Resultats de la cerca
Es mostren 4721 resultats
Johannes Frederik Frøhlich
Música
Compositor, violinista i director danès.
El seu pare era un músic alemany emigrat a Dinamarca Estudià amb Schall i Kuhnau, i en la seva joventut compongué una gran quantitat d’obres, que inclouen concerts per a violí i quartets de corda A divuit anys feu el seu debut oficial com a violinista Del 1829 al 1831 viatjà per Alemanya, França i Itàlia i entrà en contacte amb Cherubini i Spohr El 1834, Frøhlich fou nomenat kapellmeister de l’Òpera Reial Però la seva feble salut el forçà a renunciar el càrrec el 1844 i a deixar de compondre a partir del 1853 Les seves composicions són principalment instrumentals i la majoria s’…
Tomás de Iriarte
Música
Escriptor canari.
Vida Fou bibliotecari a la cort La seva obra, de la qual sobresurten les Fábulas literarias 1791, és un exponent del Classicisme del segle XVIII El 1779 la Inquisició el processà per les seves opinions El mateix any publicà La música , poema on analitza les sensacions associades als estils musicals i comenta l’obra de compositors contemporanis L’obra fou molt ben acollida, i traduïda al francès, l’anglès, l’italià i l’alemany Iriarte fou també el compositor i llibretista del melòleg Guzmán el bueno 1790, i autor del text i probablement també de la música de la sarsuela Donde…
Charles Panzéra
Música
Baríton francès.
Estudià al Conservatori de París, ciutat on el 1919 debutà a l’Òpera Còmica amb Werther El 1911 interpretà L’horizon chimérique , cicle de quatre cançons que G Fauré li dedicà Des d’aleshores s’especialitzà en la interpretació de la música francesa contemporània, d’autors com ara G Fauré, C Debussy, M Ravel, D Milhaud o F Poulenc A partir del 1930 fou un assidu intèrpret del paper de Pelléas, que presentà en diversos teatres francesos i de l’estranger També destacà en el lied , amb un repertori centrat en el Romanticisme alemany i en música francesa del segle XX Estrenà diverses…
Julius Patzak
Música
Tenor austríac.
Estudià a Viena, amb la intenció inicial de formar-se com a director d’orquestra Posteriorment estudià cant de manera autodidàctica i debutà el 1928 a Munic El mateix any es presentà com a Radamés Aïda a Brno i ingressà en la companyia de l’Òpera de Viena, on romangué fins el 1945 Aquí destacà en el repertori alemany -especialment WA Mozart i R Strauss- i estrenà Das Herz , de H Pfitzner 1931, Friedenstag , de R Strauss 1938, i Der Mond , de C Orff 1939, entre d’altres L’any 1938 es presentà com a Tamino La flauta màgica al Covent Garden de Londres i el 1947 estrenà al…
Catarina Ligendza
Música
Soprano sueca, filla del tenor Einar Beyron.
Estudià cant a Würzburg i Viena, i posteriorment a Saarbrücken, on fou deixebla de J Greindl Debutà el 1963 a Linz com a Comtessa d’Almaviva de Les noces de Fígaro , i entre el 1966 i el 1969 cantà a Saarbrücken El 1970 ingressà a la companyia de la Deutsche Oper de Berlín, on romangué fins el 1988 i on cantà gran part del repertori alemany, especialment R Wagner i R Strauss, i també italià, com ara G Verdi El 1970 debutà en el paper titular d' Arabella , de R Strauss, al Teatro alla Scala de Milà i també es presentà a Salzburg Un any més tard cantà per primera vegada al Festival…
Mey Hofmann
Gastronomia
Nom amb el qual és coneguda la cuinera Maria Remei Hofmann i Roldós.
Filla d’alemany i catalana, estudià hostaleria a Alemanya, interiorisme i gemmologia L’any 1983, al barri de la Ribera de Barcelona, obrí una escola d’hostaleria, que esdevingué pionera en la renovació i la difusió de la gastronomia catalana i que entre els seus mestres tingué primeres figures de la gastronomia, com Juan María Arzak o Alain Ducasse Posteriorment obrí, també a Barcelona, el Restaurant Hofmann 1992 orientat a facilitar les pràctiques als alumnes de l’escola, la Pastisseria Hofmann 2008, l’Espai de degustació Hofmann 2012, el Racó Hofmann, dins del mateix restaurant…
Laia Costa i Bertran

Laia Costa i Bertran
© Berlinale
Cinematografia
Actriu.
Debutà a la televisió en la sèrie Bandolera 2011-12, gènere en el qual es projectà interpretant un dels personatges principals de Polseres vermelles 2013 Posteriorment ha actuat en les sèries El tiempo entre costuras 2013, Cuéntame un cuento 2014, Cites 2015, Habitaciones cerradas 2015 i Carlos, Rey Emperador 2015-16 Debutà en el cinema en diversos curts, i actuà com a secundària en el seu primer llargmetratge Tengo ganas de ti 2012, de Fernando González Molina Més tard protagonitzà Fort Ross 2014, de Jurij Moroz, Victoria 2015, de Sebastian Schipper, film amb el qual guanyà els premis Lola…
Erich Leinsdorf
Música
Director d’orquestra austríac naturalitzat nord-americà.
Inicià els seus estudis musicals a l’Acadèmia de Música de Viena El 1933 debutà com a director amb l’Orquestra de l’Acadèmia de Viena Un any després fou contractat per B Walter com a director assistent al Festival de Salzburg i posteriorment ho fou d’A Toscanini 1935-37, a la mateixa ciutat Es traslladà a Nova York el 1937, contractat per la Metropolitan Opera House, i el 1939 hi començà a dirigir el repertori operístic alemany, especialment de R Wagner Posteriorment dirigí les orquestres de Cleveland 1943-46 i Rochester, i a partir del 1956 es feu càrrec de la New York City…
Pierre Vidal
Música
Organista i musicòleg francès.
Fou deixeble de Marcel Dupré, amb el qual estudià piano i orgue Gran admirador de l’organista Albert Schweizer 1875 - 1965, s’endinsà, com ell, en l’estudi de l’obra de JS Bach, i publicà Bach et la machine orgue París, 1973 i Bach, les Psaumes, Passions, images et structures dans l’oeuvre d’orgue París, 1977 Del 1956 al 1970 fou organista titular de l’església de Saint-Jean-Baptiste de Belleville, a la capital francesa El 1967 fou nomenat professor del Conservatori d’Estrasburg, on desenvolupà una tasca pedagògica important en la formació d’una nova generació d’organistes, entre els quals…
dret penal de l’enemic
Dret penal
Conjunt de normes punitives aplicades a determinats col·lectius diferent de les que conformen el dret penal ordinari.
El dret penal de l’enemic no existeix, de fet, com un sistema explícit, sinó que és un concepte desenvolupat pel jurista alemany Günther Jakobs per a descriure les pràctiques i normes jurídiques d’estats totalitaris o autoritaris que tenen per objecte perseguir, reprimir o anihilar determinats collectius de la ciutadania adduint la ideologia, la raça, la religió, la nacionalitat, l’ètnia o altres criteris L’estat que fa ús d’aquesta mena de normes considera explícitament o implícita els grups als quals l’aplica com un “enemic interior” que cal destruir o, si més no, mantenir sota…