Resultats de la cerca
Es mostren 4721 resultats
Bruno Walter
Música
Director d’orquestra alemany naturalitzat nord-americà.
Estudià al Conservatori Stern de Berlín decidit a fer carrera com a pianista, però finalment optà per la direcció d’orquestra, i debutà a l’Òpera de Colònia el 1894 El 1901 entrà com a assistent de G Mahler a l’Òpera de Viena, on treballà fins el 1912 L’any 1911 es naturalitzà austríac i canvià el seu cognom original -Schlesinger- per Walter Entre el 1913 i el 1922 fou director musical de l’Òpera de Munic, i posteriorment passà a l’Òpera de Berlín 1925-29 i a l’Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig 1929-33 Fugint de la guerra, el 1939 s’establí als Estats Units, on fou titular de la…
Werner Torkanowsky
Música
Director d’orquestra alemany naturalitzat nord-americà.
Es formà musicalment a Israel, on la seva família havia emigrat quan ell tenia sis anys El 1948 s’establí a Nova York, i amplià la seva formació amb Pierre Monteux, entre altres mestres Debutà com a director d’orquestra l’any 1960, i del 1963 al 1977 fou titular de l’Orquestra Filharmònica de Nova Orleans Entrà com a professor a la Carnegie-Mellon University el 1982, el mateix any que fou nomenat titular de l’Orquestra Simfònica de Bangor, formació que dirigí fins a la seva mort
Max Rudolf
Música
Director d’orquestra alemany naturalitzat nord-americà.
Es formà musicalment al Conservatori de Frankfurt i, un cop acabats els estudis, començà a dirigir a les òperes de Friburg i Darmstadt, fins que el 1929 marxà a Praga, on treballà durant sis anys amb George Szell El 1935 fugí de la capital txeca davant la invasió alemanya i es traslladà a Suècia Cinc anys més tard s’establí als Estats Units, on, per mediació de Georges Szell, començà a dirigir a la Metropolitan Opera House de Nova York, institució de la qual fou conseller artístic entre el 1950 i el 1958 Sense trencar mai els seus lligams amb el Metropolitan, també actuà amb l’Orquestra…
Oskar Fried
Música
Director d’orquestra, compositor i trompa alemany.
Estudià composició a Frankfurt amb E Humperdinck, mentre compaginava la seva formació com a trompa El 1889 ocupà el lloc de primer trompa a l’Òpera de Frankfurt, mentre començava a destacar com a compositor Entre el 1904 i el 1910 dirigí la Sternschen Gesangverein, activitat que compaginà amb un càrrec a la Societat Filharmònica berlinesa Després de la Primera Guerra Mundial, exercí de director convidat, especialment a Berlín, on dirigí l’Orquestra Simfònica de la ciutat durant els anys 1925 i 1926 Oposat al règim nacionalsocialista, es traslladà a Tbilisi, on el 1934 fou nomenat director de…
Helmuth Rilling
Música
Director d’orquestra i de cor alemany.
Nas cut en el si d’una família de músics, estudià a la seva ciutat natal, on fou deixeble de K Gerock orgue i de JN David composició En 1952-55 es formà com a director de cor a la Musikhochschule de Stuttgart al costat de H Grischkat, i amplià els seus coneixements a Roma i Siena El 1954 fundà un cor d’estudiants, el Gächinger Kantorei, posteriorment professionalitzat i amb el qual ha realitzat diverses gires internacionals Del 1963 al 1966 treballà a Berlín com a director de cor de l’Spandauer Kantorei i com a professor a l’Spandau Kirchenmusikschule El 1965 es feu càrrec de la direcció del…
Max von Pauer
Música
Pedagog i pianista alemany d’origen anglès.
Inicià els estudis amb el seu pare, Ernst Pauer, un prestigiós pianista, pedagog i editor El 1887 començà a impartir classes al Conservatori de Colònia i deu anys més tard feu classes magistrals al de Stuttgart, del qual fou nomenat director el 1908 i on dugué a terme una important tasca de reorganització L’any 1924 substituí S Krehl en la direcció del Conservatori de Leipzig, centre que també reformà substancialment, i el 1933 passà a dirigir la Hochschule de Mannheim L’any següent es retirà a Stuttgart Max von Pauer ha estat una de les grans figures de la pedagogia pianística alemanya de la…
Franz Oppenheimer

Franz Oppenheimer
Economia
Sociologia
Economista i sociòleg alemany d’origen jueu.
Després d’exercir deu anys com a metge, inicià estudis d’economia, i s’interessà per l’anàlisi del canvi social, que ell explicà mitjançant models dinàmics Influït per LGumplowicz, acceptà només parcialment protecció marxista i introduí en la seva obra —el punt central de la qual fou la denúncia del monopoli de la propietat de la terra— alguns principis marginalistes Obres principals Die Siedlungsgenossenschaft Versuch einer positiven Überwindung des Kommunismus durch Lösung des Genossenschaftsproblems und der Agrarfrage ‘La cooperativa agrària Assaig d’una superació positiva del comunisme…
Lambert Palmart
Disseny i arts gràfiques
Tipògraf d’origen alemany establert a València.
Rebé el grau de batxiller en arts a París el 1466 en alguns colofons es titula mestre en arts El primer llibre que imprimí fou la Tertia pars Summae de Tomàs d’Aquino, acabat d’imprimir el dia 18 d’agost de 1477 amb el tipus romà de les Obres e trobes aquest fet el relaciona amb el primer taller tipogràfic establert a València Pel març del 1478, juntament amb Fernández de Córdoba, acabà la impressió amb tipus gòtic de la Bíblia valenciana de Bonifaci Ferrer Prosseguí treballant a València fins el 1493 Sobresurten per la seva monumentalitat les seves impressions dels Furs de València 1482, el…
Heinrich Seuse
Cristianisme
Místic alemany, conegut també per Enric Suso.
Dominicà a Constança, estudià a Estrasburg i a Colònia 1320, sota el mestratge de J Eckart Lector a Constança 1327, defensà l’ortodòxia del seu mestre Blasmat ell mateix de beguí 1330, es retirà a Diesenhofen 1338 i a Ulm 1348, on, amb la predicació, influí en diversos grups i en l’espiritualitat renana La seva obra, caracteritzada per la finor poètica i la profunditat mística, comprèn màximes recollides a Büchlein der Wahrheit ‘Llibret de la veritat’, 1326 i el tractat Das Büchlein der ewigen Weisheit ‘El llibret de la saviesa eterna’, 1328 Redactà un Exemplar normatiu de les seves obres,…
Kurt Schwitters
Kurt Schwitters Drama (1944)
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintura
Literatura
Poeta, pintor, escultor, il·lustrador i dissenyador alemany.
Collaborà com a escriptor a Sturm El 1919 entrà en contacte amb els dadaistes, però no s’hi adherí L’any següent publicà el seu primer poema collage dadaista, que titulà Anna Blume Del 1923 al 1932 publicà la revista Merz i el 1930 collaborà a Cercle et Carré i a Abstraction-Création , revistes d’art abstracte Fugint dels nazis s’installà a Anglaterra La seva principal aportació és la creació del Merzbau , espècie de composició collage dins la qual tenen cabuda tota mena d’objectes de rebuig i materials pobres papers, bitllets, draps, fustes, ferros, etc , formant una composició…