Resultats de la cerca
Es mostren 814 resultats
corona de Castella

Evolució de la corona de Castella
© fototeca.cat
Història
Estat format originàriament amb la unió definitiva (1230), sota Ferran III, dels regnes de Lleó (amb l’antic regne de Galícia) i de Castella (amb la terra de Guipúscoa i la ciutat de Vitòria) i el conjunt de territoris conquerits als musulmans per ambdós regnes: el regne de Toledo (1085) i Extremadura (1229-30).
La corona amplià aviat els seus territoris amb la conquesta dels anomenats regnes de Còrdova 1236, de Múrcia 1243, de Jaén 1246, de Sevilla 1248 i de Niebla 1262, i posteriorment, dels de Tarifa 1292, de Gibraltar 1309, d’Algesires 1344 i de Granada 1492 Incorporà també el comtat d’Àlaba 1200, 1332, la senyoria de Biscaia 1379 i el regne de Navarra 1515, així com les places africanes de Melilla 1497 i el Peñón de los Vélez de La Gomera 1508, les illes Canàries 1500 i els territoris de les Índies Occidentals 1492 Jurídicament, la corona de Castella desaparegué amb les primeres temptatives…
Joaquim Pons i Cardona
Literatura catalana
Gramàtic.
Exercí diversos càrrecs polítics entre altres, fou diputat per Menorca a les corts de Cadis el 1812 i fou membre de la Real Academia de la Historia Publicà Principis de la lectura menorquina Maó 1804, un opuscle per a l’aprenentatge de la lectura en la llengua pròpia, que aparegué signat per Un maonès La major part dels criteris gramaticals i la disposició d’aquesta obra són molt propers als de l’obra gramatical d’Antoni Febrer i Cardona, cosí seu, a qui en un principi havia estat atribuït l’imprès molt probablement, Febrer hi collaborà en algun moment Com l’obra de Febrer, la…
Lola Rodríguez de Aragón
Música
Soprano castellana.
Establerta a Cadis, hi estudià música a l’Academia de Santa Cecilia i posteriorment cursà estudis de piano al Conservatori de Madrid Amplià la seva formació a París, i més tard fou deixebla d’E Schumann Inicià la seva activitat concertística -en la qual destacà especialment- amb uns primers recitals a París, acompanyada al piano per J Turina i J Nin Especialitzada en el repertori cambrístic, el 1945 actuà a Barcelona dirigida per E Toldrà Ocasionalment participà en representacions operístiques Es retirà el 1953 i a partir d’aleshores desenvolupà una intensa carrera com a docent…
diputat | diputada
Història
Dret administratiu
Persona que esdevé, per elecció, membre d’una cambra o parlament.
A l’Estat espanyol, a partir de la constitució de Cadis 1812 i fins al 1939, i de nou a partir del 1977, anomenats diputats a corts els membres designats directament pels electors per a formar part de les corts cort 4 2 Al Parlament de Catalunya, segons l’Estatut d’Autonomia del 1932, eren elegits per a un màxim de 5 anys per les circumscripcions del Principat ciutat de Barcelona, província de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona l’Estatut del 1978 fixa en 4 anys la durada de la legislatura i estableix que l’elecció dels diputats ha d’ésser feta amb criteris de representació…
Francesc Torras i Armengol
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
Estudià escultura a Llotja, i després a París, a l’École Impériale i a l’École de Beaux-Arts Pensionat a Madrid 1859, es decantà per la pintura Professor a l’escola de belles arts de Cadis 1864-66, el 1866 fou nomenat professor de l’Escuela Superior de Pintura de Madrid El 1867 l’Academia de San Fernando premià la seva pintura Mare de Déu de les Victòries , que el govern lliurà a l’església de Tetuan La pintura religiosa, d’un Romanticisme evolucionat, ocupà una gran part de la seva producciò També conreà els temes històrics, però els retrats són la seva obra més important per la…
Joan de Balle
Història
Història del dret
Advocat i home públic establert a Barcelona.
Fou apoderat per a Catalunya del duc de Medinaceli Diputat a les corts de Cadis, de les quals fou president 1814, només hi actuà a les darreres sessions votant contra les senyories, defensant el proteccionisme i fent rebaixar la contribució sobre Catalunya fou el qui plantejà la debatuda qüestió que els diputats catalans ho eren de Catalunya i no per Catalunya Liberal moderat, el 1820 fou elegit diputat amb el màxim nombre de vots Durant la legislació 1820-21 propugnà la formació del mercat espanyol publicà el mateix any la seva important intervenció del 5 de novembre de 1820, i…
Trebujena
Municipi
Municipi de la província de Cadis, Andalusia, delimitat al N per les maresmes del Guadalquivir.
Agricultura cereals, cotó, vinya i oliveres i ramaderia
La irradiació de la medicina il·lustrada catalana. 1743-1810
Alguns dels avenços de la cirurgia i la medicina catalanes del segle de la Illustració van tenir una certa irradiació a Europa, a l’Amèrica Hispànica i a les illes del Pacífic i la costa de la Xina I això a desgrat de la supressió, a partir del 1714, de vuit universitats de la corona catalanoaragonesa, que havia decidit la monarquia borbònica guanyadora de la guerra de Successió L’expedició filantròpica de la vacuna 1803-1810 Pere Virgili Vilallonga del Camp, 1699 – Barcelona, 1776, va aprendre l’art de la cirurgia a Tarragona, amb Gabriel Riera i, després, estudià medicina a les…
El comerç amb Amèrica
Carles III atorgant el dret de comerç amb Amèrica, PP Muntanya, 1790 GCB Al final del segle XVII, el comerç català disposava de dues vies d’accés al mercat americà que garantien una connexió òptima amb el món del comerç colonial D’una banda, cosa que continuava una tradició que arrancava de la conquesta cristiana d’al-Àndalus, els mercaders catalans, valencians i mallorquins disposaven d’una àmplia xarxa d’agents comissionistes establerts a les capçaleres peninsulars del tràfic amb les Índies Occidentals espanyoles Aquestes corresponsalies eren emprades per donar sortida a excedents agraris…
moneda obsidional
Anvers i revers d’una moneda obsidional barcelonesa de 10 rals, a nom de Lluís XIV, rei de França i comte de Barcelona, encunyada el 1652
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de necessitat encunyada en temps de guerra per a circular especialment en una ciutat o una plaça forta assetjada i, per tant, aïllada i impossibilitada de rebre els proveïments i les ajudes normals de l’exterior.
Pot ésser fabricada tant en una seca oficial regular com en una seca provisional, i fins i tot en una seca d’emergència És un exemple del primer cas la moneda barcelonesa de 10 rals, del 1652, amb la llegenda Barcino cives obsessa , quan la ciutat era assetjada a la darreria de la guerra dels Segadors 1640-52, puix que la seca de Barcelona era l’oficial del Principat Del segon cas hi ha l’exemple de les encunyacions de Cadis, assetjada pels francesos durant la guerra contra Napoleó, on funcionà una seca oficial provisional I del tercer cas hi ha l’exemple de l’emissió dels duros…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina