Resultats de la cerca

Si el testador no fixava l’import de la remuneració, els hereus de confiança percebien un deu per cent dels productes líquids d’administració i dels preus de venda L’actual dret civil de Catalunya fixa la remuneració en un deu per cent si el marmessor és universal i en un dos per cent si és particular o comptador partidor Si són diversos, la remuneració correspon per parts iguals als qui hagin exercit el càrrec sense que pugui imputar-se a llur retribució els llegats o altres disposicions a favor seu

El petit llogaret de Vallllebrerola tenia un castell, l’existència del qual només es coneix per un document del 1153, un acte de venda lliurat per Guillem de la Vedrenya Entre les afrontacions de certs molins hom esmenta “ ipso castro de Valebrerola ” Vall-llebrerola destaca per la conservació de la seva estructura urbanística medieval, formada per un sol carrer les cases del qual delimiten un recinte clos en un dels extrems del carrer hi ha l’església de Sant Serni i en l’altre encara es pot advertir el portal d’accés

Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles Premiat el 1823, el 1825 pogué anar a Roma, on pintà dues teles de grans dimensions La mort de Sòcrates, anticipació molt directa del que després fou anomenat pintura d’història , i Judes rebent el pagament de la seva infame venda , que regalà a Ferran VII i que li valgué, per voluntat del rei, de prosseguir l’estada a Roma Altres obres dignes de destacar són Judit i L’Assumpció de la Mare de Déu ambdues al Museu de Belles Arts de València

El capital inicial de 600 milions de pessetes fou subscrit per uns quatre-cents industrials espanyols, pel Banc Atlàntic i el Banco de Ribagorza i per diversos grups financers estrangers Fou el banc promotor de les autopistes catalanes —Autopistas Concesionaria Española SA— Afectat per la crisi financera, el 1982 passà sota el control del Fondo de Garantía de Depósitos para Establecimientos Bancarios, el qual procedí al seu sanejament i venda al Banco Hispano Americano, que el fusionà amb el Banco Urquijo, creant el Banco Urquijo-Unión SA, amb domicili a Madrid

Estudià enginyeria industrial El 1981 s’establí a Mèxic, a León Guanajuato Hi fundà l’empresa Maquinaria Euroamericana SA, dedicada a la venda, projecció i enginyeria per a la indústria d’adoberia, i també Interpel SA i Tymsa SA, dins del mateix sector Promotor de la investigació, el 1987 instituí el premi Sant Jordi per a guardonar el millor treball anual d’investigació en aquest camp A començaments dels anys noranta, creà, a Barcelona, la Royal Felt Europea, dedicada a la comercialització, dins la Unió Europea, de feltres per a adoberies

En el testament de Ramon, de l’any 1053, consta, a més d’un llegat a Sant Esteve d’Alàs, la deixa d’un quintal de vi per a l’església de Sant Martí d’Alàs L’any 1075, en la venda d’una vinya situada al terme de Sant Esteve d’Alàs, figura com a límit una vinya de Sant Martí Malauradament, i a partir d’aquestes dues notícies, tan sols es pot establir que aquesta església era situada al terme d’Alàs, però sense que se’n pugui especificar l’indret

No tenim cap notícia del castell de Granollers fins després de l’any 1300, tot i que és molt possible que ja existís una fortificació en aquest lloc abans d’aquesta data Segons Pere Català vol III, pàg 291-292 és documentat per primer cop l’any 1319 De fet, no és esmentada la seva existència amb claredat fins el 1379, ran de la venda que féu el rei Pere III a Pere Galceran de Cartellà de la jurisdicció dels castells i termes de Biure i Montroig, a l’Empordà, i del Falgons i Granollers

En la venda de la vila de Sensui al monestir de Sant Genís de Bellera, datada l’any 840, la vila de Vilanova apareix com a límit, a tramuntana, de la vila de Sensui Referència que és repeteix en un altre document vinculat també a Sant Genís de Bellera del 923 Hom desconeix l’advocació que tenia l’església d’aquesta vila, que s’identifica amb l’actual mas de Vilanova, i que podria ésser l’antecedent de l’actual església de Sant Joaquim, construïda amb posterioritat a aquestes dates

El castell de Palau-surroca , la capella de Sant Llorenç del qual és obra del s XII o XIII, ha estat modificat diverses vegades i actualment té el caràcter de gran masia, amb elements defensius antics Pertangué als Palau s XIII i passà per successió als Sarroca, cognomenats també Sarroca Palau, i als Sorribes la senyoria major fou fins el 1359 dels senyors de Peralada passà el 1695, per venda, als Croses senyors de Calabuig i als seus descendents els Dou i als Alòs, marquesos de Dou, que en tenen actualment la propietat