Resultats de la cerca
Es mostren 40231 resultats
gàrgola
Gàrgoles a la catedral de Barcelona i edificis propers
© Gemma Roset
Construcció i obres públiques
Canal sortint per on vessa, a una certa distància de la paret, l’aigua de pluja que cau sobre la teulada, la coberta, etc, d’un edifici.
isal·loterm | isal·loterma
Meteorologia
Dit de la corba que uneix els punts de la superfície terrestre on la variació de temperatura en un interval de temps donat ha estat la mateixa.
Consell Nacional Català
Història
Entitat política catalana creada com a resultat de la Conferència Nacional Catalana de Mèxic (1953), on participaren, directament o delegada, representants procedents de tots els Països Catalans.
Fou constituït per un consell general, amb representants de diverses tendències, i un consell executiu, amb residència a Mèxic Tingué com a primer president Salvador Armendares i com a secretari general Miquel Ferrer El 1964 la presidència restà vacant El consell executiu fou traslladat a Europa, i Josep Maria Batista i Roca es féu càrrec de la secretaria general Mantingué, a l’exili, una presència testimonial a través de les Conferències Nacionals de Mèxic 1963 i Avinyó 1969, treballà per la difusió internacional del plet català, promogué els Aplecs de Toluges 1965 i edità els butlletins del…
cultura de Chassey
Jaciment arqueològic
Cultura neolítica que pren el nom de la localitat francesa de Chassey, al departament de Saona i Loira, on fou descobert el primer jaciment l’any 1864.
Correspon al grup del segon Neolític de l’Occident europeu, juntament amb la cultura dels sepulcres de fossa de Catalunya, la de Cortaillod a Suïssa i la de La Lagozza a Itàlia Ocupà la major part del territori de l’actual Estat francès Era una societat fonamentalment agrícola, amb ramaderia, que vivia en poblats de cabanes, en algun cas primàriament fortificats La ceràmica podia ésser llisa o decorada amb incisions, i és característic un tipus de nansa horitzontal, amb diverses perforacions, dita de flauta de Pan
derma
Derma sota la capa de l’epidermis: a, epidermis; b, derma; c, papil·la dèrmica; d, glàndula sudorípara
© fototeca.cat
Anatomia
Capa inferior de la pell, de la qual constitueix la part més important i el substrat d’on l’epidermis i els annexos cutanis obtenen el nodriment.
És format per una associació de proteïnes fibroses i una substància matriu, les quals, per interacció, donen a la pell unes determinades qualitats de resistència i elasticitat També presenta elements cellulars diversos i xarxes vasculars i nervioses disposades en estrats parallels a la superfície Les fibres nervioses hi presenten unes terminacions especialitzades per a captar diverses sensacions En la pell humana hom pot fer clarament una distinció entre una capa superficial dentada, que s’imbrica amb les digitacions epidèrmiques, anomenada derma papillar , i una altra de profunda més…
creu
Representació d’una tortura d’esclaus a la creu en la via Àpia
Història
Instrument de suplici format per un pal vertical (stipes) i un altre d’horitzontal (patibulum), on hom feia morir certs criminals lligats o clavats per les extremitats.
El seu ús provenia de l’Orient, i els romans l’adoptaren, des de les guerres púniques, per castigar els esclaus era el servile supplicium per excellència A Palestina, segons Josep Flavi, hom la utilitzà sovint, sobretot durant la primera guerra jueva 66-70 Tenien diverses formes, segons la longitud i la disposició dels pals La creu llatina tenia el stipes més llarg que el patibulum , i la creu grega tenia els dos pals de la mateixa longitud N'hi havia en forma d’aspa X creu de Sant Andreu, i unes altres amb el patibulum posat completament a l’extrem superior del stipes creu en forma de T
escola unitària
Educació
Escola on hi ha una aula única amb un sol mestre per a impartir l’ensenyament a alumnes de diversos graus; és pròpia, sobretot, de zones rurals.
encuny
Peça d’acer on és entallada la figura que cal imprimir a una moneda, medalla, etc, la qual cosa s’obté per pressió o amb un cop.
elastina
Bioquímica
Escleroproteïna constituent de les fibres elàstiques del teixit connectiu, dels lligaments dels vertebrats i de les parets dels vasos sanguinis, on va associada amb mucopolisacàrids i mucoproteïnes.
eficàcia biològica
Biologia
Grau d’adaptació d’un organisme al medi on viu, adquirit al llarg de l’evolució, que li permet aprofitar al màxim els recursos dels quals disposa.
Una mesura de l’eficàcia biològica d’una espècie és el nombre de fills que arriben a tenir descendència També s’utilitza el terme eficiència biològica