Resultats de la cerca

Hi foren aprovades i proclamades les constitucions sobre litúrgia Sacrosanctum concilium , 25 de gener de 1964, dogmàtica sobre l’Església Lumen gentium , 21 de novembre de 1964, dogmàtica sobre la divina revelació Dei Verbum , 18 de novembre de 1965 i pastoral sobre l’Església en el món d’avui Gaudium et Spes , 7 de desembre de 1965, els decrets sobre els mitjans de comunicació social Inter mirifica , 4 de desembre de 1963, l’ecumenisme Unitatis redintegratio , 21 de novembre de 1964, les Esglésies orientals Orientalium Ecclesiarum , 12 de novembre de 1964, el ministeri pastoral dels…

El 1401 Martí I de Catalunya-Aragó dotà la ciutat d’un estudi de medicina i arts amb les mateixes prerrogatives que el de Montpeller, que funcionà d’una manera autònoma durant tot el segle No fou fins el 1450 —en part per l’oposició de l’ Estudi General de Lleida i en part pel recel dels consellers davant els perills inherents a tota concentració d’estudiants— que Alfons IV concedí l’autorització per a l’establiment d’un estudi general, privilegi ratificat per butlla de Nicolau V el mateix any, però que fou revocat poc després a instàncies del cardenal i bisbe de Lleida Antoni Cerdà El 1488…

Fou el resultat de la unió de l’Allgemeiner Deutscher Arbeiterverein fundada per Ferdinand Lassalle el 1863, i el Sozialdemokratische Arbeiterpartei fundat l’any 1869 en el congrés d’Eisenach per August Bebel i Wilhelm Liebknecht La política repressiva de Bismarck 1878-90 no aconseguí de frenar el seu creixement En el congrés d’Erfurt 1891 adoptà un programa marxista revolucionari defensat per Kautsky A partir del 1896 prengué cos la tendència revisionista d’ Eduard Bernstein , que, malgrat les condemnes oficials com la del congrés de Hannover, 1899, s’introduí profundament en la pràctica del…

Hom pot distingir-hi tres etapes La primera 1874-76 és la d’installació i consolidació, i s’inicia amb el pronunciament del general Arsenio Martínez de Campos y Antón a Sagunt la Saguntada, el 29 de desembre de 1874, i la formació, quaranta-vuit hores més tard, del ministeri-regència presidit per Antonio Cánovas del Castillo , l’home que havia inspirat el liberal manifest de Sandhurst aquell mateix any, que encarrilà civilment la Saguntada i n'aconseguí la legitimació amb la constitució del 1876 El nou sistema, de grat o per força, incorporà els més importants elements civils la premsa i el…

Fill de Luci Anneu Sèneca el Rètor, fou educat en el culte a la poesia i l’eloqüència A Roma, fou deixeble de Sotió, Àtal i Papiri Fabià, filòsofs eclèctics, que l’iniciaren en la pràctica de certes doctrines austeres i que, en el cas de Papiri, exerciren sobre ell una influència intellectual molt profunda configuraren el seu estoïcisme humanitzat pel sentiment i la unitat d’estil i de pensament que lliga totes les seves obres L’any 31 dC obtingué la qüestura i començà la seva brillant carrera d’advocat, que hagué d’abandonar davant l’enveja de Calígula Des d’aleshores, es consagrà totalment…

Vida i obra La seva primera formació es desenvolupà a Sallent i a Santpedor, al costat del seu germà Joan Estudià humanitats i llengües clàssiques i modernes al collegi de San Ildefonso Alcalá de Henares, 1784 Inicià la carrera eclesiàstica a Tarragona amb el seu oncle Fèlix Amat 1786, on estudià filosofia i teologia, continuà a Madrid 1792, Reales Estudios de San Isidro i culminà a Cervera amb el doctorat en teologia 1794 La seva tasca docent l’anà vinculant al Seminari de Tarragona, on ensenyà filosofia i matemàtiques a partir del 1794, teologia 1798 i sagrada escriptura 1802, recentment…

Alladin Toys Les joguines de Torres-García catàleg d’exposició, València-Barcelona, 1997-1998 Alladin Toys Los juguetes de Torres García, Exposició al Ivam Centre Juli González i a la Fundació Caixa de Catalunya , Generalitat Valenciana i Fundació Caixa de Catalunya, València i Barcelona, 1998 Alcolea Gil, S Artes decorativas en la España cristiana , Plus Ultra, Madrid, 1975 Alcolea Gil, S et al Toquem ferro El ferro forjat a l’arquitectura-Espai exterior-Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta , Cambra Oficial de la Propietat Urbana, Reus, 1991 Arenas, M Azara, R…

Situació Interior de la capella que ocupa l’absidiola sud de l’església de Sant Joan el Vell, amb el característic aparell de còdols ECSA - JL Valls La capella de la Mare de Déu dels Correes ocupa l’absidiola sud del transsepte de l’antiga església de Sant Joan el Vell, i forma la base del campanar de la catedral de Sant Joan Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 5,4” N - Long 2° 53’ 48” E Història Tot i l’origen romànic de la capella dels Correes, la documentació ha deixat escassos testimonis del seu passat medieval Una de les primeres referències a l’altar de santa Maria, com també a un altre…

Situació Vista aèria de la vila d’Illa, on destaca l’església parroquial de Sant Esteve, reconstruïda totalment als segles XVII i XVIII ECSA - Jamin La vila d’Illa és situada en una de les terrasses alluvials de la riba dreta de la Tet, al límit ponentí de la comarca Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 40’ 22,2” N - Long 2° 37’ 12,6” E El poble d’Illa és 24 km a l’oest de Perpinyà, seguint la carretera N-116 PP Història El topònim Illa ad Yla és esmentat per primera vegada el 844 com un dels límits del monestir de Sant Climent de Reglella Apareix per segona vegada el 898, en la traducció llatina…

Situació Un detall del mur exterior de migjorn de Santa Maria d’Argelaguer, amb el ràfec format per un fris de dent de serra F Tur L’església parroquial de Santa Maria d’Argelaguer pertany al poble homònim, situat vora la riba esquerra del riu Fluvià, amb dos nuclis de població, un d’ells vora el riu, que és el que té emplaçat el temple Mapa 257M781 Situació 31TDG706736 Argelaguer es troba en plena carretera comarcal C-150, de Girona a Ripoll, que passa pel mig del sector de població que forma un raval, a uns 8 km de Besalú JVV Història El lloc d’Argelaguer apareix esmentat l’any 982 en un…