Resultats de la cerca
Es mostren 852 resultats
Ergòtim
Arts decoratives
Ceramista grec.
Autor, entre altres peces signades, de l’anomenat Vas François , pintat després per Críties i signat per tots dos
la Marsellesa
Escultura
Nom donat al grup escultòric La partença dels voluntaris del 1792, alt relleu situat a l’arc de triomf de l’Étoile de París.
És una de les millors obres de François Rude, feta els anys 1835 i 1836, amb un realisme grandiloqüent i alhora classicitzant
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord

Charles Maurice de Talleyrand-Périgord en un oli de François Gérard (1808)
Metropolitan Museum of Art (Nova York)
Història
Polític i diplomàtic francès.
Príncep de Benevent i duc de Talleyrand Fou bisbe d’Autun 1788 i diputat als Estats Generals 1789 D’idees revolucionàries, defensà la nacionalització dels béns eclesiàstics i es mostrà d’acord amb la constitució civil del clergat excomunicat pel papa, abandonà l’Església, amb la qual es reconcilià abans de morir Sospitós de reialisme, hagué d’exiliar-se 1792-96 Havent tornat a França, fou ministre d’afers estrangers 1797-99 i participà en el cop d’estat del 18 de brumari Collaborà inicialment amb Napoleó, però fou apartat 1807 en defensar un sistema d’equilibri europeu Caigut Napoleó, fou…
Nouvelle Vague
Cinematografia
Moviment cinematogràfic francès, nascut el 1958 com a reacció al cinema d’aquell moment, eminentment literari.
De primer fou només una actitud crítica, manifestada mitjançant la revista Cahiers du Cinéma , però ràpidament es consolidà, i el 1959 dos joves realitzadors aconseguiren a Canes els premis al millor film Orfeu negro , de Marcel Camus i el millor realitzador François Truffaut per Les quatre-cents coups A partir d’aquell moment la indústria cinematogràfica francesa obrí les portes a una sèrie de nous realitzadors —procedents sovint del camp del curtmetratge i de la crítica—, que imposaren una valoració nova de la capacitat expressiva de la imatge per ella mateixa, com ja havien…
Jaume Balmes publica El protestantismo comparado con el catolicismo en sus relaciones con la civilización europea
Jaume Balmes publica El protestantismo comparado con el catolicismo en sus relaciones con la civilización europea, obra apologètica de refutació a François-Pierrre-Guillaume Guizot
Tetis

El rapte de Tetis per Peleu, en un vas grec
© Fototeca.cat
Mitologia
Nimfa marina, una de les cinquanta filles de Nereu, esposa del mortal Peleu i mare d’Aquil·les, per la salvació del qual lluità constantment: l’amagà a l’illa de Skyros per tal que no prengués part en la guerra de Troia i, més tard, en el decurs d’aquesta contesa, el protegí contra les ires d’Agamèmnon i li proporcionà armes noves per a venjar la mort de Patrocle.
Apareix figurada en l’art antiga, especialment en l’episodi de les noces de Peleu, a l’anomenat vas François al Museo Archeologico de Florència
marquesat d’Alacant
Història
Títol concedit el 1715 al mariscal Claude François Bidal d'Asfeld
.
El mateix any, en rebre el despatx reial hom canvià la denominació per la de marquesat d’Asfeld
L’àngelus

L’àngelus
© RMN-Grand Palais (Musée d'Orsay) / Hervé Lewandowski
Pintura
Pintura (1858-59) del francès Jean-François Millet (Musée d'Orsay).
Representa una parella de camperols fent una pausa enmig de la feina per dir l’àngelus El naturalisme, típic de l’època, esdevé moderat per la plàcida tonalitat dels colors i l’ingenu recolliment de les figures El quadre assolí una popularitat inusitada i influí fortament sobre el superrealisme de Dalí, que el convertí en un dels principals leitmotive de la pròpia obra
Sully Prudhomme
Literatura francesa
Nom amb què és conegut René François Armand Prudhomme, poeta francès.
Pertanyent al moviment parnassià, collaborà en L’Art i en el Parnasse Contemporain Autor de Stances et poèmes 1865, Les solitudes 1869, Les destins 1872, Les vaines tendresses 1875, etc, la seva poesia s’orientà finalment cap a la filosofia, com en La Justice 1878 i Le bonheur 1888 Fou premi Nobel de literatura el 1901
Anatole France
Literatura francesa
Nom amb què és conegut l’escriptor francès François-Anatole Thibault
.
Féu investigacions bibliogràfiques i assaigs crítics Génie latin 1913 Fou poeta parnassià Poèmes dorés , 1873 i antisimbolista Les seves primeres narracions foren Yocaste et le chat maigre 1879, Le crime de Sylvestre Bonnard 1881 traducció catalana de Carles Soldevila, 1925 i Les désirs de Jean Servien 1882 La seva gran inspiradora fou Mme Caillavet, amb qui mantingué una llarga relació Dedicat al periodisme literari, escollí els seus assaigs a La vie littéraire 1888-92 Els seus records d’infància són plasmats a Le livre de mon ami 1885, Pierre Nozière 1899, Le Petit Pierre 1918 i La vie en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina