Resultats de la cerca
Es mostren 6408 resultats
escola musical de Montserrat
Música
Escola de música sorgida entorn del monestir de Montserrat. Inclou tant els monjos que han exercit alguna funció musical (mestratge o música instrumental) en el mateix monestir de Montserrat o que han deixat obres musicals escrites, com els deixebles que han fet una carrera musical reconeguda.
Al llarg del temps aquesta escola musical —que es pot lligar estretament amb l’Escolania de Montserrat— ha viscut les diferents circumstàncies i vicissituds històriques de Catalunya i del monestir mateix I té la peculiaritat d’haver mantingut, malgrat la pèrdua dels arxius del monestir —concretament l’arxiu musical, a causa de l’incendi i la destrucció dels anys 1811 i 1812—, una trajectòria gairebé ininterrompuda fins l’actualitat És una escola de cant, certament, però també forma instrumentistes, sobretot organistes Una altra peculiaritat és que la major part de personatges monjos de l’…
Lluís Llach i Grande
Música
Cantautor i compositor.
Trajectòria i obra musical Visqué tota la seva infància a Verges, al Baix Empordà El 1967 passà a formar part d’ Els Setze Jutges i aviat esdevingué una de les figures més populars de la Nova Cançó Des dels inicis, la seva trajectòria ha compaginat el compromís polític en un sentit ampli amb l’expressió de la vivència personal L’any 1968 compongué L’estaca , cançó de lluita contra el règim franquista que amb el temps s’ha estès arreu del món i s’ha convertit en un símbol de la lluita d’alliberament dels pobles Partint de la interpretació de cançons més convencional dels primers…
Sant Marçal de Puig-reig
Art romànic
Situació Una vista de conjunt de l’església des del costat sud-oriental A l’absis són visibles dues arcuacions cegues i al mur de migjorn un parell de contraforts que apuntalen l’edifici i les traces de la porta d’entrada original, al capdavall de la nau F Junyent-A Mazcuñan L’església es dreça en un petit planell, envoltat de boscos i conreus, estès al costat de la carretera de Puig-reig a Casserres, a la banda nord-oest del terme, a la vora de la riera de la Sala, afluent del Llobregat per la dreta Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo…
Sant Sadurní de Targasona
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, mutilada i allargada al segle XVIII pel sector de llevant ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Sadurní és situada al barri de ponent del poble de Targasona, que se situa a banda i banda del riu de Targasona Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 29’ 58” N - Long 1° 59’ 42” E Targasona és a 15 km de la Guingueta d’Ix, tot seguint la carretera D-618 que es dirigeix a Font-romeu RMAE Història La parròquia de Targasona és mencionada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu, document datat l’any 819, però que sembla que fou redactat, en realitat, a…
arxius de les diputacions dels Països Catalans
Historiografia catalana
Dipòsit documental generat per les diputacions situades dins el marc geogràfic dels Països Catalans.
L’origen, l’evolució i l’estat d’aquests arxius és força desigual El gruix de la documentació conservada ha vingut condicionat per les competències que històricament l’administració central ha deixat a les seves mans En el cas de Barcelona, les necessitats socials i econòmiques obligaren a crear nous serveis i institucions, de manera que el volum dels seus fons és un bon reflex d’aquesta activitat En línies generals, s’hi conserven papers relatius a beneficència, ensenyament, obres públiques, sèries electorals, fiscalitat i reclutament, entre d’altres,…
Escola de Montserrat
Música
Escola de música sorgida entorn del monestir de Montserrat. Inclou tant els monjos que han exercit alguna funció musical (mestratge o música instrumental) en el mateix monestir de Montserrat o que han deixat obres musicals escrites, com els deixebles que han fet una carrera musical reconeguda.
Al llarg del temps aquesta escola musical —que es pot lligar estretament amb l’Escolania de Montserrat— ha viscut les diferents circumstàncies i vicissituds històriques de Catalunya i del monestir mateix I té la peculiaritat d’haver mantingut, malgrat la pèrdua dels arxius del monestir —concretament l’arxiu musical, a causa de l’incendi i la destrucció dels anys 1811 i 1812—, una trajectòria gairebé ininterrompuda fins l’actualitat És una escola de cant, certament, però també forma instrumentistes, sobretot organistes Una altra peculiaritat és que la major part de personatges monjos de l’…
Necròpoli de la Neàpolis d’Empúries (Castelló d’Empúries)
Sarcòfags monolítics de pedra d’un taller de la Septimània amb acroteris, trobats a l’interior d’una de les cambres funeràries de l’església de l’antiguitat tardana X Aquilué Damunt mateix del sector septentrional del barri mariner d’Empúries, que començà a desocupar-se durant el segon terç del segle I i que s’havia abandonat completament els primers anys del segle II, i en el sector sense estructures que quedava més cap a l’W, es desenvolupà a partir del segle IV un cementiri que cal relacionar amb l’àrea portuària de la ciutat i amb el lloc de Sant Martí, que entre el final del segle III i…
la Roqueta de Fiol
Llogaret
Antic llogaret del municipi de Sant Martí de Tous (Anoia), situat a 740 m alt., al sud-oest del poble, vora el terme de Bellprat.
La seva església Santa Maria de la Roqueta de Fiol , és dependent de la parròquia de Fiol El castell de la Roqueta , situat prop de l’església, esmentat ja al segle X, pertangué als Cervelló El 1229 Guillem de Cervelló el cedí a Santes Creus El 1330 l’abat cedí l’església al bisbe de Vic
Can Croset de la Carrera
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), al llarg de la carretera de Pontons, al límit amb el terme de Torrelles de Foix.
La població conjunta amb el veïnat de les Cantarelles és de 116 h el 2009
carlí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom que prengué, sobretot a partir de Martí el Jove (1402-1409) el pirral de plata de Sicília creat per Pere el Gran el 1283.
El carlí sicilià, anivellat inicialment amb el croat de Barcelona, perdé pes amb Joan II i fou substituït en temps de Ferran II pel tarí , a l’equivalència d’un tarí per dos carlins
