Resultats de la cerca
Es mostren 5764 resultats
inseminació artificial
Zootècnia
Mètode d’inseminació en què l’esperma és dipositat a la vagina de la femella amb diferents tècniques i sense acoblament ni coit.
Hom creu que als XIV els àrabs feren inseminacions artificials amb ases, però els primers assaigs científics foren fets per Spallanzani l’any 1780, amb gossos Els russos Ivanov i Milavanov feren, al començament del s XX, importants investigacions que possibilitaren materials i tècniques aplicables a un gran nombre d’animals Actualment la inseminació artificial és practicada a tot el món, especialment en el bestiar boví Hom l’aplica també en la reproducció humana
ubanguià
Lingüística i sociolingüística
Subgrup de llengües adamana-ubanguianes que comprèn unes vint-i-cinc llengües parlades pels ubanguians.
Les més importants de les llengües ubanguianes són el banda , parlat per unes 250000 persones, el sango , llengua nacional de la República Centreafricana i difós, com a llengua comercial, a ambdues ribes de l’Ubangui, el gbandi o mongbandi , parlat al NW del Zaire i al S del territori dels banda per unes 150000 persones, i el zande o nyam-nyam , llengua literària parlada per unes 750000 persones entre el Bomu i l’Uele
Konrad Peutinger
Filosofia
Humanista i antiquari alemany.
El seu nom resta unit a l’anomenada Taula de Peutinger , còpia d’un mapa —amb característiques de diagrama— de les rutes de l’imperi Romà, des d’Hispània i Britània fins a l’Índia El mapa datava de la segona meitat del s IV, i sembla que la còpia fou duta a Europa des d’un monestir de Jerusalem, on havia estat realitzada als XIII Es conserva a la Nationalbibliothek de Viena
costell
Història
Pal on hom lligava el qui era condemnat a la vergonya pública.
Les formes més corrents foren una columna de pedra amb anelles o bé unes fustes que, en unir-se, deixaven uns forats per a subjectar algun membre del condemnat Solia ésser a l’entrada de les poblacions o en un lloc públic A Castella fou molt utilitzat fins als XIX a França fou abolit el 1789, i a Anglaterra, on era molt aplicat per als delictes d’impremta, ho fou el 1837
corranda
Música
Dansa antiga, difosa a França i a Itàlia durant els s. XVI i XVII, que es convertí en un dels moviments de la suite
instrumental.
Sembla que és una modalitat del brande En un principi tenia el ritme binari i era de moviment viu més tard el ritme esdevingué ternari, però adquirí forma lenta, sovint en compàs de 3/2 Fou introduïda a la suite per Bach, Händel i Rameau Hi ha una corranda italiana incorporada als XVII a la música instrumental que es diferencia de l’anterior per un ritme ràpid escrit en compàs de 3/8 o de 3/4
picte
Història
Individu d’un grup de tribus establertes a Escòcia vers el 500 aC.
Potser d’origen precèltic, resistiren la dominació dels romans que els donaren aquest nom per tal com anaven pintats Als III dC reberen influències romanes i cristianes, però la cristianització culminà amb sant Columbà 663 Els set regnes o grups que formaven foren unificats per Angus Mac Fergus 731-761 Les invasions escandinaves els obligaren a unir-se amb els escots escot, sota l’autoritat de Kenneth I d’Escòcia 844-846
ultramuntanisme
Política
Cristianisme
Denominació genèrica, creada en països no italians, que inclou diverses posicions i doctrines que sostenen el predomini del papat en les relacions entre Església i estat i s’adhereixen incondicionalment a les directrius de Roma (geogràficament ultramuntana).
Usat per primera vegada en les guerres entre Gregori VII i l’imperi, novament reaparegué enfront de l’absolutisme dels s XVII i XVIII i la configuració de les esglésies nacionals Als XIX es caracteritzà pel partidisme a favor de la infallibilitat pontifícia i el dret del papat a posseir estats territorials A la península Ibèrica representà la posició conservadora, de la qual fou capdavanter Donoso Cortés, arran del concordat de l’any 1851
cirenaic | cirenaica
Filosofia
Dit de l’individu d’una de les escoles socràtiques menors, coneguda com a escola cirenaica, fundada per Aristip de Cirene a la darreria del segle IV aC.
De tendència sensualista en gnoseologia i partidària de l'hedonisme en moral, l’escola ensenyava que res no és, per naturalesa, just o injust, i que cal que hom s’alliberi de prejudicis i de supersticions En foren principals representants Arete filla d’Aristip de Cirene i el seu fill Aristip el Jove, Teodor de Cirene, anomenat l’ateu , i Hegèsies Als III aC l’escola cirenaica restà pràcticament absorbida per l'epicureisme
bodo
Etnologia
Individu d’un conjunt de tribus de llengua tibetobirmana (bara, garo, dimasa, etc) esteses per una zona compresa des del sud del Bhutan, l’Assam, fins a l’est de Tripura (un milió i mig d’individus aproximadament).
La dominació dels bodos a l’Assam durà fins als XIII, que passà sota el domini dels xans Els bodos són agricultors i ramaders i coneixen la tecnologia dels metalls, la ceràmica i el teixit Llur organització familiar és patrilineal, amb restes d’organització matrilineal entre els garos Han rebut una forta influència de la civilització hindú i han adoptat parialment el sistema de castes Llurs creences religioses han influit en el tantrisme
andhra
Etnologia
Individu d’un poble preari, de llengua telugu, establert a la regió situada entre els rius Krishna i Godāvari des del 400 aC aproximadament.
Foren vassalls de Maurya i el s I a C fundaren una dinastia independent, la dels Sātavāhana, que, escindida aviat en cinc branques, perdurà fins als III dC Els reis andhres protegiren el budisme i construïren santuaris i monestirs Els andhres comerciaren amb regions de l’Àsia sud-oriental i encunyaren monedes d’or i argent El país dels andhres ha donat el seu nom a l’estat d’Andhra Pradesh