Resultats de la cerca

Fundat el 1972, destacà en la pràctica de la natació, del waterpolo i del triatló Moisès Llopart i Antoni Subirana en foren els principals promotors amb l’impuls de la construcció de la primera piscina coberta als terrenys del Fondo d’en Peixo Subirana en fou primer entrenador i aportà la seva experiència com a nedador i waterpolista olímpic El 1978 el club es dissolgué però poc després, el 1979, fou refundat Alguns dels esportistes més destacats són Maria del Mar Sanromà, també seleccionadora espanyola de waterpolo femení Joan Carles Castañé, medallista i plusmarquista en uns Jocs…

Encara en edat juvenil, s’imposà en el rànquing de Catalunya sènior de dards de punta d’acer 1997, títol que repetí dues vegades més 2005, 2006 Fou quatre vegades campió de Catalunya sènior 1999, 2004, 2005, 2006 i en cinc ocasions campió de Catalunya en la modalitat bullshooter 2001-05 També fou campió d’Espanya, dues vegades en individual, una per parelles i una altra per equips del 1999 al 2002 Igualment, fou diverses vegades campió d’Europa per parelles, i d’Europa i del món amb la selecció espanyola 2000-04 També es proclamà campió del món individual en la categoria triple petit 2000, i…

Defensa format en el Club Patí Tordera, debutà a la divisió d’honor amb el primer equip d’aquesta entitat la temporada 1993-94, després d’un breu pas quan era júnior pel Blanes Hoquei Club 1991-92 Jugà al CP Vic 1995-99 i guanyà la Copa del Rei 1999 La temporada 1999-2000 arribà al FC Barcelona, on visqué la millor etapa de la seva carrera esportiva, al llarg de la qual assolí cinc Copes d’Europa 2000, 2001, 2002, 2004, 2005, una Copa CERS 2006, cinc Supercopes d’Europa 2000, 2001, 2002, 2004, 2005, dues Copes Ibèriques 2000, 2001, una Copa Intercontinental 2006, set Lligues 2000-06, quatre…

Lateral, jugà al Futbol Club Barcelona 1984-2000 i formà part de l’anomenat Dream Team de Valero Rivera, que obtingué sis Copes d’Europa 1991, 1996-2000 També aconseguí dues Recopes 1994, 1995 i quatre Supercopes d’Europa 1996-99 En les competicions estatals assolí onze Lligues 1986, 1988-92, 1996-2000, vuit Copes del Rei 1985, 1988, 1990, 1993, 1994, 1997, 1998, 2000, tres Copes Asobal 1995, 1996, 2000 i nou Supercopes d’Espanya 1986, 1988-91, 1993, 1996, 1997, 1999 També guanyà nou Lligues Catalanes i tres Lligues dels Pirineus Amb la selecció espanyola jugà 154 partits i disputà els Jocs…

Sorgí de l’escola de marxa atlètica del Prat de Llobregat, a les ordres de Jordi Llopart Vinculat inicialment al Grup Cultural i Recreatiu La Seda assolí títols i rècords estatals en categories de promoció i un subcampionat europeu júnior de 10 km 1985 Fou campió de Catalunya de 20 km marxa en pista 1986 i sis vegades de marxa atlètica en ruta, sobre 30 km 1987, 1989, 1991, 1996, 1999, 2000 En els Campionats d’Espanya aconseguí el títol de 20 km en pista 1986, 1989, i de 20 km 1996 i 50 km 1999 en ruta En l’àmbit internacional, l’or en 20 km en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992…

Un dels millors fondistes del final del segle XX Fill d’un granger etíop amb pocs recursos, destacà internacionalment el 1992 en guanyar la medalla d’or en les proves de 10000 m i de 5000 m en el campionat del món júnior L’any següent, el 1993, als campionats del món absoluts de Stuttgart, guanyà la medalla d’or en 10000 m i la d’argent en 5000 m Repetí l’or als mundials del 1995 La seva fama s’estengué quan féu caure la millor marca mundial dels 5000 m el 1994, fins aquell moment en possessió, des del 1987, de Said Aouita Als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 guanyà la medalla d’…

Aler de 1,96 metres, desenvolupà tota la seva carrera com a jugador en el Club Joventut de Badalona Debutà en la màxima categoria el 1980 sota la direcció de Manel Comas Es retirà l’any 1997 després de catorze temporades amb el primer equip, en què aconseguí una Copa d’Europa 1994, dues Lligues ACB 1991, 1992, dues Copes Korac 1981, 1990, una Copa del Rei 1997, set Lligues Catalanes 1986, 1987, 1988, 1990, 1991, 1992, 1994 i tres Copes Príncep d’Astúries 1987, 1989, 1991 Disputà 503 partits en l’ACB, que li han permès entrar en l’apartat d’històrics en minuts vuitè amb 31 minuts per partit,…

A setze anys 1941 debutà en la màxima categoria al Club Laietà, amb el qual guanyà dues Copes 1942, 1944 i un Campionat de Catalunya 1944 Posteriorment, jugà al FC Barcelona 1946-47, 1949-53, amb el qual guanyà dues Copes 1947, 1950 i tres Campionats de Catalunya 1947, 1951, 1952 al Joventut de Badalona 1947-48, amb el qual aconseguí una cinquena Copa, i al Club Bàsquet Aismalíbar 1953-58, amb el qual guanyà un Campionat de Catalunya 1956 i on exercí com a jugador entrenador des de la temporada 1956-57 La temporada 1948-49 no pogué jugar competicions oficials de clubs per la…

Vinculat des d’infant al Club de Tennis Barcelona, on el seu pare, Esteve Gimeno, exercia de professor, com a amateur obtingué diversos trofeus i campionats d’Espanya, i participà en l’equip espanyol de Copa Galea que guanyà el 1956 i el 1957, guanyà el torneig de Queens 1960 Abans de professionalitzar-se jugà a la Copa Davis en 1958-60, i posteriorment en 1972-73, amb un total de 33 partits  El 1967 guanyà el títol de dobles de l’únic torneig professional que es jugà a Wimbledon abans dels oberts, juntament amb el mexicà Pancho González Al llarg de la seva carrera aconseguí cinc…

Com a jugador, debutà professionalment al Newell’s Old Boys l’any 1980, equip en el qual jugà pràcticament de manera ininterrompuda fins un any abans de retirar-se 1997 Ocupant la posició de centrecampista, amb aquest equip guanyà el campionat de la Lliga argentina de la temporada 1987-88 Com a entrenador, ha dirigit equips de l’Argentina i, els anys 1999-2012, del Paraguai Debutà al Brown Arrecifes 1998 i després entrenà els clubs Platense 1999, Instituto 2000, els paraguaians Libertad 2002 i 2006 i Cerro Porteño 2004, amb els quals guanyà tres i un campionats, respectivament, i…