Resultats de la cerca
Es mostren 7457 resultats
Santa Magdalena de Cambrils (Vallfogona de Ripollès)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’església de Santa Magdalena de Cambrils des del costat de tramuntana F Tur Envoltada de grans faigs, i en un paisatge d’una gran bellesa, l’església de Santa Magdalena de Cambrils corona la serra de 1 547 m d’altitud, que porta el seu nom Mapa 294M781 Situació 31TDG438672 És accessible des de Vidrà seguint el camí del mas Palou i pujant al coll de l’Espinal i d’allí a Santa Magdalena També s’hi pot anar, per la carena, des de la pista que porta al castell de Milany APF-JAA Història La capella de Santa Magdalena de Cambrils pertany de sempre a la…
Comentari de Boeci a les Categories d’Aristòtil. Liber de Magistro, d’Agustí. Tebaida d’Estaci (Ripoll)
Art romànic
Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 83 Comentari de Boeci a les Categories d’Aristòtil Liber de Magistro, d’Agustí Tebaida Una de les tres caplletres que constitueixen la decoració d’aquest còdex la “Q”, del foli 10v, decorada amb motius fitomòrfics simples, amb negre i amb taques de color taronja Arxiu Mas Còdex compost per 117 folis 20,50 × 28,70 cm, escrits en lletra carolina del segle X, que contenen, en primer lloc, el Comentari de Boeci a les Categories d’Aristòtil folis 1-104 "Anicii Manlii Severini Boetii viri clarisimi ex consulum ordinibus editio prima super cathegorias…
Necròpoli de Fustanyà (Queralbs)
Art romànic
Necròpoli Durant els anys 1982 i 1983, segurament per tal de trobar els fonaments del possible nàrtex de l’església, es feu un forat davant la façana meridional d’aquest edifici Durant aquestes obres, que han culminat amb la construcció d’un porxo nou, en rebaixar el nivell del sòl més d’1 m, es destruí una part del cementiri medieval que hi havia en aquesta banda de l’església Sembla que a la part més profunda varen aparèixer unes canalitzacions fetes amb lloses Així mateix, s’hi trobaren nombroses tombes de lloses que, per llurs característiques, segurament eren de vers els segles XI o XII…
Cementiri del Serrat Rodó (Santpedor)
Art romànic
Situació Un aspecte del cementiri És constituït per sis tombes, en una de les quals encara l’any 1976 hom hi trobà un esquelet F Baltà Aquest cementiri de cistes és situat en un planell dalt un serradet, prop del nucli de Santpedor Long 1°51’40” - Lat 41°46’55” Per arribar-hi cal sortir de Santpedor pel camí dit de Lluçà al cap de mig quilòmetre hom troba l’oratori d’en Lluçà Un cop aquí cal desviar-se a la banda dreta i a pocs metres, enmig d’un bosquet hi ha les sepultures Necròpoli El fossar consisteix en sis tombes, de les quals sols en una hom recuperà l’esquelet en bon…
Castell de Montsonís (Foradada)
Art romànic
La primera referència documental del castell de Montsonís és del 1131 Es tracta d’una devolució de béns atorgada pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera el 31 de maig de 1131 a l’abadia de Sant Pere d’Àger, en la qual ratificava anteriors donacions a la canònica del seu avi Arnau Mir de Tost, i n’afegia de noves, entre elles el “ kastrum vero de Montcenis ”, en propi alou, amb el seu terme, pertinences, delmes, primícies, oblacions, “ perguera ” i “ questa ” Disposà, així mateix, que el castlà posseís el castell sota la potestat de l’abat d’Àger, afegint que “ ipsum meum parentum cui dimisero…
La fornícula del camí de Seguers (Sant Pere Sallavinera)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix aquesta fornícula incompleta, excavada a la roca M Solà En un lloc alçat i a mà esquerra del camí o pista forestal que surt entre els quilòmetres 28 i 27 de la carretera de Calaf a Manresa i que mena al nucli de Seguers de Sant Pere, situat gairebé dins el terme d’Aguilar de Boixadors, però pertanyent al dels Prats de Rei, i localitzat en el seu extrem nord-oriental, podrem contemplar a una alçada de 670 m, entre boscos de pins, aquest probable nucli eremític integrat per una fornícula excavada a la roca amb indicis clars d’habitacle Mapa 35-14362 Situació…
Ermitatge proper als Prats de Rei
Art romànic
Situació Vista de la fornícula tallada a la roca que forma part d’aquest antic hàbitat alt-medieval M Solà A 1 km al NO de la vila dels Prats de Rei i a un centenar de metres a mà dreta de la carretera dels Prats de Rei a Calaf podem apreciar un possible eremitori visible fàcilment des de l’esmentada carretera, localitzat a una altitud de 622 m a l’extrem d’uns camps de conreu de cereals Mapa 35-14362 Situació 31TCG780186 Ermitatge o balma En un aflorament rocós, on hi ha una roca esqueixada i separada del cingle que crea un petit espai interior limitat per les dues roques, podem observar l’…
Santa Maria de Piera
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Piera, també conegut amb el nom de Fontanet Fou l’església parroquial del terme, condició que manté en l’actualitat El terme de Piera s’esmenta per primera vegada l’any 955 En aquesta data Duran i la seva muller Vènia donaren el monestir de Santa Cecília de Montserrat unes vinyes situades al terme de la Guàrdia que anomenen Piera Apiana L’església s’esmenta per primera vegada l’any 1063, data en la qual els vescomtes de Barcelona, Udalard Bernat, i la seva muller, la comtessa Guisla, permutaren els castells de Piera i…
Sant Miquel de Gelida
Art romànic
La primera referència a Sant Miquel de Gelida és una fundació de 50 sous feta per Guillem de Cogomants i la seva muller Elisenda l’any 1238 a la capella de Sant Miquel A més, aquest matrimoni feu donació d’un ciri de dues lliures que s’havia d’encendre i cremar mentre alcessin el cos de Crist, sempre que se celebrés missa L’any següent el rector de Sant Pere del castell de Gelida, Ponç de Pualquer, amb el consentiment del bisbe de Barcelona, Arnau, establí i concedí terres per a ell i els seus successors, i als regidors de l’església de Sant Miquel, i als cònjuges Berenguer Febrer i Elisenda…
Necròpoli del carrer de l’Orfeó Català (Santa Coloma de Queralt)
Art romànic
Situació Necròpoli situada a la vila de Santa Coloma, al carrer de l’Orfeó Català, fora del nucli històric, a la riba esquerra del Gaià Mapa 34-15390 Situació 31TCG655996 Necròpoli La realització d’unes obres de serveis públics al carrer de l’Orfeó Català va posar al descobert un seguit d’enterraments d’època medieval, la qual cosa va fer que el Servei d’Arqueologia de la Generalitat hi portés a terme una campanya d’excavació el mes de febrer del 1988 Es van estudiar set sepultures alineades en direcció N-S aproximadament, a una fondària entre 1 i 1,5 m, i es van documentar restes d’almenys…