Resultats de la cerca

Vida Rebé les primeres lliçons de música del seu pare A tretze anys entrà al Gymnasium Poeticum de Ratisbona, on restà durant vuit anys En aquest temps simultaniejà l’estudi de la música antiga, especialment les obres d’A Raselius, amb l, probablement sota la supervisió de l’organista A Gradenthaler, i les humanitats El 1654 es traslladà a Leipzig, on impartí classes de música i cantà com a baix en cors eclesiàstics, demostrant gran talent com a solista Nomenat cantor de la Thomaskirche el 1657, elevà a la màxima categoria artística i intellectual l’activitat musical de Leipzig Li succeïren…

Els seus membres Lluís Casso, Mireia Hernàndez, Jordi Argelaga i Clara Hernàndez han dedicat la seva tasca a la difusió i l’estudi de la música dels segles XVII i XVIII, i puntualment han centrat l’activitat a l’entorn d’autors catalans Han treballat especialment l’art de la improvisació i l’ornamentació, amb instruments originals, i sovint hi han incorporat especialistes convidats Han realitzat diversos enregistraments i actuat als principals festivals de música, tant nacionals com de l’estranger, on han obtingut el reconeixement del públic i la crítica

Antigament, però, fou emprat sovint com a sinònim de càntic o carmen , en el sentit de peça cantada En el terreny profà s’aplicà a la cançó èpica, a la d’amor, als laments, etc També s’usà en el domini sacre en substitució de mots com himne, antífona o seqüència, així com per a anomenar un cant religiós en llengua profana Del segle XIII al XV indicà una cançó polifònica, sovint a tres veus, en l’estil de la chanson francesa Zarlino 1558 l’usà, més en general, com a sinònim de peça polifònica i Dante el definí com "una petita cantio "

Apareguts a Itàlia a la primera meitat del segle XVII, els primers scherzi eren generalment obres vocals de característiques molt semblants a les del balletto Les dues colleccions de Scherzi musicali de C Monteverdi 1607 i 1632 en són els exemples més representatius Des de la segona meitat del segle XVII fins al final del Barroc la majoria de scherzi són de tipus instrumental

En llatí ego > * eo > 'jo’

Aprengué esperanto el 1950, i poc després fou un dels fundadors del grup d’esperanto de Sabadell, el primer fundat a Catalunya després del 1939 En fou membre de la junta durant dècades, com a vocal, secretari, president o redactor del butlletí, i ensenyà esperanto a centenars d’alumnes L’any 1980 fou un dels fundadors de l’ Associació Catalana d’Esperanto  ACE, successora de la Federació Esperantista Catalana

En el pla fonètic en resulta generalment una assimilació quan es nasalitza, per exemple, una vocal en contacte amb dues consonants nasals veïnes nen, mans En el pla morfosintàtic i semàntic hi ha contagi en una construcció com ara La gent deien que sí , en comptes de La gent deia que sí , a causa del sentit collectiu del subjecte de l’oració, que modifica les relacions sintàctiques del verb

El 1965 formà part del grup fundacional del Club Ciclista Sant Boi, primer com a corredor i posteriorment com a director de l’equip juvenil Formà part de la junta directiva com a vocal fins que l’any 1985 accedí a la presidència Durant el seu mandat dividí l’activitat del club en tres àrees escoles, organitzacions i cicloturisme Endegà la Cursa del Llobregat i l’escola de ciclisme del club

Fou cinturó negre setè dan de taekwondo i sisè dan d’hapkido Es proclamà campió d’Espanya d’hapkido en quatre ocasions 2008-11 i exercí com a seleccionador català També fou entrenador d’hapkido i defensa personal per a cossos de seguretat Ocupà el càrrec de vocal de la junta directiva de la Federació Catalana de Taekwondo El 2011 rebé el premi al Millor Entrenador d’Espanya de taekwondo

S’inicià en els dards el 1994 al Club Dards Ciutat de Reus En el seu palmarès destaca un tercer lloc en el Campionat d’Espanya de punta de ferro 2008 i un subcampionat de Catalunya de la mateixa prova També participà en el Dutch Open Ha estat internacional amb la selecció catalana A més, és vocal de la junta directiva de la Federació Catalana de Dards des del 2008