Resultats de la cerca
Es mostren 2473 resultats
vall de Guadalest
Vall de la Marina Baixa.
Travessa obliquament els plegaments subbètico - prebètics per l’articulació erosionada d’un gran anticlinal que en principi devia conjuntar la serra d’Aitana i la Serrella, els penyals eocènics de les quals constitueixen els dos aiguavessos de la vall, on afloren el Cretaci i el Miocè i fins i tot el Triàsic al congost que hom ha aprofitat per al modern pantà de Guadalest El conjunt tectònic integra una escata correguda vers el nord És drenada pel riu de Guadalest , afluent per la dreta de l’Algar, amb el qual es barreja prop de Callosa d’En Sarrià D’antiga arrel…
la Vall de Gallinera
Municipi
Municipi de la Marina Alta.
Se situa als vessants orientals de les serres prebètiques valencianes, centrat per la vall de Gallinera, drenada per la rambla de Gallinera anomenada després el Calapatar o riu Bullent, que corre entre els vessants septentrionals de les serres de la penya del Capellà, de la roca Foradada 861 m alt, del Cavall, de Gellibre i de Segària i els costers meridionals de la serra de la Safor 1011 m alt i de Gallinera on hi ha el castell de Gallinera, que tingué la jurisdicció i donà nom a la vall i al municipi Ultra 4178 ha incultes, n’hi ha 1113 de secà, dedicades en un 56% a oliveres i en un 12% a…
Joan Roca i Vinent
Capità de la marina mercant.
Retirat el 1776, inicià la redacció del cronicó Diari de Maó , que abasta fins pocs dies abans de la mort del seu autor i té un gran interès per al coneixement de la història de Menorca durant aquest període Fou membre fundador de la Societat Maonesa de Cultura
Tàrbena
Tàrbena
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Baixa.
Situat en unes afraus del Sistema Prebètic intern valencià tancades a llevant per l’esquerpa serra del Ferrer 859 m alt, orientada de N a S i amb abundoses pedrisses al flanc interior, al peu del qual es desplega una xarxa de barrancs longitudinals, que aflueixen i formen la capçalera del riu d’Algar vall de Tàrbena Al N el terme arriba als vessants meridionals de la serra del Carrascar de Parcent 994 m alt, anomenats la Solana de Parelles, a ponent del costerut coll de Rates d’Oligocè carstificat, que travessa la carretera de Pego a Callosa d’en Sarrià Al sector occidental, el coll de…
serra del Carrascal de Parcent
Serra
Serra (994 m alt.) de la regió muntanyosa d’Alcoi, a l’est del coll de Rates.
La seva forma arquejada correspon a l’estructura prebètica, amb encavalcaments cap al nord i falles verticals al sud Separa la vall de Pop Marina Alta de la de Tàrbena Marina Baixa, capçalera del riu d’Algar És coberta, en part, de pinedes
Julián de Arriaga
Història
Polític castellà.
Alferes de fragata 1728, cap d’esquadra de la marina espanyola 1751 i governador general de Veneçuela A partir del 1754 fou secretari del ministeri de marina d’Índies, càrrec que fins aleshores havia ocupat Ensenada, la labor del qual continuà Impulsà la construcció de vaixells Promogué les obres de les drassanes de Cartagena
pilot
Transports
Persona que maniobra i mena una embarcació a les ordres del capità, del qual, en cas necessari, assumeix les funcions.
Les funcions dels pilots eren antigament a càrrec dels patrons i mestres de nau Amb les travessies oceàniques, hom exigí, a més dels coneixements pràctics, uns de científics Les ordinacions de la marina de guerra de l’Estat espanyol estengueren les seves normes a la marina mercant pel que feia a la preparació tècnica dels pilots, classificant-los en primer , segon i tercer pilot o pilotí Els pilots formats en la pràctica de la navegació eren anomenats de caça i brassa , i els sortits de les escoles nàutiques eren motejats de senistes , alludint a les operacions…
Antonio Valdés
Història
Polític i marí castellà.
Ingressà a la marina el 1757 i el 1782 ja era cap d’esquadra Fou secretari de marina 1783-95 i d’Índies 1789-90, però dimití per divergències amb Godoy 1795 Es negà a participar en l’assemblea de Baiona 1808 i formà part de la junta de defensa de Lleó i de la junta suprema central
Joan Pou i Muntaner
Historiografia catalana
Historiador.
El 1952 es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Com a investigador, centrà els seus estudis en la història de la marina i en la història de Mallorca del s XIX Mereix una especial atenció l’obra Noticias y relaciones históricas de Mallorca 1985, útil per a conèixer dades anuals referents als aspectes relacionats amb l’economia, la producció i l’activitat industrial i comercial de l’illa També ofereix dades sobre la bibliografia que apareixia cada any Collaborà en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana i en altres publicacions científiques També publicà en la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina