Resultats de la cerca

Noi cantor en diferents esglésies romanes 1653-56, actuà en festes aristocràtiques, primer en el cercle de Cristina de Suècia 1664, després en el dels Colonna 1665 Autor d’oratoris, d’òperes, de cantates profanes i religioses, de madrigals, sonates i simfonies, molt apreciades pels seus contemporanis, és un dels representants més importants de l’escola napolitana La seva orquestració segueix la del concerto grosso , car divideix l’orquestra en dos grups diferents Les seves aventures amoroses l’obligaren a fugir a diverses ciutats Florència, Bolonya, Torí, Roma i Gènova, on morí…

Filla d’un professor de matemàtiques i educada en un ambient erudit, es féu remarcar per la seva precocitat, especialment en l’estudi de les ciències exactes, les llengües orientals i la filosofia Després d’haver publicat moltes obres, la més important de les quals és Istituzioni Analitiche ad uso della gioventù italiana 1748, en què tracta de l’anomenada bruixa d’Agnesi , entre altres contribucions al càlcul diferencial, fou jutjada capaç, pel papa Benet XIV, d’ocupar la càtedra del seu pare a la Universitat de Bolonya

Fou professor d’astronomia a la Universitat de Bolonya El 1667 fou cridat per Colberty com a director de l’observatori de París En 1671-84 descobrí quatre satèllits de Saturn, així com la divisió de l’anell d’aquest planeta que duu el seu nom divisió de Cassini Estudià el moviment dels satèllits de Júpiter i en publicà unes taules aplicables a la navegació Féu una determinació força acurada de la parallaxi solar Fou el primer a considerar científicament el fenomen de la llum zodiacal Les Éléments d’astronomie vérifiés , 1693

Aquestes faccions polítiques sorgiren a Alemanya a la mort de l’emperador Enric V 1125 els güelfs, partidaris del papat, foren dirigits pels ducs de Baviera, descendents del duc Welf, de qui prengueren el nom, i els gibellins ho foren pels Waiblingen, que també els donaren el nom, anomenats després Hohenstaufen en convertir-se en ducs de Suàbia, i lluitaven per un poder imperial fort i contra el poder temporal del papa L’enfrontament entre la Santa Seu i l’emperador Frederic I Barba-roja pel dominium mundi trasplantà aquesta divisió a Itàlia, on les faccions preexistents a cada unitat,…

Vida Es formà al costat de Juan del Monte La seva primera destinació coneguda fou Salamanca, on es dedicà a l’ensenyament Cap al 1472 marxà a Bolonya, ciutat on prosseguí la seva activitat docent Establert a Roma el 1484, encara hi residia el 1491 i segurament hi morí La seva contribució fonamental a la teoria musical renaixentista és el tractat en llatí Musica practica , del qual es feren dues edicions a Bolonya el 1482 Es tracta d’un dels tractats teòrics més originals de la seva època i de tot el Renaixement Les seves idees posaren en qüestió moltes de les teories musicals que, al final…

Fou deixeble de GLBernini La seva primera obra completa és l’església de Santa Maria in Campitelli de Roma 1663-67, de façana amb dos ordres superposats, alternança de sortints i entrants i planta de creu grega, amb llarga nau a l’est Collaborà amb Fontana, en les dues esglésies cupulades de la Piazza del Popolo, de Roma, Santa Maria in Monte Santo i Santa Maria dei Miracoli, de rigorós pla simètric El seu pare, Girolamo Rainaldi Roma 1570 — 1655, també arquitecte, treballà a Bolonya església de Santa Lucia, Parma i Mòdena Per encàrrec d’Innocenci X féu el Palazzo Pamphili a Roma

Fill del notari Joan d’Olesa, estudiava dret a Bolonya el 1421 i hi escriví un parell de poemes en català aprovençalat i una breu escorraguda on barrejà formes italianes, catalanes i castellanes Transcriví una versió castellana del romanç Gentil dona, gentil dona , que té l’interès de ser la primera manifestació escrita del Romancero castellà i la primera mostra de la seva influència als Països Catalans Bibliografia Aubrun, ChV 1983 “Le romance gentil dona gentil dona Une énigme littéraire” Iberoromania , 18 Massot i Muntaner, J 1961 “El romancero tradicional español en Mallorca…

Començà a nou anys la carrera de virtuós internacional Ensenyà a Hèlsinki, Moscou, Viena, Berlín i Bolonya De la seva producció destaquen tres òperes, Arlecchino 1915, Turandot 1917 i Doktor Faustus 1925, aquesta última acabada per Philipp Jarnach També és autor d’un concert per a piano, orquestra i cors 1904, de dos quartets de corda 1880, 1889, de dues sonates per a piano i violí 1890, 1898, de 24 preludis 1879-83, d’estudis 1883-84, de variacions i fuga 1885, per a piano Escriví Entwurf einer neuen Aesthetik der Tonkunst ‘Esbós d’una nova estètica de la música’, 1907

Professor de medicina a Bolonya 1520-27 i a Ferrara 1527 Fou autor de treballs sobre anatomia de gran interès, com Comentaria cum amplissimis additionibus super anathomia Mondini 1521 i Isagogae 1522, tractat sobre l’anatomia del cor, pels quals és considerat com una de les grans figures del renaixement de l’anatomia Juntament amb un important treball sobre cirurgia, Tractatus de fractura calvariae seu cranii 1518, estudià l’anatomia del cervell, descriví per primera vegada l’apèndix vermiforme i fou un dels grans clínics del seu temps, al qual és deguda, en part, la difusió del…

Doctor en filosofia i lletres, residí a Rímini i Bolonya A Barcelona fou professor i vicedirector de l’institut d’ensenyament mitjà i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres Publicà nombroses obres religioses i filosòfiques, entre les quals destaquen Lecciones de lógica y de filosofía moral 1864, Ontología o metafísica pura universal y general 1865 i Cosmetiología o tratado del mundo en general y de su causa 1865, on s’acosta a la filosofia del sentit comú És autor també de Poesías perdidas de Vallfogona 1867 i Varios documentos históricos referentes a la época del levantamiento de…