Resultats de la cerca
Es mostren 1552 resultats
Cissa
Ciutat
Ciutat preromana del litoral de Catalunya, de situació incerta, el nom de la qual hom ha relacionat amb el de Cesse
de les monedes amb inscripció ibèrica, citada per Polibi i per Tit Livi en relació amb la conquesta romana del territori de l’actual Catalunya durant la segona guerra púnica.
L’any 218 aC, poc temps després del desembarcament dels romans a Empúries, Cneu Corneli Escipió hi derrotà les forces cartagineses manades per Hannó
Valveralla

El nucli de Valveralla
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Ventalló (Alt Empordà), situat a la dreta del Fluvià, aigua avall de Vila-robau.
L’església parroquial és dedicada a sant Vicenç, i tingué fins el 1606 com a sufragània la de Ventalló Formà part del comtat d’Empúries
Fundació de noves colònies a Dertosa (Tortosa) i Íl·lici (l’Alcúdia d’Elx)
Fundació de noves colònies a Dertosa Tortosa i Íllici l’Alcúdia d’Elx Ilerda i Empúries assoleixen la condició de municipis 24 aC-1 aC
Celebració d’un concili a Barcelona
Celebració d’un concili a Barcelona, presidit per Sergi, metropolità de Tarragona També hi assisteixen els bisbes de Barcelona, Empúries, Lleida, Girona, Saragossa i Tortosa
Torre Moratxa (Torroella de Montgrí)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de la torre F Tur Unes restes d’una torre i d’altres construccions s’alcen al turó de la Torre Moratxa, espadat veí del turó anomenat la Roca Maura Mapa 297M781 Situació 31TEG153362 Per anar-hi cal pujar al turó i veure si hi ha cap camí fressat La millor manera d’apropar-s’hi és arribar-se a la rodalia de Torre Ponça pel camí asfaltat que hi porta des de l’Estartit i pujar-hi des d’allí pel costat nord-est, ja des de la muntanya JBH Història En el testament del comte Ponç I d’Empúries, de l’any 1078, és esmentat el castell de Roca Maura…
Sant Joan Sescloses
Poble
Poble del municipi de Peralada (Alt Empordà), al SE del terme, dins l’antic terme de Vilanova de la Muga.
L’antiga parròquia de Sant Joan, que havia estat del monestir de Sant Pere de Rodes, passà a sufragània de la de Castelló d’Empúries 1596
III concili de Toledo
Hi assisteixen dos bisbes de València, l’arrià i el catòlic, i els bisbes de Barcelona, Xàtiva, Terrassa, Lleida, Urgell, Vic, Tortosa, Girona, Empúries i Tarragona
Museu d’Arqueologia de Catalunya

Sala Phónike, dels homes vermells, del Museu d'Arqueologia de Catalunya
© Museu d'Arqueologia de Catalunya
Museu
Historiografia catalana
Arqueologia
Institució creada el 1990, amb la qual hom uneix en una sola entitat el Museu Arqueològic de Barcelona, el Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants, de Girona, els museus d’Empúries, Ullastret i Olèrdola amb els seus corresponents jaciments arqueològics, i el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya.
De caràcter administratiu i autònom, també articula els equipaments vinculats a la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya Arqueoxarxa , la Ruta dels Ibers i la Ruta de l’Art Rupestre, així com el Centre Iberia Graeca Tutela científicament els jaciments del castell de Palamós, del coll del Moro , del Molí d’Espígol, del Castellet de Banyoles, de Guissona i de la Roca dels Moros Amb la culminació, l’any 1996, del procés de transferència de la Diputació de Barcelona a la Generalitat de Catalunya del Museu Arqueològic de Catalunya i dels museus d’Ullastret i Olèrdola, hom feu…
,
l’Empordà
Vista aèria de l’Empordà amb les característiques tanques de xiprers
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica del nord-est del Principat de Catalunya que constitueix la façana marítima de la regió de Girona.
Consta essencialment d’una plana d’enfonsament d’època neogènica i quaternària, que enllaça les ribes alluvials de la Muga, el Fluvià i el Ter, delimitada a l’oest per la Garrotxa amb la falla de l’estany de Banyoles i iniciadora de la Serralada Transversal Dos massissos paleozoics tanquen la plana al nord, el pirinenc de l’Albera, compartit amb el Rosselló i el Vallespir, i al sud-oest, el mediterrani de les Gavarres, compartit amb el Gironès i prolongat, al sud, pel també mediterrani de la Selva El comtat d’Empúries, el més autònom dels llevantins respecte a Barcelona, és l’…
vescomtat de Rocabertí
Història
Jurisdicció feudal, successora de l’antic vescomtat de Peralada, centrada en el castell de Rocabertí, a la Jonquera (Alt Empordà), que s’estenia per la serra de l’Albera, Cantallops, Darnius, les Escaules i Campmany, de l’Alt Empordà, i Maurellàs i Bellaguarda del Capcir.
Sembla que els vescomtes de Peralada adoptaren —no definitivament— des de la fi del segle X la denominació de vescomtes de Rocabertí El primer vescomte a emprar aquesta denominació fou Dalmau I vers el 971 Hug Jofre I 1229-50 el 1242 lluitava contra el comte d’Empúries, però el 1248 hi havia fet les paus i fins planejava amb Ponç Hug III la restauració de la ciutat destruïda d’Empúries Jofre III 1250-82 i el seu fill Dalmau VI 1282-1304 seguiren una política semblant, però prevalgué la seva fidelitat a la corona Dalmau VI heretà de la seva muller Ermessenda de Navata la major part de la vila…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina