Resultats de la cerca
Es mostren 330808 resultats
Protocol de Kyoto
Meteorologia
Conveni d’abast internacional, signat al desembre del 1997 a la cimera de Kyoto sobre el clima, que tracta de la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (principalment CO2, òxid nitrós, metà i CFC).
A grans trets, el conveni estableix que cap als anys 2005-10 aquestes emissions hauran d’ésser reduïdes com a mitjana almenys el 5% amb relació als valors de l’any 1990 No obstant això, les reduccions seran diferents en funció dels diversos països El protocol rebé en un principi el vistiplau de només 33 estats Malgrat les reunions mantingudes, existeix el temor que les reduccions acordades tinguin repercussions negatives en l’economia d’alguns estats, particularment en el cas dels EUA, principal productor de gasos d’efecte hivernacle, la Xina i l’Índia…
font de Nossa
Font del municipi de Vinçà (Conflent), situada a l’esquerra del pantà de Vinçà, al camí d’Arboçols.
L’aigua, sulfurosa, brolla de 23° a 25°C de les fonts del Sofre, indicada per a les afeccions pulmonars i per a les malalties de la pell i de les vies urinàries El balneari fou construït el 1817
llei de Lambert
Física
Llei exponencial que expressa la intensitat de radiació que travessa un medi absorbent, en funció de la intensitat inicial i de la distància recorreguda en el medi (absorbància).
En el cas d’una solució, aquesta llei és coneguda com a llei de Beer o de Beer-Lambert
Guifré de Besalú
Cristianisme
Eclesiàstic, fill del comte Bernat I de Besalú.
Abat de Sant Joan de les Abadesses, fou creat pel seu pare primer bisbe de Besalú 1017-20 bisbat de Besalú i fou dotat amb les rendes de Besalú i dels monestirs de Sant Joan de les Abadesses i de Sant Pere de Camprodon En morir el seu pare 1020, es retirà a Sant Joan de les Abadesses, fins que fou nomenat bisbe de Carcassona 1031-54, càrrec que tingué cumulativament amb les dues abadies de Sant Joan i Camprodon
bisbat de Roda
Història
Cristianisme
Bisbat
Diòcesi conflictiva i d’història accidentada creada a mitjan segle X com a successora de l’antic bisbat de Pallars.
Història del bisbat de Roda Als seus orígens comprengué els comtats de Ribagorça, Sobrarb i Pallars, en llurs nuclis originaris, però a partir del 1040 fou retallat a la part de Sobrarb pel nou bisbat d’Osca i poc després ho fou per la part urgellenca quedà així pràcticament reduït al territori comprès entre el Cinca i la Noguera Ribagorçana però amb les valls de Serret, Boí i algunes altres esglésies del Pallars, per acord amb els bisbes d’Urgell 1140 A partir del 1080 començà a expandir-se per la Barbatània i arribà el 1101 a incorporar-se…
badia de Šelikhov
Golf
Golf del NE de la mar d’Okhotsk, entre el litoral del continent asiàtic i la península de Kamtxatka.
Té 670 km de longitud, 300 km d’amplada i una profunditat mitjana de 100-150 m màxima, al S, de 495 m A la part N hi ha dues badies menors Gižiga i Penžina Es glaça de desembre a maig
blau de Prússia
Química
Nom genèric dels composts de color blau resultants de la reacció del ferrocianur de potassi amb l’ió Fe(III), que difereixen en llur estructura, propietats i grau d’hidratació segons el procediment de preparació.
Hom sol representar-los per la fórmula Fe 4 FeCN 6 3 , bé que llur estructura correspon pròpiament a la d’un supercomplex Són insolubles en aigua i àcids excepte en àcid oxàlic, fet que s’aprofita en la fabricació de tintes Són emprats a bastament com a pigments i en el paper heliogràfic
gorja de Cremal
Congost
Gran entalladura oberta pel riu de Núria al llarg de 3 km fins a l’aiguabarreig amb el Freser.
A la confluència s’ha format l’espadat de 700 m de desnivell anomenat les roques de Totlomon
serra de Campcardós
Serra
Serra de l’Alta Cerdanya, al límit amb la Baixa Cerdanya, que culmina al puig de Campcardós (2 914 m).
S'uneix al pic d’Envalira a través de la portella Blanca d’Andorra, al vessant oriental de la qual es forma la vall de Campcardós , que aflueix a la vall de Querol per la dreta, prop de Porta
permís de conducció
Transports
Autorització per a poder conduir un vehicle de motor.
L’any 2005 el govern de l’Estat espanyol aprovà l’anomenat carnet per punts, que ja estava instaurat a França, Gran Bretanya, Alemanya i Itàlia El sistema atorga a les persones que disposin del permís de conducció d’un nombre de punts determinat 12 o 8, segons si són conductors experimentats o novells El nombre de punts disminueix a mesura que el conductor incorre en infraccions de trànsit acció que és independent de la multa econòmica Si s’exhaureixen els punts, aleshores el permís de conducció és retirat automàticament L’1 de juliol de 2008, dos anys després de la introducció…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina