, d’Enrico Rosso, en canvi de la baronia de Militello.
Des d’aleshores restà sempre en poder dels comtes de Mòdica