Resultats de la cerca
Es mostren 775 resultats
cos místic
Cristianisme
Imatge que expressa, en teologia, la interrelació vital entre Crist i l’Església.
Recollint la figura de cos, Sant Pau subratlla la unitat de l’Església en Crist efectuada significativament en l’eucaristia i, alhora, la diversitat entre els membres i entre les diferents comunitats A l’edat mitjana, l’expressió fou aplicada primerament a l’eucaristia, en oposició al cos sensiblement perceptible Les controvèrsies sobre la presència real feren que hom transposés l’expressió a l’Església, donant-li, però, un sentit contrareformista unilateralment jeràrquic i societari Al s XIX hom en revalorà el sentit vital, interior i mistèric, però no tingué èxit, al concili I del …
Benet Sanz i Forés
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a la Universitat de València i ingressà després al seminari, on s’ordenà de sacerdot el 1852 Es doctorà en dret canònic 1853 i en teologia 1857 Es dedicà a la vida parroquial i a la predicació Fou canonge de Tortosa i magistral i vicari general de València 1851-66, predicador de la cort 1864 i auditor de la Rota de Madrid 1866 El 1868 fou nomenat bisbe d’Oviedo i el 1881 arquebisbe de Valladolid El seu pas per les diòcesis es materialitzà en obres com la torre de la catedral i el seminari de Valladolid i en sàvies disposicions pastorals El 1869 anà al concili I del Vaticà…
Alfons d’Aragó
Història
Fill natural d’Alfons II de Nàpols i de Trusia Gazzella.
Lluità el 1495, durant l’ocupació francesa, pel retorn del seu germanastre Ferran II el 1497 fou lloctinent general de l’Abruç L’any següent fou establert el seu matrimoni amb Lucrècia Borja, filla del papa Alexandre VI, per tal de refermar els lligams entre Nàpols i la cort pontifícia Rebé del seu pare, en aquesta ocasió, el títol de duc de Bisceglie i príncep de Salern, i s’establí a Roma La política filofrancesa del papa deteriorà, però, les relacions entre aquest i la cort napolitana el 1500 Alfons d’Aragó fou ferit greument a les escales de Sant Pere del Vaticà i, quan…
Pollaiolo

Perfil d’una dona (c.1475), d’Antonio Pollaiuolo (Museu Poldi Pezzoli, Milà)
© Corel
Pintura
Nom amb què són coneguts Antonio Benci (Florència ~1432 — Roma 1498) i Piero Benci (Florència 1443 — Roma 1496), pintors, escultors i gravadors italians.
Aprengueren la tècnica al taller de LGhiberti i collaboraren junts a partir del 1460 taules dels Treballs d’Hèracles , avui perdudes Antonio rebé la influència d’Andrea del Castagno i de Donatello i pintà obres com Apollo i Dafne ~1470 i el Martiri de sant Sebastià 1475, ambdues a la National Gallery de Londres El seu estil es caracteritzà pel dinamisme i l’expressió dramàtica dels personatges, notes que s’intensifiquen en els seus gravats ~1470, Batalla de Nus , Gabinetto dei disegni e delle stampe, Galleria degli Uffizi, Florència i especialment en obres escultòriques com Hèracles i Anteu…
Aimé-Georges Martimort
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic, liturgista i historiador.
Format a Tolosa, a la Sorbona i a Roma, fou professor d’història de la litúrgia, degà de la facultat de teologia de l’Institut Catòlic de Tolosa, codirector del Centre de Pastorale Liturgique de París i director del “Bulletin de littérature ecclésiastique” Fou convocat com a expert al concili II del Vaticà Es féu conèixer com a historiador de Bossuet i del gallicanisme, però es destacà principalment en el camp de la ciència litúrgica, fomentant el renovellament de la pastoral sacramental en un coneixement molt sòlid de l’evolució històrica de la litúrgia La seva obra més coneguda…
Irlanda 2011
Estat
Al final de desembre del 2010, cinc mesos després que el Banc Central d’Irlanda certifiqués que l’Allied Irish Bank havia aprovat l’examen de resistència, el Govern es va veure obligat a nacionalitzar-lo, injectant 3700 milions d’euros Amb aquest, ja eren quatre els bancs nacionalitzats des del 2008, i, per tant, una càrrega més sobre els comptes públics, que salvant la banca privada havien compromès el futur de milions d’irlandesos i provocat la intervenció de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional Al final de gener, després de superar una moció de censura i d’una maniobra fallida…
judici final
El judici final representat en un fragment del retaule de sant Miquel (s XIII), atribuït al Mestre de Soriguerola
© Fototeca.cat
Religió
Cristianisme
Sanció definitiva de la història salvífica de Déu a través de Crist que tindrà lloc a la fi de la història humana.
En tant que aquest judici té un caràcter global de consumació de la creació, és anomenat judici universal El tema del judici final ha estat sovint conreat per l’art A Santa Maria de Taüll, un mestre, que hom ha designat justament amb el nom de Mestre del Judici Final , en féu una representació mural també dins l’art romànic, sobresurt la del sepulcre de Casserres Museu Diocesà de Solsona La millor representació catalana és potser la miniada a la portada del Missal de Santa Eulàlia , de Rafael Destorrents catedral de Barcelona, i entre els retaules gòtics es destaca el del Mestre Artés Museu…
Gabriel Gálvez
Música
Compositor castellà.
Segurament actiu a Roma com a cantor a la basílica de Santa Maria la Major, el 1560 fou cridat per a ocupar el càrrec de mestre de capella de la catedral de Conca, sense necessitat de superar cap tipus d’oposició perquè ja era un compositor de molt renom Excepte un breu episodi de desavinences amb el capítol catedralici que el portà a Segòvia, continuà a Conca fins la seva mort Algunes referències de l’època apunten que escriví un llibre de polifonia i un altre d’himnes i magníficats, que no s’han conservat Se li ha atribuït un motet conservat a la Capella Sixtina del Vaticà, que…
plaça

Porxos de la plaça Gran de Calaf
© CIC-Moià
Urbanisme
Lloc ample i espaiós, a l’interior d’una població, on solen confluir diversos carrers.
A l’antiguitat fou el centre de la vida política i comercial a Grècia era anomenada àgora, i a Roma, forum i era el lloc on es concentraven tots els edificis públics importants A l’edat mitjana continuà tenint la mateixa funció i aparegueren les places quadrades i porticades Aquest tipus de plaça continuà durant el Renaixement, bé que en aquest moment aparegué un nou concepte de plaça monumental oberta i amb efectes de perspectiva, efectes molt més rebuscats durant el Barroc, com n'és un exemple la plaça de Sant Pere del Vaticà Amb el neoclassicisme tornaren les places tancades i porticades,…
laïcisme
Història
Doctrina que defensa la independència de l’home, de la societat i, més particularment, de l’estat de tota influència eclesiàstica o religiosa.
El pensament laïcista rebé a França, durant la polèmica sobre la forma espiritual de la Tercera República, la seva expressió clàssica i exemplar i ha exercit una influència notable en els altres països europeus fins al s XX Les arrels espirituals del laïcisme es troben en el Renaixement, l’humanisme, el gallicanisme i la Illustració En aquesta època prengué forma la consciència del propi valor i de l’autonomia del món en tots els seus ordres i hom procurà d’alliberar-se de la tutela eclesiàstica El pensament jurídic civil situà la justificació de la religió en un dret individual, pertanyent a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina