Resultats de la cerca
Es mostren 2649 resultats
El cant dels ocells
Música
Cançó popular catalana en la qual els diferents ocells celebren el naixement de Jesús.
La melodia, de caràcter melangiós, és escrita en tonalitat menor i té una extensió insòlita Una versió paròdica de caire polític fou impresa en fulls solts amb motiu de l’entrada a Barcelona del reiarxiduc Carles III 1705 Interpretada per Pau Casals al començament dels seus concerts des de l’exili del 1939, ha estat considerada com un símbol nacional
fènix
Religió egípcia
Ocell sagrat d’origen egipci, únic en la seva espècie, que els grecs i els romans consideraven imatge de la vida eterna.
Després de mig millenni de vida feia un niu d’herbes aromàtiques i hi calava foc De la cendra naixia un nou fènix, el qual anava al temple d’Heliòpolis, a Egipte, i, segons una versió del mite, hi portava les restes per oferir-les a l’altar del sol Representava l’ànima del sol i també el començament de l’any nou
Till Eulenspiegel
Protagonista de divertides aventures molt populars a Europa als s. XV i XVI, les quals, sembla, es basen en les vicissituds d’un vagabund d’origen camperol que habità a Alemanya al s. XIV.
Till representa el prototip del plebeu que es riu de mercaders, nobles i clergues La primera versió escrita que se'n conserva fou publicada a Estrasburg el 1515 Al s XIX l’escriptor belga Charles de Coster el representà com un heroi de la resistència flamenca contra la dominació hispànica És el tema d’un poema simfònic de Richard Strauss
llibre de les Lamentacions
Llibre de la Bíblia, recull de cinc elegies sobre la destrucció de Jerusalem l’any 586 aC.
Fora de la darrera, cadascuna consta de vint-i-dues estrofes, començades alfabèticament amb les lletres hebrees Enmig del to profund de dol, afloren, sobretot en la darrera, el penediment i l’esperança Tradicionalment atribuït a Jeremies, és probablement obra de diversos autors El 2015 hom descobrí a Qumrān la versió més antiga coneguda, datada entre els anys 30 aC i 70 dC
Charlotte Brontë
Literatura anglesa
Escriptora anglesa, la més gran de les tres germanes Brontë.
Fou professora a Brusselles Publicà un llibre de versos 1846 amb el pseudònim de Currer Bell la primera novella, The Professor, no trobà editor i fou publicada pòstumament 1856 Per contra Jane Eyre 1847 aconseguí una gran anomenada Aquesta, juntament amb Shirley 1849 i Villette 1853, que vénen a ésser una nova versió de The Professor, obrí pas a la novella feminista anglesa
Fantini Dandolo
Filosofia
Humanista venecià que difongué el lul·lisme entre els ambients renaixentistes.
El 1433, a casa seva, el mestre barceloní Joan Bulons ensenyà l' Ars magna de Llull Esdevingut bisbe de Pàdua 1448, al seu palau sojornà el mestre lullista Joan Ros i hi escriví dues de les seves obres 1449-50 el 1450 regalà a Nicolau de Cusa una versió llatina Barcelona, 1407 de la Lectura super artem inventivam de Llull
Charles Lamb
Literatura anglesa
Assagista i crític anglès.
Fou poeta i féu publicacions amb la seva germana Mary Ann, entre les quals una versió de l' Odissea Es destacà com a crític del “London Magazine” fundat el 1820, on féu popular el pseudònim d' Elia La majoria d’assaigs tenen caràcter autobiogràfic L’any 1823 en foren recopilats els primers Una segona sèrie fou The Last Essays of Elia 1883
Joan de Valès
Literatura
Escriptor occità.
És autor d’un Virgilo deguisat o Eneido burlesco 1648, versió burlesca dels quatre primers cants de l' Eneida , i d’una paràfrasi dels Set Salmes penitencials de David 1652 La resta de la seva obra romagué inèdita El seu estil es caracteritza per la facilitat amb què passa de la poesia religiosa a la popular i a la paròdia burlesca
Samsó Arbús
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Fou el primer que s’installà a Perpinyà ~1584, d’ençà de la curta estada que hi féu l’impressor Rosembach el 1500 La primera obra que hi imprimí fou la versió llatina del Directorium curatorum del bisbe d’Elna, Pere Màrtir Coma 1584 La seva presència a Perpinyà consta fins al 1598 el 1608 fou succeït en la impremta per Bartomeu Mas
Polidor
Mitologia
Heroi troià, el més jove de tots els fills de Príam.
Aquest l’allunyà de la guerra, però ell, confiant en la seva rapidesa en la cursa, volgué atacar Aquilles, que l’occí Segons una altra versió, fou confiat pel seu pare a Poliméstor, rei de la Tràcia, el qual, després de la guerra, instigat pels grecs o ambiciós dels tresors grandiosos que el noi posseïa, l’occí i el llançà a la mar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina