Resultats de la cerca

Rebé instrucció musical del seu pare, organista en una església de Narbona Cap al 1733 era a París, on publicà les seves primeres obres instrumentals, algunes de les quals foren estrenades al Concert Spirituel El 1740 fou nomenat sotsmestre de la capella del rei, i el 1744, intendant de musique de la cort Del 1755 al 1762 ocupà la plaça de director musical dels Concerts Spirituels Debutà com a compositor d’òperes el 1742 amb Isbé Aquesta òpera anà seguida d’altres, algunes de les quals assoliren un èxit notable, com Le carnaval du Parnasse 1749, que es representà trenta-cinc vegades el…

Format al Conservatori de Música de Barcelona, debutà com a guitarrista professional l’any 1965 en el grup Gratsons L’any 1970 treballà amb músics com Peret, Maria del Mar Bonet, Francesc Pi de la Serra i Raimon Tres anys més tard començà a collaborar amb Joan Manuel Serrat, arranjant i produint discos i acompanyant-lo en diverses gires També treballà en sintonies de campanyes publicitàries i per a programes de televisió, i realitzà els arranjaments de l’himne del FC Barcelona per al centenari Compongué bandes sonores per a films de Wim Wenders i Alain Tanner En el seu primer disc en solitari…

Estudià a Madrid amb E Fayos violí, A Amorós harmonia i B Pérez Casas composició Posteriorment amplià la seva formació com a compositor amb S Giner A València fou concertino del Teatre Ruzafa Més tard passà a dirigir l’Orquestra Simfònica de València com a substitut d’A Saco del Valle fins a la seva mort, el 1951 Com a compositor cal destacar les sarsueles El gran mandarín , El signo del Zodíaco , La billetera , Fiestas y amores , Mar endins o El día de Pascua en Catarroja , entre d’altres

Dedicada a l’ensenyament, té 29 cases, 13 de les quals als Països Catalans

L’any 1963 entrà a treballar en el diari El Correo Catalán , del qual arribà a ser el redactor en cap El 1966 fundà amb altres periodistes el Grup de Periodistes Democràtics, una plataforma que pretenia donar un tomb a la vida periodística catalana En aquells anys, es distingí pel seu tarannà crític amb la corrupció urbanística dels ajuntaments franquistes i la seva voluntat de dur a terme un periodisme honest i compromès amb la societat L’any 1968 començà a collaborar amb la revista Oriflama , però el 1974 l’abandonà a causa de les seves desavinences amb Anton Cañellas, que n’era el…

Llicenciat en història i doctor en ciències exactes, fou professor de la Facultat de Ciències de la Universitat de València i de l’Escola d’Arts i Oficis de València Molt actiu en les files del valencianisme cultural de la dècada del 1920, fundà i dirigí la revista Cultura Valenciana 1926-31, publicació trimestral de l’Academia Valencianista del Centro Escolar y Mercantil, de clara orientació conservadora, i el 1928 creà, juntament amb el marquès de Lozoya, la càtedra Lluís Vives de la UV Ja després de la Guerra Civil Espanyola, dirigí la revista Esto Vir 1952-55, publicada per la Congregació…

Fou conservador del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona i director de la casa museu Gaudí de Barcelona Fruit del seu interès històric i artístic pels pessebres de Nadal, fundà la Universalis Foederatio Praesepistica, i, des del 1985, és membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi En la seva tasca ha destacat especialment com a historiador i crític d’art També ha publicat molts treballs sobre aspectes concrets de la història de la ciutat i alguna obra de síntesi històrica com Barcelona, vint segles d’història 1963, amb la coautoria de Frederic Udina Entre la seva bibliografia cal…

Era fill del músic i compositor Amanci Amorós, director del Conservatori de València 1910-25 Estudià música i belles arts a la Reial Acadèmia de Sant Carles de València i filosofia i lletres a la universitat d’aquesta mateixa ciutat, on es llicencià el 1908 Alumne dels arabistes Luis Gonzalvo, Francisco Codera, Julián Ribera i Antonio Vives, amb aquests dos darrers completà la seva formació numismàtica Es doctorà a Madrid l’any 1910 Fou professor de l’Escola Superior de Bells Oficis de Barcelona i de l’Escola de Bibliotecàries 1925-31, membre del Consell Superior d’Investigacions Científiques…

Vida i obra Fou arxiver de Vila-real, acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i treballà tant en el camp de la història medieval com en el de l’arqueologia i l’art Des del 1958 collaborà amb la secció de geografia i història de la Universitat de València Donà a conèixer, juntament amb J Cama- rena i Mahiques, els fons documentals de l’Arxiu Municipal de Vila-real a través del Catálogo del Archivo Municipal de Villarreal 1986 i dels set volums de Datos para la historia de Vila-real 1973-80 que recullen els seus articles publicats en revistes…

Ha estat considerat com una de les màximes autoritats de l’arqueologia centreamericana del seu temps A Barcelona rebé classes de Pere Bosch i Gimpera a la universitat, però els seus estudis foren interromputs per la seva incorporació a files durant la guerra civil Exiliat primer a París 1938 i, després, a Bèlgica 1939, passà aquell mateix any a Veneçuela, on fundà la càtedra d’arqueologia de la Universitat Central 1953-60 i dirigí el Departament d’Antropologia de l’Institut Veneçolà d’Investigacions Científiques 1959-76 Combinà les obres de docència amb els estudis especialitzats i amb les…