Resultats de la cerca
Es mostren 8290 resultats
Lucrècia Borja
Història
Duquessa de Mòdena, Ferrara i Reggio.
Filla del cardenal Roderic de Borja, després papa Alexandre VI, i de Vannozza Cattanei En les primeres intencions del seu pare, fou destinada a contreure matrimoni amb algun noble valencià Querubí de Centelles, senyor d’Aiora i germà del comte d’Oliva Gaspar de Pròixida, comte d’Aversa Esdevingut pontífex, Roderic de Borja pensà d’utilitzar Lucrècia com a instrument de la política vaticana, i, en la necessitat de reforçar la seva aliança amb la família Sforza, féu que es casés 1493 amb Giovanni Sforza, senyor de Pesaro Noves exigències diplomàtiques aconsellaren Alexandre VI a anullar aquest…
cant ambrosià
Música
Cant litúrgic de la diòcesi de Milà que pren el nom de sant Ambròs (segle IV).
El seu origen és difícil de precisar Té elements del mateix sant Ambròs antífones, himnes i influències orientals dels segles V i VI, però l’origen més probable és el vell cant romà Els llibres de cant sense notació aparegueren al segle VIII, i els primers manuscrits amb notació musical són del segle XII, la qual cosa indica que el cant s’havia anat transmetent de forma oral A partir d’aquest moment comencen a aparèixer manuscrits amb notacions diastemàtiques que permeten la lectura dels cants Presenten una escriptura semblant a les del nord d’Itàlia, que aviat evolucionà cap a la notació…
Joaquim Juncosa i Domadel

Joaquim Juncosa i Domadel
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fou deixeble del seu pare, Joan Juncosa , el qual ell ajudà en la decoració de la cúpula de la Misericòrdia de Reus Començà pintant temes mitològics, alguns dels quals féu per encàrrec del marquès de la Guàrdia, per a Càller El 1660 es féu cartoixà a Escaladei, on decorà la sala capitular Passà després a la cartoixa de Montalegre, on pintà la capella del sagrari i, de nou a Escaladei, pintà altres obres El prior Jaume Cases l’envià a estudiar a Roma El 1678 anà a Mallorca, castigat per la inquisició, i féu una sèrie de quadres a la cartoixa de Valldemossa fins el 1684 Topà una…
Constantí II de Grècia

Constantí II de Grècia
© Família Reial Grega
Història
Rei de Grècia (1964-73).
Succeí 1964 el seu pare Pau I Destituí el primer ministre Papandreu 1965, acte que l’oposà al parlament En produir-se el cop d’estat militar 1967 intentà, sense èxit, un contracop el mateix any, fet que el portà a exiliar-se a Roma al desembre, encara que continuà essent considerat rei El juny del 1973 el règim dels coronels, tot implicant-lo en una conspiració, proclamà la república a Grècia, decisió ratificada per referèndum el desembre del 1974, un cop restablerta la democràcia Des d’aleshores, a Grècia fou conegut amb el nom de senyor Glücksburg i internacionalment com …
Ataülf

Estàtua d’Ataülf realitzada per Felipe de Castro, el 1765 (Madrid)
Història
Rei dels visigots.
Successor d’Alaric I, accedí al tron a la fi del 410 o al principi del 411, mentre els visigots eren a Calàbria Fracassat l’assaig de passar al nord de l’Àfrica, dirigí la seva gent al nord d’Itàlia i, després de passar els Alps 412, ocupà Provença i Aquitània, i prengué Narbona, Tolosa i Bordeus 413 L’any 414 s’establí a Narbona, on es casà amb Galla Placídia, filla de l’emperador Teodosi el Gran i germana d’Honori aleshores emperador romà d’Occident, que els visigots havien fet captiva durant la presa de Roma l’any 410, i que fou obligada a seguir-los durant totes les…
Josep Sanabre i Sanromà
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Ordenat de sacerdot 1915, fou nomenat arxiver diocesà de Barcelona 1927 i cursà a Roma els estudis d’arxivística 1933-35 Fou beneficiat de la catedral de Barcelona des del 1941 Collaborà a La Veu de Catalunya , El Matí i La Vanguardia Durant la guerra civil fou detingut i alliberat Llavors esdevingué el braç dret del vicari general de la diòcesi, en funcions de bisbe, i contribuí sense temences a muntar una xarxa de culte catòlic clandestí després tolerat, sobretot al bisbat barceloní A la postguerra es dedicà a reordenar l’arxiu i esdevingué un ardent militant de la catalanitat…
Francesc Tegell
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra El 1720 era prevere a Barcelona, entre el 1740 i el 1744 era a Roma, al servei del cardenal Colonna, i el 1744 era canonge a Barcelona Pertangué a l’acadèmia literària La Conformitat Versificador hàbil, deixà inèdits dos llargs poemes narratius El Poema anafòric , de caràcter festiu, consta de dotze «saraus», un per a cadascun dels celebrats en un palau del carrer de Montcada de Barcelona per les festes de Carnestoltes del 1720 cada sarau és descrit amb mètrica diversa, en funció de les intencions del poeta, fet que dota la composició d’una gran agilitat L’encapçala…
,
Antoni Alsina i Amils
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
Deixeble de Joan Samsó i pensionat a Roma, presentà alguns quadres de costums a l’exposició de Madrid del 1890 i a la de Barcelona del 1907, però la seva activitat principal fou l’escultura En la seva obra de joventut s’orientà cap als temes bíblics i històrics El sacrifici d’Isaac , 1887 L’imperi romà , 1899, i més endavant recollí les orientacions del Modernisme n’és una mostra el grup de dansarines andaluses, sense seguir gaire els canvis estilístics de la seva època Guanyà premis d’escultura a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid, de 1887, 1892, 1897, 1898 i…
cònsol
Història
Magistrat suprem de la república romana.
A la caiguda de la monarquia segle V aC, el rei fou substituït per dos cònsols, elegits pels comicis centuriats, als quals conferien l’ imperium els comicis curiats El seu primitiu nom era praetor , que aviat fou canviat pel de cònsol Eren elegits per un any, no prorrogable, presidien el senat i convocaven els comicis, i donaven llur nom a l’any Si ambdós cònsols eren a Roma alternaven en l’administració del poder un mes cadascun, però normalment un d’ells restava a Roma mentre l’altre comandava l’exèrcit en campanya Magistratura solament assequible als patricis, la plebs lluità molt per…
la Clusa
Vall de capçalera de la riera de Vilada, dins el terme de Castell de l’Areny (Berguedà).
És una profunda clotada dominada al nord-est pel puig Lluent 1 766 m alt i tancada gairebé arreu pels seus contraforts serra de la Clusa Hom hi accedeix pel coll de la Clusa i el pla de l’Orri i per l’encaixat congost de l’Escalell Hi ha el llogaret de Sant Romà de la Clusa