Situació
Aspecte que ofereixen les ruïnes de la torre.
F. Tur
Unes restes d’una torre i d’altres construccions s’alcen al turó de la Torre Moratxa, espadat veí del turó anomenat la Roca Maura.
Mapa: 297M781. Situació: 31TEG153362.
Per anar-hi cal pujar al turó i veure si hi ha cap camí fressat. La millor manera d’apropar-s’hi és arribar-se a la rodalia de Torre Ponça pel camí asfaltat que hi porta des de l’Estartit i pujar-hi des d’allí pel costat nord-est, ja des de la muntanya. (JBH)
Història
En el testament del comte Ponç I d’Empúries, de l’any 1078, és esmentat el castell de Roca Maura (castrum de Rocha Maura), que aquest comte deixava als seus fills Hug i Berenguer. Aquest castell torna a aparèixer esmentat en un conveni de l’any 1085, pactat entre els comtes Hug II d’Empúries i Guilabert de Rosselló. Posteriorment, hom hi fa referència en altres convenis del segle XII (anys 1121 i 1154), que repeteixen les clàusules del precedent.
Per uns documents del final del segle XI o del començament del segle XII, conservats al Cartoral de Carlemany, sabem que aquest castell de Roca Maura depengué dels senyors de Torroella, que, segons Joan Badia, el devien tenir com a feu pels comtes d’Empúries. Aquests documents són dos homenatges retuts per Ponç Guillem i per Pere Ponç, fill de Guilla, al bisbe de Girona, Berenguer; en ambdós casos són citats “meis castellis videlicet de Rocha Maura aut de Torredella”. En els dos documents, els qui fan el jurament de fidelitat es comprometen a donar la potestat dels castells al bisbe i a fer la guerra al seu costat contra tothom, menys contra el comte d’Empúries, la seva muller i llurs fills. (JBM)
Torre
Al cim del turó de la Torre Moratxa hi ha restes d’una torre, d’una habitació en part excavada a la roca i situada ran del cingle amb un paviment d’opus testaceum, i d’altres parets.
Actualment, l’alçada de la torre és d’uns 4 m. Té encara una cúpula a la part inferior, que gairebé és l’únic que resta d’aquesta construcció. El seu aparell és fet amb pedres toscament desbastades, que tendeixen a arrenglerar-se.
La torre sembla, tanmateix, que ha d’ésser dels darrers segles medievals, mentre que les parets restants poden ésser més antigues i pot ésser que corresponguin a l’antic castell de Roca Maura. (JBH-JBM)
Bibliografia
- Pere Català i Roca: Castell de Rocamaura, dins Els castells catalans, vol. 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1969, pàgs. 772-774.
- Genis de l’Om: Les masies fortificades de Torroella de Montgrí, “Revista de Palafrugell”, agost del 1969.
- Pelagi Negre i Pastell: Dos importantes documentos del conde de Ampurias Poncio I, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, Girona 1960.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I (Baix Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, pàgs. 418. (JBM)