Resultats de la cerca

Es formà al Conservatori d’Atenes, on estudià piano amb S Farandatos i es graduà el 1952 Més tard fou deixeble de composició de Iannis Andreu Papaioannu al Conservatori Hellènic, on es graduà el 1956 Continuà la seva formació a la Hochschule für Musik de Friburg amb Wolfgang Fortner i Karl Ueter 1958-62, institució on exercí la docència des del 1963 Fou un dels primers compositors que s’interessà per la música rebbètika, un tipus de cançó urbana grega La influència d’aquesta música i la de compositors com Igor Stravinsky i Béla Bartók queda més que palesa en el catàleg d’una obra on…

A vuit anys ingressà com a escolà de cor a la collegiata de Gandia, on estudià amb P Martínez, un deixeble de F Andreví El 1853 obtingué la plaça d’organista a Beniopa i el 1854 retornà a Gandia, on ocupà el lloc d’organista a la collegiata on havia estudiat durant la seva infantesa En aquells moments Piqueras era considerat ja com un bon organista Quatre anys més tard 1858 li oferiren la plaça d’organista al Collegi del Corpus Christi de València, càrrec que ocupà durant pocs mesos, perquè passà a la catedral valenciana, on fou tenor, segon organista i mestre de capella suplent El 1861 fou…

Estudià música a Eisenach i debutà el 1947 a Weimar, on interpretà diversos papers d’òperes de WA Mozart, G Verdi, G Puccini i R Wagner El 1951 cantà en el Festival de Bayreuth, on tornà posteriorment També cantà a Berlín 1949-61, Stuttgart 1961-82, Viena, París, Nova York, Buenos Aires i en el Festival de Salzburg, on el 1961 fou Pedrillo en El rapte del serrall , paper que interpretà més de 300 vegades i que enregistrà en disc Del 1962 al 1973 fou membre de la companyia de l’Òpera d’Hamburg, on s’especialitzà en títols d’autors germànics com ara WA Mozart, R Wagner, R Strauss i A Berg,…

Propietari d’una fàbrica tèxtil de Manchester, fundà una colònia industrial modèlica a New Lanark Recollí les seves reflexions sobre aquest experiment a Report on the County of Lanark 1824, on denuncià radicalment les conseqüències socials del liberalisme econòmic i descriví una societat ideal que, segons ell, havia de fonamentar-se en petites comunitats on les màquines fossin subordinades als homes i on tothom compartís els fruits del treball Tot i que les comunitats autogestionàries que ajudà a crear a la Gran Bretanya i a Amèrica fracassaren, les seves idees i els seus objectius foren…

Fill de militar, deixà la carrera de lleis per l’estudi del cant, a Torí, on el 1852 fou convertit al protestantisme per l’excapellà Luigi Desanctis, i s’uní a l’església valdesa El 1855, després d’una certa preparació teològica, tornà a Barcelona, on inicià el proselitisme Els repetits conflictes amb el bisbe de Barcelona li valgueren tres empresonaments Condemnat a exili perpetu, s’establí a Gibraltar, on fou ordenat de pastor de l’Església Lliure d’Escòcia Des d’allí, gràcies a un nou convertit, Manuel Matamoros, pogué mantenir contacte amb el grup de Barcelona, més o menys dirigit pel…

Es formà a Llotja i a l’Escola Massana de Barcelona El 1948 es presentà a Barcelona, on exposà diverses vegades El 1950, amb una beca del govern francès, es traslladà a París, on residí quatre anys, i després anà a residir als EUA, on exposà a Nova Orleans 1954 i a Nova York 1955 i 1958 també ho féu a Barcelona 1956, a París 1957, a Porto Alegre Brasil 1959 i a Londres 1959 El 1960 fixà la residència a Barcelona, on exposà habitualment i també ho feu a Madrid i a Bilbao Partí d’un expressionisme d’arrel picassiana, de composició complexa, de colors plans i de línies gruixudes centrada en una…

Fou un dels introductors de l’avantguardisme a l’Amèrica Llatina El 1914, en el manifest Non serviam , formulà la proposta creacionista creacionisme Anà a París 1916, on publicà en francès diversos llibres de poemes Horizon carré 1917, Tour Eiffel 1917 i Hallalli 1918 A Madrid entrà en contacte amb els ultraistes ultraisme i publicà Ecuatorial i Poemas árticos ambdós el 1918 Tornà a Xile, on fou candidat a la presidència de la república 1925 participà en la guerra d’Espanya, i posteriorment lluità contra els nazis com a oficial de l’exèrcit francès Mentrestant, havia publicat Altazor o El…

Si a més es compleix la propietat commutativa a*b = b*a , el grup és anomenat commutatiu o abelià i, en aquest cas, si hom representa l’operació amb el signe +, el grup és anomenat també additiu , mentre que si hom utilitza el signe o uns altres, el grup és anomenat també multiplicatiu Hom anomena ordre d’un grup el nombre d’elements que conté més exactament, és el cardinal del conjunt dels seus elements El grup és anomenat cíclic si qualsevol element s’obté per producte repetit d’un de fix, anomenat generador L’estudi en abstracte dels grups permet d’obtenir resultats aplicables a grups…

Començà a jugar a l’Organización Juvenil Española, d’on passà al CF Arrahona, amb el qual guanyà tres Campionats de Catalunya i tres d’Espanya en categoria juvenil També fou campió d’Europa júnior 1962 amb la selecció espanyola Fitxà pel FC Barcelona, on jugà tres anys, i arribà finalment al CH Cerdanyola, club on penjà els patins a trenta-cinc anys, després d’haver jugat onze temporades

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona Més tard s’incorporà a l’Institut Puigvert, on exercí com a cap de laboratoris El 1947 emigrà a Amèrica i s’establí al Brasil, a Rio de Janeiro, on s’especialitzà en medicina tropical Posteriorment, ingressà al LINAMPS entitat de la seguretat social i fou cofundador de la Universidad Federal de Goiás, on fou catedràtic d’histologia i anatomia patològica Més endavant tingué, a Rio de Janeiro, la càtedra d’histologia i anatomia patològica a la Universidad Federal Fluminense, on fou cap de laboratori a l’institut de Neurologia entregat a la recerca…