Sant Pere de Cornellana (Lavansa i Fórnols)

El lloc de Corneliano és esmentat a partir de l’any 835 en el precepte atorgat per l’emperador Lluís el Piadós al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, on figura entre les possessions del monestir de Sant Salvador de la Vedella. Corneliana és esmentat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell com a parròquia de la vall de Lavansa, i com a tal és esmentada també en sengles documents de venda del 998 i del 1023, any en què la vila i la torre de Cornellana és venuda al bisbe d’Urgell. El lloc de Cornellana reapareix en documents dels anys 1016 i 1022.

El lloc de Cornellana era integrat al deganat d’Urgellet, segons el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell, del 1391, i va ser motiu de plet entre la casa de Pinós —que de fet el tenia en feu— i el capítol i bisbe d’Urgell, al llarg del segle XIV; en aquest sentit és il·lustratiu el fogatjament de 1358 on consta com “Comeylana és del Capítol e.s ver que.l vol en P. Galceran de Pinós, la té a mà sua contra lo dit Capítol”.

Sant Pere de Cornellana apareix esmentat ja l’any 1041 en una donació a Santa Maria de la Seu d’un alou situat “in chomitatu Orgelli, in apenditio Sancti Petri de Cornelana”, esment que es repeteix en una venda del 1061 i en una donació del 1072. L’església, com a tal, fou objecte d’un llegat de 13 sous als seus clergues en el testament de Pere Udalard del 1086. Anteriorment, el 1082, en el testament d’Arnau, fill de Mir, consta un legat d’un sou al clergues de Cornellana.

L’actual església de Sant Pere de Cornellana, reedificada fa un parell de segles, es construí en part amb pedra de l’antiga capella romànica de Sant Andreu, i ara és annexa de la parròquia d’Adraén. Amb anterioritat havia estat sufragània de Sant Climent de Fórnols.