Resultats de la cerca

La melodia, de caràcter melangiós, és escrita en tonalitat menor i té una extensió insòlita Una versió paròdica de caire polític fou impresa en fulls solts amb motiu de l’entrada a Barcelona del reiarxiduc Carles III 1705 Interpretada per Pau Casals al començament dels seus concerts des de l’exili del 1939, ha estat considerada com un símbol nacional

Després de mig millenni de vida feia un niu d’herbes aromàtiques i hi calava foc De la cendra naixia un nou fènix, el qual anava al temple d’Heliòpolis, a Egipte, i, segons una versió del mite, hi portava les restes per oferir-les a l’altar del sol Representava l’ànima del sol i també el començament de l’any nou

Till representa el prototip del plebeu que es riu de mercaders, nobles i clergues La primera versió escrita que se'n conserva fou publicada a Estrasburg el 1515 Al s XIX l’escriptor belga Charles de Coster el representà com un heroi de la resistència flamenca contra la dominació hispànica És el tema d’un poema simfònic de Richard Strauss

Fora de la darrera, cadascuna consta de vint-i-dues estrofes, començades alfabèticament amb les lletres hebrees Enmig del to profund de dol, afloren, sobretot en la darrera, el penediment i l’esperança Tradicionalment atribuït a Jeremies, és probablement obra de diversos autors El 2015 hom descobrí a Qumrān  la versió més antiga coneguda, datada entre els anys 30 aC i 70 dC

Fou professora a Brusselles Publicà un llibre de versos 1846 amb el pseudònim de Currer Bell la primera novella, The Professor, no trobà editor i fou publicada pòstumament 1856 Per contra Jane Eyre 1847 aconseguí una gran anomenada Aquesta, juntament amb Shirley 1849 i Villette 1853, que vénen a ésser una nova versió de The Professor, obrí pas a la novella feminista anglesa

El 1433, a casa seva, el mestre barceloní Joan Bulons ensenyà l' Ars magna de Llull Esdevingut bisbe de Pàdua 1448, al seu palau sojornà el mestre lullista Joan Ros i hi escriví dues de les seves obres 1449-50 el 1450 regalà a Nicolau de Cusa una versió llatina Barcelona, 1407 de la Lectura super artem inventivam de Llull

Fou poeta i féu publicacions amb la seva germana Mary Ann, entre les quals una versió de l' Odissea Es destacà com a crític del “London Magazine” fundat el 1820, on féu popular el pseudònim d' Elia La majoria d’assaigs tenen caràcter autobiogràfic L’any 1823 en foren recopilats els primers Una segona sèrie fou The Last Essays of Elia 1883

És autor d’un Virgilo deguisat o Eneido burlesco 1648, versió burlesca dels quatre primers cants de l' Eneida , i d’una paràfrasi dels Set Salmes penitencials de David 1652 La resta de la seva obra romagué inèdita El seu estil es caracteritza per la facilitat amb què passa de la poesia religiosa a la popular i a la paròdia burlesca

Fou el primer que s’installà a Perpinyà ~1584, d’ençà de la curta estada que hi féu l’impressor Rosembach el 1500 La primera obra que hi imprimí fou la versió llatina del Directorium curatorum del bisbe d’Elna, Pere Màrtir Coma 1584 La seva presència a Perpinyà consta fins al 1598 el 1608 fou succeït en la impremta per Bartomeu Mas

Aquest l’allunyà de la guerra, però ell, confiant en la seva rapidesa en la cursa, volgué atacar Aquilles, que l’occí Segons una altra versió, fou confiat pel seu pare a Poliméstor, rei de la Tràcia, el qual, després de la guerra, instigat pels grecs o ambiciós dels tresors grandiosos que el noi posseïa, l’occí i el llançà a la mar