Resultats de la cerca
Es mostren 1305 resultats
Villiers-sur-Marne
Ciutat
Ciutat del departament de Val-de-Marne, França, a l’E de l’aglomeració de París.
vall
Història
Circumscripció administrativa de Sicília (en italià, val o vallo) des d’època catalana fins el 1812.
Saint-Ouen-l’Aumône
Localitat
Localitat del departament de Val-d’Oise, França, situada a la riba dreta de l’Oise.
Saint-Brice-sous-Forêt
Localitat
Localitat del departament de Val-d’Oise, França, situada a l’E del bosc de Montmorency.
tracamanya
Ardit de què hom es val per a treure d’algú allò que no vol donar.
Bibliografia general referent al romànic de la Vall d’Aran
Art romànic
El Fisiólogo Bestiario Medieval , Edició a càrrec de Nilda Guglielmi, Buenos Aires 1971 Histoire d’Occitanie , Institut d’Études Occitanes, Hachette, París 1979 Privilegis, franquesas y llibertats concedides per los sereníssims reys d’Aragó a la Vall d’Aran, del Principat de Catalunya, y a las universitats y singulars d’aquella, ab les concòrdies que fan en son favor traduydes del llatí al castellà , Sebastià y Jaime Mathevat, Barcelona 1664 F Abbad Ríos El románico en Cinco Villas , Saragossa 1954 Emmanuel Abizanda Broto El Indice de Privilegios del Valle d’A- rán , “Ilerda”, Revista de l’…
potencial electroestàtic

Secció de les superfícies d’igual potencial electroestàtic en el camp elèctric E creat per una càrrega positiva (a dalt), per dues càrregues positives (al centre) i per dues càrregues de signe oposat (a baix)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Física
Funció escalar el gradient de la qual defineix un camp elèctric.
El potencial electroestàtic pot ésser definit en qualsevol punt de l’espai en què pugui arribar la pertorbació deguda a una o a diverses càrregues elèctriques Suposant que la influència d’aquestes càrregues sigui negligible a l’infinit, el potencial en un punt mesura el treball necessari per a portar la unitat de càrrega elèctrica positiva de l’infinit fins en aquest punt La diferència de potencial tensió entre dos punts mesura el treball necessari per a portar la unitat de càrrega elèctrica positiva d’un punt a l’altre Convencionalment hom atribueix el valor 0 al potencial de la Terra La…
ortodromia
Transports
Ruta d’una embarcació o d’una aeronau que coincideix amb l’ortodromia dels seus punts de partença i d’arribada.
Atès que és la distància més curta entre dos punts de la superfície terrestre, és la ruta en la qual teòricament han de procurar de navegar els pilots de les embarcacions i, especialment, els d’aeronaus Tanmateix, això exigiria canvis constants de rumb, puix que l’ortodromia forma angles diferents amb cada meridià Per tal d’evitar aquests canvis, a la pràctica hom descompon l’ortodromia en un conjunt d’arcs de loxodromia, que d’altra banda impliquen una separació petita respecte als arcs d’ortodromia, i, per tant, hom canvia de rumb poques vegades en un viatge en navegació…
Albert Castellet Llerena

Albert Castellet Llerena
Arxiu A. Castellet
Alpinisme
Esquí
Alpinista i esquiador.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, del Centre Acadèmic d’Escalada i del Grup d’Alta Muntanya Espanyol, és instructor de l’Escola de Muntanya del CEC i àrbitre d’esquí de muntanya de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada 2003 Guanyà en dos ocasions la Copa Catalana júnior d’esquí de muntanya i aconseguí una medalla d’or i tres de plata al Raiverd Realitzà escalades de dificultat als Pirineus, els Alps, Escòcia, Noruega, el Marroc 1992, 2008, Yosemite 1993, 1997 i Mali 1999 i formà part d’expedicions als Andes peruans 1989, Pumori 1990, Shisha Pangma central 1992…
fórmula de von Weizsäcker
Física
Fórmula semiempírica, establerta el 1935 per C.F von Weizsäcker, que permet calcular la massa d’un atom a partir del nombre de massa i del nombre atòmic.
Hom l’escriu m =1,00814 Z +1,00898 A-Z - a 1 A+a 2 A 2 / 3 + a 3 A -2 Z 2 /2 A +0,000627 Z 2 / A 1 / 3 + δ on δ és un terme corrector que depèn de la paritat de A i Z val 0 per a A imparell i Z qualsevol, -0,036 A per a A i Z parells i 0,0036 A - 3 / 4 per a A parell i Z imparell i a 1 , a 2 i a 3 són coeficients determinats experimentalment en aplicar la fórmula a àtoms la massa dels quals és coneguda els valors de a 1 =0,01507, a 2 =0,014 i a 3 =0,0834 donen un error inferior al 0,1% en el càlcul de les masses dels àtoms
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina