Resultats de la cerca

Collaborà en periòdics de Barcelona, Reus i Sabadell Fundà i finançà el setmanari illustrat “Catalunya Artística” 1900-02 i 1904-05, una revista vinculada al modernisme que complementa els interessos dels lectors de premsa illustrada amb les novetats procedents de la modernitat europea També fou responsable de publicacions periòdiques com “El Artesano” o “Catalunya Literària” i codirigí les edicions Gost Aplegà els seus poemes als volums Branquillons 1886 i Notes de llum i color 1931 Escriví peces teatrals, la major part en un acte, algunes de to patriòtic —com el monòleg en vers L’…

El 1911 publicà Passions & somnis en les línies de Maragall i les estètiques modernistes, les quals el dugueren a concebre el poeta com a visionari enamorat L’amor és el centre del seu segon recull, Aurora 1912, prologat per Apelles Mestres El 1921 publicà Al vent de la ciutat , en què, a més d’incloure —en la línia anterior— un homenatge a Maragall i una “Nova Oda a Barcelona”, mostra un canvi de llenguatge i aparenta obrir-se a nous corrents en poemes com “L’aeroplà” Entre els anys deu i vint collaborà a La Veu de Catalunya , La Publicitat , D’Ací i d’Allà , “Un Enemic del Poble” i…

Doctor en teologia Sacerdot, fou mestre de cerimònies i penitenciari del Collegi de Corpus Christi de València Deixà inèdit un  Origen de la fundación del Colegio Escriví dos manuscrits sobre els fets més importants esdevinguts a la ciutat i regne de València al Regne de València a la segona meitat del segle XVII al final de la dècada del 1720 Repertorio de varias y raras cosas i Sucessos fatales de sta ciudad y Reyno de Valencia o Puntual Diario de lo sucedido en los años de 1705, 1706 y 1707 D’aquest últim s’edità el primer volum el 1899 Se li atribueix l’autoria de Puntual diario de lo…

Després d’estudiar amb S Mattei a Bolonya i amb Calpi a Ravenna debutà a Forlì el 1801 i al Teatre San Carlo de Nàpols el 1803 A partir de llavors inicià una carrera per tot Europa que li donà fama com el cantant més important del moment en el seu gènere Cantà a l’estrena d' Aureliano in Palmira , de G Rossini 1816, amb el qual tingué una forta disputa per la seva tendència a ornamentar en excés El seu paper preferit fou el de protagonista en Tebaldo e Isolina 1820, de F Morlacchi El 1824 interpretà a Venècia el paper d’Armando en l’estrena d' Il crociato in Egitto , de G Meyerbeer És…

A l’antiguitat clàssica, el caràcter i la composició del discurs foren sistematitzats d’una manera definitiva Des d’Hermàgores de Temnos fins als últims representants de la nova sofística o del neoplatonisme, fou traçada i mantinguda una preceptiva atenent al contingut i a l’objecte de l’oració segons la qual tot discurs havia de contenir cinc parts l’εύρεσις o invenció, la τάξις o disposició ordenada, la λέξις o allocució, la μνήμη o recopilació i, per últim, la ύπόκρισις o pronunciament Els diversos tipus d’oració tres, segons Aristòtil la de les assemblees o deliberativa, la…

Els diversos aparells usats des de l’antiguitat es classifiquen, aproximadament i d’acord amb llur camp d’orientació, en articulatoris, acústics i auditius Entre els més moderns cal destacar el quimògraf , el laringoscopi , la laringe artificial, el palatògraf , el linguògraf, el cinematògraf de films radiològics i de llavis, com a aparells articulatoris destinats a qualificar els moviments i el treball dels òrgans de fonació en activitat lingüística Entre els d’investigació pròpiament acústica, cal anomenar el fonògraf —poc usat ja en l’actualitat—, el cromògraf i l’oscillògraf de raigs…

Fundat l’any 1951, tingué com a precedents l’Associació d’Alumnes Obrers i el Centre de Deports Vilanova El club actual continuà la tasca d’aquest últim, desaparegut l’any 1950 Jugà a segona i primera divisió territorial i la temporada 1959-60 ascendí a tercera divisió estatal Romangué a la categoria de bronze durant tota la dècada, a excepció de la temporada 1964-65, que jugà a primera territorial La temporada 1970-71 baixà a categories territorials fins que la temporada 2002-03 aconseguí de nou l’ascens a tercera divisió on es mantení tota una dècada Des de la temporada 2012-13…

Fundat el 1984, fou el primer club d’aquesta especialitat constituït a Catalunya Des del 1992 és presidit per Ángel Fernández Castillo L’any 1995 organitzà, juntament amb la Federació Catalana de Bitlles i Bowling, el Campionat d’Espanya de bitlles lleoneses Des del 2005 organitza cada tres anys el Màster de Catalunya El 1995 fou campió de la Lliga catalana i subcampió de la Lliga espanyola El mateix any, Pedro Álvarez i Domiciano Fernández foren campions d’Espanya per parelles Aquest últim també es proclamà campió d’Espanya de primera categoria 2003 i campió del Màster en…

S’inicià com a entrenador el 1981 i entrenà equips com el San Ignacio de Bilbao, el Club Deportivo Ralpe i el Club Beisbol Viladecans, aquest últim entre les temporades 1992-93 i 1993-94 Aconseguí dues Lligues espanyoles en la categoria de divisió d’honor 1993, 1994, una Copa del Rei 1994 i la Copa d’Europa pool B 1994 També entrenà la selecció espanyola de beisbol junior 1989-92 i absoluta 2005-07, amb les quals participà en diferents campionats d’Europa i del Món Amb l’equip junior guanyà la medalla d‘argent 1990, 1991 i la de bronze 1989 als Europeus El 2006 rebé el premi ARC…

Se celebra a Alzira Ribera Alta l’assemblea de la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull, unes quantes setmanes després que la ciutat s’hi adherís amb els vots de tots els partits menys Ciutadans i el PP El propòsit de l’assemblea és expressar l’adhesió a l’Any Llull, i també iniciar una nova etapa, en la qual l’alcalde d’Alzira, Diego Gómez, és escollit nou president de l’entitat, en substitució de Tomàs Ferrandis, alcalde de Xeresa Safor En el Manifest que signen la quarantena de ciutats valencianes adherides es constata que, amb el Govern d’esquerres, el País Valencià ha entrat en una…