Resultats de la cerca

Davanter format al Mercantil, passà al CE Sabadell 1959-60 i fitxà pel RCD Espanyol, que el cedí al Terrassa 1960-61 Jugà a l’Espanyol 1961-63, amb el qual debutà en la màxima categoria, passà pel CE Europa 1963-64 i tornà al Sabadell 1964-66, equip amb el qual també jugà a primera divisió Posteriorment, fou jugador de la UE Lleida 1966-67 i del CF Badalona

Esdevingué ciclista professional el 1946 i un any després fitxà pel Club Ciclista Barcelonès Es retirà el 1955, però tornà el 1959 per competir en cursa madison o americana formant parella principalment amb Alfred Esmatges El 1960 fou campió d’Espanya de velocitat i americana amb la Unió Ciclista l’Hospitalet Ja retirat de la competició, fou xofer de la Vuelta a Espanya i collaborador en l’organització de la Volta a Catalunya i la Setmana Catalana Posteriorment dirigí les seleccions catalanes amateurs de pista i carretera 1978-82 El 1986 fou cofundador de l’Escola Catalana de Ciclisme

Fou membre del GE Parellada, el Club Atletisme Sant Boi i el CA Palafrugell Guanyà el Campionat de Catalunya de 10 000 m 2001 i de muntanya 2007 També fou subcampiona de Catalunya de 10 000 m 2002, de 10 km en ruta 2000 i de mitja marató 1995

Format als equips inferiors del Club de Futbol Arrahona de Sabadell, la temporada 1962-63 jugà al Cerdanyola Club d’Hoquei i el 1964 fitxà pel Futbol Club Barcelona Jugà a l’equip blaugrana fins la temporada 1975-76 i guanyà una Lliga 1974, dues copes d’Espanya 1972, 1975 i dues copes d’Europa 1973, 1974 Posteriorment, jugà al Club Hoquei Sentmenat 1976-81, al Club Patí Vilanova 1981-82 i al Club Hoquei Lloret 1982-85, aquest darrer a primera divisió Amb la selecció espanyola guanyà el Campionat d’Europa júnior 1962 Fou 116 vegades internacional amb la selecció absoluta i guanyà dos…

Iniciat al Club de Boxa Terrassa l’any 1989, practicà aquest esport només dues temporades Fou campió de Catalunya amateur del pes lleuger 1991 Després de guanyar el títol es retirà i passà a practicar l’atletisme, competint en proves de mig fons

Vida Ha estat collaborador de les principals revistes culturals catalanes, entre les quals Destino , Catalònia , Revista de Catalunya , Barcelona Metròpoli Mediterrània  o Cultura Des del 1976, i durant 14 anys, formà part de la redacció del diari Avui , on s’endinsà en la branca del periodisme cultural i, d’una manera més intensa, en el musical-clàssic, disciplina en la qual fou pioner L’any 1984 fou nomenat director de la Revista Musical Catalana  -que el 1994 prengué el nom de Catalunya Música/Revista Musical Catalan a-, tasca en la qual cal destacar la seva original aportació a l’estudi…

D’ofici ebenista d’art, anà a Mirecourt França a instàncies de Ramon Parramon per aprendre l’ofici de lutier i dedicarse, a Barcelona, a la construcció i restauració d’instruments d’arc Construí més de 300 instruments que foren etiquetats com a Parramon, amb unes característiques que els situen entre l’escola francesa i la italiana, molt apreciats per la seva excellent sonoritat Fabricà alguns violins còpia de Guillemí amb un resultat extraordinari, tot demostrant ser un bon coneixedor de l’ofici Les restauracions també li donaren fama Ramon Pinto, nebot de Jacint, continua l’activitat i s’ha…

Feu els estudis musicals a Barcelona El 1890 anà a l’Uruguai, on fou mestre de capella i organista a l’església del Carmen de Salto Oriental Allà fundà una orquestra i l’Orfeó Salteño De nou a Sabadell, dirigí diverses formacions corals, com La Industrial, el Centre Català, el Centre Sabadellenc i l’Acadèmia Catòlica El 1904 fundà l’Orfeó de Sabadell, amb el qual feu un gran nombre de concerts Dirigí l’Associació de Música de Sabadell El 1920 rebé un concert popular d’homenatge que dirigí Lluís Millet Després de la Guerra Civil Espanyola reprengué l’activitat de l’Orfeó de Sabadell fins a la…

Iniciat en la música a la seva vila natal, el 1900 ingressà en l’Escolania de Montserrat Fou deixeble de Manuel Guzmán en les matèries de piano, orgue i harmonia fins el 1907 El 1909 professà al monestir Continuà els seus estudis d’harmonia amb Ramir Escofet i els de contrapunt amb Anselm Ferrer El 1915 exercia de professor a l’Escolania i a partir del 1924, havent de suplir l’organista BM Vilar, es dedicà completament a l’orgue Rebé lliçons de Josep Muset i de Francesc Civil abans d’anar a París, on amplià estudis amb Joseph Bonnet, André Marchal i, especialment, Charles Tournemire, amb qui…

Es formà musicalment al monestir de Montserrat, on al gener del 1730 prengué l’hàbit de monjo Fou organista del cenobi benedictí quan n’era mestre de capella Benet Esteve i mentre Antoni Soler i Benet Julià hi rebien la seva formació musical El 2 d’abril de 1735, data de la inauguració de l’orgue del presbiteri -construït per Antoni Boscà el 1734-, és probable que acompanyés la Salve que Esteve havia escrit per a l’ocasió Segons B Saldoni, Benet Valls fou un excellent i apreciat organista