Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
involució
Biologia
Conjunt de modificacions regressives naturals o per alteracions (regeneracions, reorganitzacions, malalties, etc) que s’esdevenen dins una cèl·lula, un òrgan o un organisme.
Es desenvolupen progressivament, com és ara les senils o la del timus a la pubertat
culpa
Dret civil
Acció o omissió contrària a les normes de diligència o prudència comunes, sense mala fe ni voluntat de causar dany, tot i que sigui conscient i voluntària.
Segons la intensitat, pot ésser lata, lleu o molt lleu Hom en diu culpa contractual quan és una omissió de la diligència que exigeix la natura de l’obligació i que en provoca l’incompliment, i culpa extracontractual o aquília quan és causa, per a un tercer, d’un dany no derivat de l’existència d’un vincle anterior, però que genera la responsabilitat d’indemnitzar els perjudicis corresponents
augmentació/disminució
Música
Repetició d’un fragment melòdic incrementant-ne o disminuint-ne proporcionalment els valors rítmics.
Així, si l’increment és del doble, una corxera passa a ser una negra, una negra passa a ser una blanca, etc Si la disminució és de la meitat, una rodona passa a ser una blanca, una blanca passa a ser una negra, etc En l’Edat Mitjana i el Renaixement, l’augmentació o la disminució podien afectar el cantus firmus El seu ús és freqüent en el tractament imitatiu dels temes de fantasies, ricercari -com el ricercare quarto , compàs 30 i següents, i el ricercare decimo, compàs 66, ambdós de Girolamo Frescolbaldi-, i fugues -com les utilitzades per JS Bach en El clavicèmbal ben temprat…
llatzeret
El llatzeret del port de Maó en un gravat antic
© Fototeca.cat
Medicina
Establiment situat en un port o en llocs fronterers, on són sotmesos a revisió i a observació ( quarantena
) les persones o mercaderies que, pel fet d’arribar d’un país amb epidèmia o amb malalties endèmiques, són considerades com a probable focus d’infecció.
Als Països Catalans hi havia llatzerets a l’entrada o al port de les poblacions, i normalment posseïen una capella o església adjunta a l’establiment El més important, a part els de València i de Barcelona enderrocat el 1813, fou el de l’illa des Llatzeret, al port de Maó
policromia

Policromia a la catedral de Tarragona
© Arquebisbat de Tarragona
Art
Art de completar amb colors les obres arquitectòniques o escultòriques.
Pot ésser decorativa, convencional o realista
assegurança de viduïtat
Economia
Dret del treball
Pensió vitalícia a la qual té dret el vidu o la vídua d’un treballador o d’un funcionari que hagi cotitzat a la seguretat social.
La pensió —mensual— que rep el vidu o la vídua d’un treballador equival al 45% de la quantitat que resulta de dividir per 28 la suma de bases de cotització de l’obrer mort durant un període continuat de 24 mesos naturals equival al 60% de la pensió d’invalidesa o de jubilació del cònjuge difunt i al 45% del salari real del cònjuge mort en accident laboral en aquest cas, rep també una indemnització equivalent a sis mensualitats Les pensions dels vidus de funcionaris són determinades per cadascuna de les legislacions especials
mapa

Mapa d’Europa al segle XIV a l’Atles Català, del cartògraf Abraham Cresques
Cartografia
Representació gràfica plana (en paper, plàstic, teixit, cartó o altre material) de la superfície de la Terra, o d’una porció d’ella, segons una escala i una projecció donades.
L’elaboració dels mapes és objecte de la cartografia, i la seva utilització, de primer especialitzada per a la geografia o per a la navegació marina o aèria carta , cada dia és més estesa en la illustració de tot allò que té una base espacial Amb el coneixement progressiu de l’Univers hom comença també a fer mapes d’altres astres, sobretot de la Lluna A causa de la complexitat de la realitat a representar, tot mapa comporta sempre una simplificació de les dades, mitjançant la selecció de la informació i la utilització de signes convencionals La simplificació, lògicament, és més gran com més…
gasogen
Química
Aparell o instal·lació emprat per a produir un gas combustible.
N'hi ha de dos tipus els destinats a la producció d'acetilè per reacció del carbur de calci amb aigua i els emprats en la gasificació de combustibles sòlids Els primers eren propis de les antigues installacions domèstiques i eren emprats en l’obtenció de gas per a soldadura o per a ésser emprat com a primera matèria en la indústria química Avui, però, han caigut en desús a causa del millor rendiment del craqueig en l’obtenció d’acetilè i perquè aquest ha estat substituït per altres gasos en la combustió Els del segon tipus han estat emprats de vegades per a la locomoció d’…
hipòdrom
Hípica
Recinte on hom disputa curses de cavalls o exercicis eqüestres.
Comprèn un circuit de terra o herba, generalment ellíptic i d’un perímere de 800 m a 3 000 m, grades, quadres i oficines d’apostes A l’antiga Grècia, l’hipòdrom no fou una construcció pròpiament dita, sinó només un camp, que solia tenir al principi i al final de la pista, d’una llargària de dos estadis 384,54 m, unes pilastres que marcaven la meta, i a l’entorn de les quals giraven els carros Hi hagué hipòdroms a Olímpia, a Delfos, a Nemea, a Atenes, etc Al món romà, foren substituïts pel circ o per l’estadi Entre els actuals, es destaquen com a més importants els…
bigota
Transports
Bossell, rodó o ovalat, amb un, dos, tres o més ulls i una ranura al cantell per abraçar-lo.
La bigota que només té un ull és anomenada bigota cega, i la que té una abraçadora de ferro, bigota ferrada Antigament eren emprades formant un aparell que servia per a tesar l’eixàrcia ferma, de manera que una d’elles era fermada a l’extrem d’un obenc amb una gassa, i una altra a les taules de guarnició o a les cofes per mitjà d’una abraçadora i d’una cadena Actualment han estat substituïdes pels tensors