Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Lisboa, i posteriorment amplià la seva formació a Alemanya amb F Liszt i H von Bülow En vida fou molt cèlebre com a virtuós del piano, i fou destinatari d’obres importants per a aquest instrument, com les transcripcions de F Busoni de composicions originals de JS Bach Entre el 1919 i el 1938 fou director del Conservatori de Lisboa, i en la seva activitat com a concertista tocà en recitals sol i amb orquestra, i també fent música de cambra amb compositors tan eminents com E Ysaÿe i P Sarasate Les seves obres segueixen la tradició romàntica germànica i en…

Estudià al Conservatori de Música de París, on fou distingida amb un premi de piano i un altre d’harmonia Es perfeccionà en clavicèmbal amb Robert Veyron Lacroix Fou clavecinista titular de l’Antiqua Musica de París i de l’Orquestra Paul Kuetz Fundà la classe de clavicèmbal del Conservatori de Niça, on ha estat mestra d’alumnes com Scott Ross Els seus estudis musicològics la dugueren a enregistrar les sonates de flauta i clavicèmbal de JS Bach, al costat de Maxence Larrieu, i també moltes obres de compositors francesos dels segles XVII i XVIII, com Jacquet de la Guerre, Gaspar le Roux i Louis…

El 1919 inicià els estudis de música a la Royal Academy of Music de la seva ciutat natal, i a setze anys debutà en la Queen’s Promenade dirigint el Triple concert de JS Bach A partir del 1928 prosseguí la seva formació, primer a Berlín, al costat d’Artur Schnabel i de Wanda Landowska, i després a París, amb Nadia Boulanger S’especialitzà en el repertori per a música de cambra, particularment d’autors com WA Mozart, i participà d’una manera assídua en el Festival d’Edimburg Parallelament estrenà obres d’autors contemporanis com Lennox Berkeley i Alan Rawsthorne, i, com a intèrpret…

El nom del conjunt remet a l’obra homònima de Marc-Antoine Charpentier El seu repertori, centrat en un primer moment en el Barroc francès, aviat s’amplià a la música de Monteverdi, Bach, Telemann o Händel, entre d’altres, i fins i tot a la de Mozart i altres autors del període clàssic El seu estil interpretatiu es basa en els trets característics de la retòrica declamatòria, d’acord amb els tractats musicals antics El conjunt manté membres solistes permanentment, però sovint ha contractat instrumentistes específics per interpretar determinades obres A partir dels anys noranta…

El 1713 Pere el Gran augmentà el nombre de coristes fins a seixanta Durant el segle XIX compositors com M Glinka, MA Balakirev o N Rimskij-Korsakov compongueren obres per a aquesta formació Després de la revolució del 1917, el conjunt passà a anomenar-se Acadèmia Coral del Poble, i estrenà obres d’I Stravinsky Oedipus Rex , AHonegger Le roi David , JF Händel i JS Bach A partir del desmembrament de l’URSS, la formació recuperà la seva denominació originària, amb temporades estables de concerts i diverses incursions en el camp discogràfic El seu repertori pretén abraçar el major…

Fou introduïda als ballets francesos de principi del segle XVIII, així com a l’òpera Callirhoé , d’AC Destouches obertura a Alcina , de GF Händel Bastià i Bastiana , de WA Mozart Fou també inclosa eventualment com a dansa estilitzada en les suites per a teclat, com per exemple en les Pièces de clavecin , ordre 15, de F Couperin, o a la Suite anglesa , núm 3, de JS Bach Al segle XX Selim Palmgren utilitzà aquesta forma en la seva Country dance Musette i A Schönberg la inclogué en la Suite per a piano , opus 25 Les peces de B Bartók anomenades Bagpipe Mikrokosmos , llibre 5, núm…

Estudià al Conservatori de Mont-real amb Yvonne Hubert i Gabriel Cusson, i es perfeccionà a París, on rebé lliçons de Gustav Leonhardt i Maurice Duruflé Fou organista d’església a Mont-real del 1955 al 1967 i professor del conservatori d’aquesta ciutat del 1957 al 1974 El 1968 es traslladà a Europa i desenvolupà tasques de professor al Conservatori d’Anvers, a Stuttgart i a Estrasburg, i des del 1988 al Conservatori de Música de París i del Mozarteum de Salzburg Enregistrà un gran nombre d’obres del Barroc alemany, entre les quals destaquen les Variacions Goldberg i L’art de la fuga , de JS…

Inicià els seus estudis musicals a Viena, i el 1950 debutà a l’Òpera d’aquesta ciutat en papers secundaris Tres anys més tard interpretà el Masetto del Don Giovanni mozartià, i posteriorment actuà amb gran èxit a Salzburg, el Metropolitan de Nova York i el Royal Festival Hall de Londres Entre el 1954 i el 1971 estigué casat amb Christa Ludwig, amb qui enregistrà nombroses òperes de la mà de mestres com H von Karajan, K Böhm o I Kertész De veu i formació molt completa, abordà el repertori barroc passions de Bach i clàssic òperes de Mozart, a més del romàntic Beethoven,…

Vida Des de ben jove els seus gustos i aficions es decantaren cap a qüestions intellectuals i artístiques, fet que provocà constants enfrontaments amb el seu pare, Frederic Guillem I, d’esperit militarista i, a la vegada, profundament religiós Quan tenia set anys li fou permès de començar a rebre formació musical El 1728 sentí tocar i conegué el flautista JJ Quantz, el qual, a partir de llavors i de manera intermitent, donà classes de flauta al jove príncep La influència del mestre és visible en les composicions que Frederic escriví per a aquest instrument El 31 de maig de 1740 fou erigit…

Vida Rebé la primera educació musical de mans del seu pare, mestre de capella i organista, i continuà la seva formació al Gymnasium de Gotha Turíngia L’any 1686 es matriculà a la Universitat de Jena, al mateix land Deu anys més tard es traslladà a Hamburg, i d’allà passà a Lüneburg, on exercí el càrrec d’organista de l’església de Sant Joan de la mateixa ciutat Tingué una gran influència en l’etapa de formació de Johann Sebastian Bach, el qual, amb molta probabilitat, rebé classes d’orgue i composició del mateix Böhm Les partites de coral de Bach evidencien la…