Resultats de la cerca

El fraseig musical, que pot afectar tant l’agrupació de les notes pertanyents a un element formal com la demarcació dels elements formals entre ells, depèn de l' articulació , és a dir, de la manera de connectar les notes consecutives d’una línia melòdica Es considera que el fraseig, de manera anàloga a l’estil declamatiu d’un actor, és una de les tasques més genuïnes i un dels trets més distintius d’un intèrpret, i que resulta determinant a l’hora de transmetre una versió intelligible d’una obra, la qual, d’altra banda, pot admetre, en general, més d’una possibilitat de fraseig Fins al segle…

Vida Filla de l’actor Enric Casals i Molas En cinema debutà el 1913 en el curt Magda , d’Albert Marro i Ricard de Baños, i en 1918-19 intervingué en Los arlequines de seda y oro , de R de Baños, al costat de Raquel Meller En teatre fou la intèrpret predilecta d’Àngel Guimerà feu la Baàlia de la tragèdia Indíbil i Mandoni La companyia d’Enric i Jaume Borràs li estrenà Jesús, que torna  1917, amb decorats de Salvador Alarma Després formà part de la companyia de Josep Santpere al Gran Teatro Español La vida no és nostra , tragicomèdia d’Enric Lluelles 1925 També interpretà el drama…

Aquest cronicó pertany a la família rivipullense, iniciada a la primera meitat del s XI a l’abadia de Ripoll, i de la qual l’ Alterum constitueix el testimoni més antic El cronicó fou dut al monestir de Roda de Ribagorça vers la fi del s XI, on fou continuat fins el 1205 Les anotacions relatives a la regió de Roda comencen amb l’allusió de la presa de Montsó per Pere I d’Aragó l’any 1089 Sembla que l’arribada d’aquest Rivipullense a la Ribagorça cal cercar-la en el nomenament de Salomó, monjo de Ripoll, com a bisbe de Roda el 1068, el qual ocupà aquest càrrec fins el 1074 o poc temps després…

Músiques ètniques són aquelles que tenen com a element característic i diferenciador el fet que, abans de tot, els és atribuït explícitament el valor d’expressar etnicitat Els etnomusicòlegs s’han mostrat sovint crítics pel que fa a la idea de música ètnica D’una banda perquè, de manera implícita, amb aquesta idea s’assumeixen fàcilment visions força mitificades del fet musical, com ara el mite romàntic de la creació collectiva, la concepció de les creacions musicals com a produïdes en sistemes culturals tancats i autònoms -les ètnies- o la creença acrítica en la fidelitat als orígens i en…

Desenvolupament enciclopèdic Divideix la matèria en dues grans branques belles lletres i ciències naturals i eclesiàstiques, cadascuna subdividida en diverses àrees concretes, que hi són analitzades diacrònicament Des d’un punt de vista historicoliterari, les principals consideracions d’Andrés són que la civilització grecollatina és el fonament de tota la cultura occidental, la continuïtat de la qual assoleix el punt àlgid al s XVI, per bé que en l’evolució històrica de la cultura europea hi ha hagut dues “restauracions”, la de l’edat mitjana, pel contacte amb la civilització hispanoàrab en…

Zigofillàcies 1 Fagonia cretica a aspecte de la planta en flor i fruit x 0,5 b detall del fruit x 2 2 Zygophyllum fabago a fragment d’una branca amb els fruits oberts x 0,5 b fruit seccionat transversalment x 2 3 Peganum harmala detall del fruit i del calze persistent x 2 4 Tribulus terrestris a detall d’un fruit x 2 b fragment d’una branca amb dues fulles paripinnades i un fruit x 1 Eugeni Sierra Grup pobrament representat al nostre país, comprèn, a tot el món, uns 25 gèneres i més de 200 espècies esteses per les regions tropicals, subtropicals i temperades Hi ha herbes, petits arbusts i…

Situació Vista del sector nord-est, on es veu l’encertada conjunció del campanar amb la nau i l’absis T Pollina L’església és situada a la fondalada de Valldarques, arredossada al vessant nord de la serra d’Aubenç, a la banda sud-occidental del terme Mapa 34-12291 Situació 31TCG534683 S’hi arriba fàcilment des de Coll de Nargó per la carretera d’Isona Just al quilòmetre 26,4, a mà esquerra, s’inicia la pista, degudament senyalitzada, que hi mena El recorregut d’aquest darrer tram és d’uns tres quilòmetres aproximadament Cal demanar la clau al mas els Vilars, situat, a mà esquerra, al…

Vida Era fill de Clémence Françoise Collin, filla d’un fuster i aficionada a la música, i Jacques Joseph Victor Saint-Saëns, oficinista del Ministeri d’Interior francès i que morí pocs mesos després de néixer Camille A partir dels dos anys rebé la primera formació musical de la seva mare amb qui sempre mantingué una relació de dependència molt forta i de la seva tia Charlotte Masson De seguida demostrà uns dots excepcionals i quan tan sols tenia tres anys feu els seus primers intents en la composició Continuà els estudis musicals amb Camille Stamaty piano, i a set anys començà a estudiar amb…

Actualment s’entén per música de cambra només la música instrumental per a petits conjunts, generalment d’entre dos i nou instruments, bé que s’hi poden incloure obres per a conjunts una mica més nombrosos Pel seu sentit de conjunt, les peces per a un sol instrument se’n consideren excloses La música de cambra pressuposa l’emancipació instrumental de la música vocal, i recolza sobre una triple base la música concertant, el triomf de la melodia acompanyada i el perfeccionament de la violeria Es caracteritza perquè totes les parts en joc tenen una importància semblant, la qual cosa implica una…

Situació És l’església parroquial de Mura, població estesa a redós del Montcau i del massís de la Mata, a l’extrem sud-occidental de la comarca Long 1°58’34” - Lat 41°42’00” Vista exterior de l’absis de l’església, ornamentat amb parells d’arcuacions dividits per columnes de mitja canya, en una evolució de la decoració típica llombarda A mà dreta de la fotografia hi és visible la construcció del segle XI A Lajarín Vista exterior de l ’església des de l’angle nordoriental Hom hi pot veure la construcció primitiva del començament del segle XI F Junyent-A Mazcuñan Hom arriba a Mura…