Resultats de la cerca
Es mostren 3851 resultats
Albert Martorell Otzet
Futbol
Porter de futbol i dirigent esportiu.
S’inicià a la Penya Montserrat i, el 1924, passà a l’equip infantil del Reial Club Deportiu Espanyol La temporada 1933-34 debutà amb el primer equip, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1937 Romangué a l’Espanyol fins el 1945 i disputà 121 partits de Lliga La temporada 1939-40 fou sancionat sense jugar per la Delegación Nacional de Deportes acusat de no passar al bàndol franquista arran de l’Olimpíada Popular d’Anvers 1937 La intervenció de Genaro de la Riva possibilità que fos rehabilitat a mitjan temporada 1940-41 També formà part de la selecció catalana en set…
Confederació Esportiva de Catalunya
Esport general
Institució esportiva de Barcelona fundada el 1922.
Fou creada com a organisme encarregat d’unificar les tasques de totes les federacions esportives catalanes i dels clubs o entitats no federats Es declarava integradora de la representació de l’esport català, amb autonomia respecte a organismes esportius espanyols Succeí el poc reeixit Consell de les Olimpíades Catalanes i tenia com a objectiu implementar la pràctica esportiva en la societat catalana, fomentant ajuts i installacions esportives, fins aleshores inexistents També apostà per l’organització d’uns Jocs Ibèrics, hereus de l’Olimpíada Catalana, i uns Jocs Mediterranis…
Joan Ignasi Edo i Bosch
Hoquei sobre patins
Porter d’hoquei sobre patins.
Començà a jugar als Maristes de Sants Després de ser dues vegades campió d’Europa juvenil amb la selecció espanyola 1990, 1991, fitxà per l’equip júnior del FC Barcelona, i posteriorment passà al sènior del CP Vilanova, amb el qual debutà a la màxima categoria el 1993 Després estigué tres temporades al Reus Deportiu 1994-97 i una al Noia 1997-98 Amb els penedesencs, obtingué la Copa de la CERS i la Copa També jugà amb el FC Porto de Portugal 1998-2016, amb el qual guanyà tretze campionats de Lliga, set Copes i nou Supercopes Posteriorment fitxà pel Juventude de Viana portuguès …
Club Atletisme Figueres
Atletisme
Club d’atletisme de Figueres.
Fundat el 10 d’octubre de 1996, nasqué com a hereu de la desapareguda secció d’atletisme del Club Natació Figueres, que els anys vuitanta destacà en l’àmbit estatal amb atletes com l’olímpica Imma Clopés, les germanes Eva i Núria Velasco o Concepció Ramada Aquest grup d’atletes, dirigit per Josep Maria Quintana i Jordi Blanch, competí a la Lliga estatal tot i entrenar-se en unes pistes no reglamentàries de pols de marbre La temporada 1993-94 la secció d’atletisme del CN Figueres es fusionà amb el Centre Atlètic Laietània de Mataró Tanmateix acabà desapareixent El nou CA Figueres…
Jaume Fort Mauri
Handbol
Porter i dirigent d’handbol.
Format al BM Cardedeu, a dinou anys s’incorporà al BM Granollers, amb el qual debutà en la màxima categoria Passà pel BM Alzira 1990-94 i el BM Cantàbria 1994-99 abans de marxar a Alemanya, on jugà amb el TBV Lemgo 1999-2001 i el Frisch Auf Göppingen 2001-04 Retornà a la Lliga Asobal, a les files del BM Ciudad Real 2004-05, abans de retirar-se En el seu palmarès destaca la Copa del Rei 1992, tres Copes Asobal 1997, 1998, 2005 i una Supercopa d’Espanya 2004 Fou 177 vegades internacional i disputà els Jocs Olímpics de Seül 1988, Barcelona 1992 i Atlanta 1996, en els quals aconseguí…
Jordi Alastrue Lamas

Jordi Alastrue Lamas
Arxiu Real Club de Polo de Barcelona
Hoquei sobre herba
Jugador i entrenador d’hoquei sobre herba i d’hoquei sala.
Jugà cinc temporades a la divisió d’honor amb el Futbol Club Barcelona i posteriorment passà a les files del Reial Club de Polo de Barcelona, amb el qual aconseguí tots els seus títols la Lliga espanyola en tres ocasions 2002, 2003, 2008, la Copa d’Europa 2004, la Copa del Rei 2003, 2007 i la Copa de Catalunya 2007 També fou campió de Catalunya d’hoquei 2008 Jugà en alguna ocasió amb la selecció catalana i 12 partits amb l’espanyola També participà en 17 partits de la selecció espanyola absoluta d’hoquei sala i aconseguí la tercera posició al Campionat del Món d’Austràlia 2007…
Josep Seguer i Sans

Josep Seguer i Sans
© FC Barcelona Arxiu
Futbol
Futbolista i entrenador
.
Es formà a les files del Club Futbol Parets del Vallès Començà a jugar el 1940 com a amateur mentre treballava a la barberia familiar Fitxat pel Futbol Club Barcelona , jugà cedit al Granollers 1942-43, fins que retornà al primer equip, on jugà catorze temporades, fins la 1956-57 Ocupà sobretot la posició d’interior dret i després de defensa i fou un dels integrants de l’equip dit “de les cinc copes” El seu palmarès inclou cinc campionats de la Lliga espanyola 1945, 1948, 1949, 1952, 1953, quatre campionats de Copa 1951, 1952, 1953, 1957, dues Copes Llatines 1949, 1952 i tres…
,
Cerdanyola Club d’Hoquei
Hoquei sobre patins
Club d’hoquei sobre patins de Cerdanyola del Vallès.
Fundat al setembre del 1936, és l’equip degà de l’hoquei sobre patins, ja que és el més antic que segueix en actiu Els seus primers èxits foren el Campionat de Catalunya de segona categoria 1937, el Trofeu Pironti 1941 i el subcampionat d’Espanya 1944 El 1945 es proclamà campió de Catalunya de primera divisió El 1956 organitzà la primera edició de les 24 Hores de Cerdanyola, torneig de referència al qual participaren els millors equips d’Espanya El primer equip jugà durant moltes temporades a la màxima categoria estatal i tingué a les seves files jugadors que foren campions del món, com…
Piacenza
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
Situada a la dreta del Po, és centre d’una rica comarca agrícola, amb indústries de transformació de productes del camp L’existència de gas natural i de petroli Supercortemaggiore afavoreix la creació de noves indústries, principalment químiques Bisbat catòlic Colònia creada per Roma 218 aC, resistí dos atacs cartaginesos, però fou devastada pels gals 200 aC L’any 90 esdevingué municipi romà, i el 546 fou saquejada pels ostrogots El papa Urbà II hi convocà un concili 1095 per a combatre l’emperador Enric IV Formà part de la primera s XII i segona lliga llombarda 1226 El 1270…
ris

1, a una cara; 2, a dues cares; A, lligat; B, esquema de la formació del ris
© fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit de cotó en el qual un segon ordit forma baguetes o anelletes, en una cara o en totes dues.
Per a fabricar aquest teixit són necessaris dos ordits desenrotllats de diferents plegadors L’ordit que, juntament amb la trama, forma el teixit de fons és fortament tesat en el teler, mentre que l’ordit de ris és teixit molt fluix El teler té, a més, un mecanisme especial per mitjà del qual la pua de teixir, en batre la trama, dóna dos cops curts o més i un de més llarg, de manera que en el curs de dues passades o més la trama lliga lleugerament els dos ordits a una petita distància del començament del teixit, i quan ve el cop més llarg la pua s’emporta aquest grup de passades…