Resultats de la cerca
Es mostren 1749 resultats
ordre
Sociologia
Compendi de regles i lleis inspiradores i aglutinants d’una societat, i subjecció a aquestes mateixes regles i lleis.
La necessitat d’organització i de cooperació entre els homes per a assegurar llur supervivència i el progrés comporta la constitució d’unes regles o uns elements reguladors de les relacions entre ells i del funcionament de la societat En totes les societats existeix una forma particular d’ordre, anomenat ordre establert La desigualtat entre els homes, així com l’alienació de la llibertat de l’home o d’una part de la societat a partir de les regles i de les estructures socials establertes, porten al rebuig, a la negació de l’ordre establert
Alfred-Reginald Radcliffe-Brown
Antropologia
Antropòleg anglès.
Professor en diverses universitats, la seva influència fou notable com a portaveu a Anglaterra del rigorisme que Durkheim volgué imprimir a les ciències socials Les seves expedicions a les illes Andaman 1906-08 i a la regió occidental d’Austràlia 1910 li proporcionaren abundant material per als seus estudis sobre les relacions de parentiu i el totemisme a les societats primitives És considerat el fundador de l’antropologia social britànica En destaquen les obres The Andaman Islanders 1922, The Social Organization of Australian Tribes 1930, i Structure and Function in Primitive…
Raúl Prebisch
Economia
Economista argentí.
Professor a la Universitat de Buenos Aires, secretari de la CEPAL i de la UNCTAD i director general de l’Instituto Latinoamericano de Planificación Económica y Social En les seves obres econòmiques fa principalment una anàlisi sobre l’imperialisme de les societats industrials avançades en relació amb els països subdesenvolupats Cal destacar-ne Hacia una dinámica del desarrollo latinoamericano 1963, Nueva política comercial para el desarrollo 1964, Los obstáculos del Mercado Común Latinoamericano 1967, Transformación y desarrollo La tarea de América latina 1970 i Introducción a…
Joan Pelegrí i Nicolau
Dret
Advocat.
El 1912 ingressà a la Diputació de Barcelona, on assolí el grau de secretari Collaborador directe de Prat de la Riba a la Mancomunitat de Catalunya i, posteriorment, cap de finances de la Generalitat, publicà obres de text i de tema jurídic, com Les societats de responsabilitat limitada al nostre país 1917, El crèdit i els municipis 1919 i La deuda público-local en Europa y en la América del Norte 1925 Pòstumament hom li ha publicat, a més, La comarca del Baix Empordà 1996 Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1918
Librairie Hachette
Editorial
Societat francesa de mitjans de comunicació fundada el 1826 com a editorial per Louis-Christophe Hachette, amb seu a París.
El seu ventall de publicacions és d’una gran diversitat Edità, entre d’altres, el Dictionnaire de la langue française d’E Littré 1863 i el Dictionnaire de l’Académie 1886 Ha adquirit una participació majoritària de les editorials Fayard, Grasset, la nord-americana Grolier i la catalana Salvat, etc Té també una presència destacada a la premsa, “Télé 7 jours”, “Elle”, “Paris-Match”, “Parents”, etc i el sector audiovisual emissora de ràdio Europe 1, societat cinematogràfica Pathé, etc francesos Fusionada amb el grup Matra 1992, constituí una de les primeres societats europees del…
Ulf Hannerz
Antropologia
Antropòleg suec.
Catedràtic a la Universitat d’Estocolm, presidí la European Assotiation of Social Anthropologists EASA Considerat un dels antropòlegs més originals respecte a l’estudi dels processos d’urbanització contemporanis i de l’amplíssim ventall de fenòmens culturals que hi estan associats en el context de la mundialització, les seves investigacions han esdevingut referencials dins l’àmbit de l’antropologia urbana i l’estudi de la complexitat cultural de les societats actuals De les seves obres, cal destacar-ne Exploring the City 1983, Cultural Complexity 1992, Transnational connections…
aportació de capital
Economia
Dret mercantil
Acte jurídic de transmissió de béns, molt sovint diners, a una societat, o promesa d’aportar-los-hi, reconeixent a l’aportant una participació en el capital d’acord amb la natura de cada societat (materialitzat en forma d’accions, si es tracta d’una societat anònima o aportacions en qualsevol altre cas), amb motiu de la constitució de la societat o de l’ampliació del seu capital.
Per excepció, també constitueix un negoci jurídic d’aportació el que hom fa en concepte de comptes en participació, bé que els béns aportats no constitueixin formalment capital social Contràriament, en algunes societats l’aportació social pot consistir en treball La participació en el capital social concedeix, a més de la qualitat de soci, uns certs drets econòmics i els drets polítics de contribuir en la formació de la voluntat social mitjançant el vot a les juntes generals de socis, i gairebé sempre, el de formar part dels òrgans de direcció de la societat
ata
Entomologia
Gènere de formigues de la família dels formícids que conreen fongs de l’espècie Rhozites gongylophora
.
Llurs societats, molt nombroses, són formades per la reina, pels mascles i per tres tipus d’obreres les grosses, que defensen el niu, les de mida mitjana, que surten en corriolades a cercar fulles dels arbres, i unes de petites, que conreen els fongs Les fulles dels arbres, triturades i barrejades amb saliva i matèries fecals, esdevenen una massa porosa i negra, entre la qual creixen els micelis dels fongs Les ates constitueixen un veritable flagell per als boscs, ja que desfullen els arbres Són pròpies de l’Amèrica tropical
antropofàgia
Etnologia
Habitud de menjar carn humana.
En certes societats humanes primitives l’antropofàgia té o ha tingut per finalitat adquirir algunes de les qualitats —intelligència, vista, rapidesa, força, etc— de l’individu sacrificat Generalment, l’objecte de l’antropofàgia és l’apropiació de la vitalitat específica del mort, i com a conseqüència es converteix en canibalisme Per tant, hom no pot considerar l’antropofàgia determinada solament per la necessitat de menjar carn L’antropofàgia va sovint acompanyada d’algun ritu, i, en moltes ocasions, manté correspondències mítiques que constitueixen la seva justificació històrica…
exaltats
Història
Denominació donada, a l’Estat espanyol, al començament del segle XIX, als liberals més radicals.
Durant el Trienni Constitucional 1820-23 els exaltats, antiaristocràtics i demòcrates, intransigents amb els moderats, tingueren una gran força a les ciutats Madrid, Cadis, etc i constituïren nombroses societats secretes comuners o fills de Padilla, amics de l’ordre, etc i clubs polítics La Fontana de Oro, Lorencini, etc Assoliren el poder juliol del 1822 i, en produir-se la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, obligaren Ferran VII d’Espanya a traslladar-se a Sevilla, on el deposaren Restablert l’absolutisme, els exaltats emigraren i foren el nucli original del partit…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina