Situació
Una vista de conjunt de l’església des del costat sud-oriental. A l’absis són visibles dues arcuacions cegues i al mur de migjorn un parell de contraforts que apuntalen l’edifici i les traces de la porta d’entrada original, al capdavall de la nau.
F. Junyent-A. Mazcuñan
L’església es dreça en un petit planell, envoltat de boscos i conreus, estès al costat de la carretera de Puig-reig a Casserres, a la banda nord-oest del terme, a la vora de la riera de la Sala, afluent del Llobregat per la dreta. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781: x 05,7 —y 50,0 (31 TDG 057500).
S’arriba fàcilment a la capella des de Puig-reig per la carretera que mena a Casserres. Passat el quilòmetre 12 i abans d’arribar a l’11 ja veurem l’església situada a la dreta de la carretera, a uns 50 metres. Cal demanar la clau als propietaris del mas de la Serra de Cap de Costa. (FJM-AMB)
Història
L’església de Sant Marçal, coneguda també amb el nom de Sant Marçal de la Serra, és esmentada en la documentació medieval amb el nom de Sant Marçal d’Irenna. Fou, des de la seva construcció, una capella dependent de la parroquial de Sant Martí de Puig-reig, car formava part del terme casteller de Puig-reig, dins el comtat de Berga.
Eclesiàsticament dependent del bisbat d’Urgell, l’església és esmentada per primera vegada l’any 1026, en el testament de Ramon “Duerasan”, el qual concedí a l’església una moneda d’or per a la lluminària (...et lumine sci. Marciales Eronna aureo .1...).
Notícies posteriors, ja del segle XII ens informen mínimament sobre l’existència de l’església. L’any 1144 el vescomte Guillem de Berguedà, la seva muller i el seu fill, el trobador Guillem de Berguedà, donaren a Bernat i a Arnal de Salileda la tasca del mas de Tornamira, a l’apèndix de Puig-reig, mas que tenia com a límit oriental l’església de Sant Marçal (et affrontat a parte orientis Sancti Marcali...).
En un testament sense data del trobador Guillem de Berguedà, testament que feu en motiu d’un viatge de peregrinació a Sant Jaume de Compostel·la (possiblement l’any 1180), concedí al monestir de Santa Maria de Poblet un graner i terres al lloc de Sant Marçal (Et illi donat michi sacrarium Sancti Marcialis et mansum de Irena de Prad...).
L’any 1206 Ramon de Prat i el seu fill venien a l’església parroquial de Sant Martí de Puig-reig i al seu capellà, l’alou que tenien al terme de Sant Martí i que afrontava a ponent amb el torrent de l’església de Sant Marçal, per la quantitat de vint-i-quatre sous de moneda barcelonesa.
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau molt llarga rematada a llevant per un absis semicircular.
A. Mazcuñan-F. Junyent
Hem de pensar que Sant Marçal no fou mai parròquia; en la visita al priorat de Puig-reig de l’any 1726, l’església consta com una simple capella rural davant el prior de la comanda dels hospitalers de Gardeny.
L’any 1878 l’església era qualificada com a mal conservada en la visita del comanador hospitaler. (RSR)
Església
L’edifici, de marcat traçat longitudinal, consta d’una nau capçada per un absis semicircular, desplegat al cantó de llevant. La nau, que ha estat enguixada interiorment, és coberta amb una volta de canó de mig punt, reforçada amb dos arcs torals, molt amples, que sorgeixen a l’exterior a manera de contraforts. L’absis, que actualment és tapiat amb un envà, és cobert amb una volta de quart d’esfera i és precedit per un ressalt que marca la degradació amb la nau.
El temple és il·luminat per tres finestres, de les quals una perfora l’absis, una altra el mur de ponent i una tercera travessa la paret de migjorn. La finestra absidal, que s’obre en doble esqueix, és rematada amb un arc de mig punt adovellat, mentre que les restants són coronades amb blocs monolítics que, a l’intradós, descriuen un arc de mig punt. Aquests darrers finestrals no semblen pas coetanis a la finestra que es desclou a l’absis, la qual ara és mig tapiada.
Porta d’entrada a l’església, oberta posteriorment al mur de ponent.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Hom penetra a l’interior del temple a través d’un portal obert al mur de ponent, que és precedit per un ampli porxo, afegit a l’edifici posteriorment. Aquest portal és acabat amb un arc de mig punt adovellat que arrenca de dues àmplies impostes, que sostenen també una arquivolta, disposada a manera de guardapols, la qual remata definitivament l’arcada. A migdia i al capdavall de la nau, però, encara hi ha un altre portal, ara obturat, que devia constituir l’únic accés a l’església originàriament. Era senzilla i coberta amb un arc de mig punt adovellat, fet amb dovelles de mides iguals alternades.
A la part superior de la cara externa de l’absis, vers el cantó de migdia, hi ha un parell d’arcuacions cegues fetes amb maó massís, que semblen coetànies de l’edifici, mentre que la resta de l’absis presenta aquesta part amb signes evidents de refeccions. Les restants façanes es mostren totalment nues; només la sòbria presència dels contraforts als murs de migjorn i tramuntana trenca la continuïtat llisa dels paraments.
El mur frontal de la capella devia ésser coronat per un campanar d’espadanya, actualment desaparegut.
L’aparell de la construcció, d’aparença força rústega, i poc o molt retocat, ha estat fet amb carreuons de mides irregulars, bé que dominen els de mides mitjanes, els quals han estat escantonats amb el martell i disposats en filades horitzontals i entre les que apareixen fragments de maó.
L’edifici és força ben conservat. (FJM-AMB)
L’alternança de l’obra ceràmica en murs de pedra no és pas estranya en l’arquitectura catalana del segle XI, com apareix a Sant Sadurní de Gallifa o Sant Vicenç del Bosc, de Sant Cugat del Vallès. El fet de realitzar les arcuacions llombardes amb l’obra ceràmica és una pràctica comuna en l’arquitectura italiana, i més estranya a casa nostra, on la presència d’elements ceràmics pot anar vinculada a antics establiments romans. (JAA)
Bibliografia
- Arxiu de la Corona d’Aragó, Secció Cancelleria
- Arxiu Diocesà de Solsona, Fons de Serrateix
- Martí de Riquer: Guillem de Berguedà, 1, “Scriptorium Populeti”, 5, Abadia de Poblet 1971, pàg. 82
- Cèsar August Torras: Pirineu catala. Berguedà, Itinerari, núm. 90, Barcelona 1905, pàgs. 232-233
- Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàg. 72