Resultats de la cerca

Es formà a les categories infantils i juvenils del Futbol Club Barcelona , en el primer equip del qual debutà la temporada 1995-96, a l’edat de dinou anys, i esdevingué titular a partir de la segona meitat de la següent 1996-97, en la qual l’equip guanyà la Supercopa d’Espanya, la Copa del Rei i la Recopa d’Europa La temporada 1997-98, l’equip obtingué la Lliga espanyola, la Copa del Rei i la Supercopa d’Europa La temporada 1998-99 passà al Lazio de Roma, on estigué molt perjudicat per les lesions i guanyà una Supercopa d’Itàlia En 1999-2000 jugà amb el Marsella, i en 2000-01, de nou amb el…

A catorze anys començà a competir en circuits internacionals Professional des del 2004, ha guanyat l’Open d’Austràlia 2008, 2011, 2012, 2013, 2015, 2016, 2019, 2020, 2021, 2023, el torneig de Wimbledon 2011, 2014, 2015, 2018, 2019, 2021 i 2022 i l’Open dels Estats Units 2011 i 2015 L’any 2016 guanyà el Roland Garros, trofeu amb el qual es convertí en el vuitè tennista de la història a guanyar els quatre títols del Grand Slam i en el tercer a guanyar-los consecutivament El 2021 es proclamà campió per segon cop del Roland Garros i guanyà el Masters 1000 de París, que suposà el seu Masters…

Enginyer de professió, tingué una intensa dedicació a l’estudi i l’ensenyament del català, tasca que durant el franquisme exercí des d’ Òmnium Cultural i la seva Junta Assessora per als Estudis de Català creada el 1961 conjuntament amb la Secció Filològica de l’ Institut d’Estudis Catalans Posteriorment, en restablir-se la Generalitat, fou vicepresident de la Junta Permanent de Català 1981-2001 Fou també membre de la Junta Consultiva d’Òmnium Cultural 1979-2002 Amb Manuel Miquel i Planas impulsà el Butlletí Interior dels Seminaris d’Ensenyament de Català 1965 d’ Escola Catalana , revista on…

Cursà belles arts a València 1978-83, i el 1979 començà a exposar El 1982 realitzà els primers encàrrecs com a illustrador Fou deixeble de Manuel Boix , amb el qual treballà en 1985-87 com a gravador El 1986 inicià les seves collaboracions amb Edicions Bromera , a la imatge gràfica de la qual estigué molt vinculat, i també com a illustrador de diverses obres, entre les quals el Calendari , publicat ininterrompudament des del 1992 i Rondalles valencianes 2008, de Josep Franco, que rebé el 2009 el Premi de la Generalitat Valenciana al llibre millor editat Publicà també els poemes visuals …

El 2001 i el 2003 guanyà un total de set medalles en els campionats del món júnior d’esquí alpí Ja en la categoria sènior, guanyà fins el 2009, un total d’onze proves de la copa del món, amb les quals aconseguí el títol en la modalitat de supergegant i en la de combinada en la temporada 2007-2008 i la d’eslàlom la temporada següent Haus im Ennstal Àustria en descens i supergegant el 2004 Levi Finlàndia en eslàlom 2004 Lake Louis Canadà en descens 2006 Cortina d’Ampezzo Itàlia en supergegant 2008 Whistler Canadà en supergegant combinat 2008 la Molina Catalunya en…

Un dels noms històrics de l’illusionisme català A 14 anys començà a treballar com a aprenent d’adroguer i quan en tenia 20 marxà a l’Argentina El 1877 arribaren notícies que es dedicava amb èxit a l’illusionisme i que el públic de Buenos Aires, Montevideo i Rio de Janeiro l’anomenava “el taumaturg català” El 1878 tornà definitivament a Barcelona, on es dedicà totalment a la màgia El 1879 debutà al Romea i el 1900 publicà El prestidigitador Óptimus o Magia Espectral Librería Española de Antonio López, Barcelona Del 1894 al 1900 regentà a Barcelona l’únic teatre màgic de l’Estat espanyol Saló…

D’estil impecable i refinat, debutà a 11 anys durant les festes d’aniversari de la princesa Guillermina Afectat de sordesa, entre 18 i 20 anys adoptà el personatge d’inspiració oriental primer japonès i després xinès, que li permetia de fer l’espectacle en silenci El 1900 actuà al Folies-Bergère i altres locals parisencs i posteriorment fou aplaudit als millors locals de Londres Palace Theatre, Oxford Pavilion, Tivoli, etc Recorregué tot Europa i viatjà per Àfrica, Java, Sumatra, l’Índia, la Xina i Siam actual Tailàndia El 1908 arribà als Estats Units i, del 1909 al 1914,…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1957 i en ciències econòmiques per la de Ginebra 1960, estigué vinculat amb iniciatives com el consorci dels industrials cotoners SECEA, el Banc Industrial de Catalunya i el Cercle d’Economia, a més de ser un collaborador habitual en diversos mitjans de comunicació, i de participar en la posada en marxa de TV3 i del diari El Observador L’any 1973 participà en la fundació del PSC-Reagrupament de Josep Pallach La seva activitat més coneguda, però, fou la que dugué a terme com a gerent del FC Barcelona entre el 1970 i el 1973, sota la…

Aquest concepte, que té un paper central en la teoria econòmica neoclàssica, comporta, en el cas de la demanda, l’acceptació de la possibilitat que tot consumidor maximitzi el seu profit a partir d’un mercat on els béns són escassos La substituïbilitat de dos béns implica la identitat del seu valor de determinades quantitats de cadascun d’ells i dóna lloc al concepte d' elasticitat de substitució , que mesura la proporció en què dos béns determinats són intercanviables per a un consumidor també determinat L'efecte substitució intenta de mesurar les variacions en la quantitat de demanda d’un…

Fundat el 5 de novembre de 1887 a Barcelona per un grup de membres del Centre Català , d’ideologia conservadora, com Joan Permanyer, Àngel Guimerà, Eusebi Güell i Bacigalupi i Lluís Domènech i Montaner, descontents per l’elecció de Valentí Almirall com a president, i pels membres del Centre Escolar Catalanista —igualment de tendència consevadora dins el Centre Català—, com Cambó, Prat de la Riba, Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Duran i Ventosa, Puig i Cadafalch, etc Patrocinà la candidatura que guanyà les eleccions per a formar el consistori dels Jocs Florals del 1888, que ajornaren…