Resultats de la cerca
Es mostren 1752 resultats
comicis
Història
Nom que designa diverses assemblees dels romans, bàsicament de l’època de la República.
Les més antigues eren els comicis curiats comitia curiata , que ja existien en l’època de la monarquia romana i que reflectien la tradició familiar patrícia o aristocràtica Eren assemblees de nobles que a l’època de la monarquia elegien els reis i que continuaren després a l’època republicana conferien l' imperium als magistrats Els comicis centuriats comitia centuriata són posteriors a l’any 509 aC, quan la societat romana fou organitzada en cinc classes, segons la riquesa dels seus membres, numerades d’1 a 5, de més rics a més pobres Cadascuna de les cinc classes era dividida en…
Sanisera

Aspecte de les excavacions de Sanisera
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Ciutat
Nom d’una ciutat romana de Menorca, coneguda només per una citació de Plini.
De situació incerta, possiblement correspon a l’actual lloc, despoblat, de Sanitja, a la costa nord de l’illa, on hi ha vestigis romans, no explorats D’altres estudis aqueològics situen Sanisera en el lloc conegut com es Cap des Port , al fons de la badia de Fornells, on fa unes dècades s’excavà una basílica paleocristiana que està envoltada d’una població encara soterrada
pretorianisme
Història
Influència de l’exèrcit damunt l’estat.
El cos dels pretorians romans —que gaudia de privilegis especials respecte als altres cossos— intervingué decisivament i en diverses ocasions en el desenvolupament de la història de l’Imperi Així, els seus membres occiren Calígula, nomenaren emperadors Claudi, Otó, foren àrbitres en la lluita entre Vitelli i els Flavis, etc Constantí, després d’obtenir la victòria sobre Maxenci, decretà l’abolició d’aquest cos
cèltic | cèltica
Història
Individu d’un poble celta establert en terres portugueses, entre el Tajo i el Guadiana, i ocupant també el sud d’Extremadura i part de l’actual província de Huelva.
El territori dels cèltics celtici era conegut pels romans com a Baeturia , però Ptolemeu els atribueix l’Algarve, territori del qual degueren ésser desplaçats els vells ocupants, els cinets Eren ciutats dels cèltics Nertobriga Fregenal de la Sierra, Segida prop de Zafra, Contributa Iulia Fuente de Cantos, Curiga, i altres Foren inclosos a l’època romana dintre del convent jurídic hispalense de la Província Bètica
dejuni
Religió
Privació voluntària d’aliment per motius ascètics o religiosos.
Practicat per nombrosos pobles de l’antiguitat egipcis, babilonis, grecs, jueus, romans i asteques, entre altres i, més recentment, per pobles primitius de l’Amèrica del Sud, Àfrica, Àsia i Oceania, el dejuni apareix sovint lligat als ritus d’iniciació En el seu sentit penitencial, present entre els jueus, cristians i musulmans ramadà, respon a una determinada concepció de la llei moral i del pecat
Lòcrida
Geografia històrica
Regió històrica de la Grècia central, dividida en dues parts per la Fòcida i la Dòrida: la sud-occidental (Lòcrida Ozòlia) i l’oriental (Lòcrida Opúncia).
Ocupada per una estirp pregrega, la regió sofrí la invasió dòrica Al s VII aC, els seus habitants fundaren colònies a Occident Locres Epizefiris, i després de la destrucció de Crisa 586 aC lluitaren contra la Beòcia i la Fòcida Sotmesos a l’hegemonia tebana, passaren a mans de Filip de Macedònia després de la desfeta de Queronea 338 Finalment, foren vençuts pels romans el 196 aC
Sens
Ciutat
Ciutat del departament de Yonne, a la Borgonya, França.
Centre mercantil, té adoberies i indústries mecàniques, de la fusta i de plàstics Bisbat catòlic arquebisbat al s III i bisbat el 1622 La galloromana Agedincum fou capital dels sènons i conserva muralles, banys i teatre dels temps romans La catedral de Saint-Étienne, començada a construir l’any 1140, és ornamentada amb uns vitralls policromats dels s XII-XIII i una portalada del primer gòtic
protonotari apostòlic
Dret canònic
Notari papal.
De primer encarregat de redactar la crònica eclesiàstica i, sovint, les actes de màrtirs, el nombre de protonotaris ha oscillat entre set i dotze A la darrera reorganització 1934, al costat dels set d’ofici, dits participants , que exerceixen el càrrec en ocasions solemnes concilis, canonitzacions, etc, hi ha els honorífics, títol atorgat als canonges romans, als vicaris generals i, per concessió especial, a diversos eclesiàstics
sèquan | sèquana
Història
Membre d’un poble de la Gàl·lia, d’origen cèltic, establert al país regat pel Saona, que tenia per capital Besançon.
Al s VI aC un grup de sèquans i d’helvecis, conduïts per Sigovès, colonitzà la riba dreta del Danubi Lluitaren amb els arverns i els edus per obtenir la preeminència de la Gàllia i s’oposaren constantment a Juli Cèsar Un cop sotmesos als romans 51 aC, llur territori fou unit al lionès i durant el Baix Imperi formà la província anomenada Maxima Sequanorum
Vulci
Ciutat antiga
Antiga ciutat etrusca, situada 20 km al NW de Tarquínia (Viterbo), Itàlia.
Formava part de la federació etrusca fou vençuda pels romans 280 aC, i decaigué a l’època imperial Les excavacions, fetes entre el 1825 i el 1956, posaren al descobert, ultra el traçat dels carrers, una importantíssima collecció de vasos grecs, bronzes, peces d’orfebreria, escultures, etc Els frescs de la tomba François —escenes úniques sobre la història etrusca— són a la collecció Torlonia de Roma
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina