Resultats de la cerca
Es mostren 896 resultats
Jaume Càncer
Portada de Variarum resolutionum iuris Caesarei... Cataloniae , de Jaume Càncer (Barcelona, 1608)
© Fototeca.cat
Història del dret
Jurista i advocat.
Descendia d’una família aragonesa d’origen noble, però no fou armat cavaller Estudià a les universitats de Salamanca i d’Osca, on es doctorà en dret civil i canònic S'establí a Barcelona, on exercí d’advocat dels tribunals durant més de quaranta anys El 1585 assistí a les Corts de Montsó Fou considerat, juntament amb Joan Pere Fontanella i amb Joan Pau Xammar, el millor jurista català del seu temps D’una extraordinària formació com a romanista, potser no ponderà prou bé la relació entre l’anomenat dret comú i els usatges i les constitucions de Catalunya Les seves obres sobre…
Arnau d’Erill i d’Anglesola
Història
Senyor de Selgua.
Fill segon d’Arnau III d’Erill i de Pallars A la mort de Pere III fou encarregat de vigilar els passos fronterers dels Pirineus per tal d’evitar una possible fugida de la reina Sibilla 1387 Bescanvià lletres de batalla amb el cavaller francès Martin de la Merlie 1390 Fou promotor de negocis de la cort conseller reial justícia i sobrejunter de Barbastre, Sobrarb i Ribagorça 1391 lloctinent i reformador d’Albarrasí i justícia d’Osca 1394 Essent justícia i lloctinent de Fraga, lluità contra les tropes del comte de Foix, Mateu I, i fou fet presoner 1395 Successivament fou justícia de…
Pedro de Villacampa y Periel

Pedro de Villacampa y Periel
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar aragonès.
El 1793 ingressà en l’exèrcit, i lluità a la Guerra Gran 1793-95, a la guerra contra Portugal 1801 i a la guerra contra Napoleó, en la qual participà en la defensa de Saragossa fet presoner, assolí de fugir i, ascendit a mariscal de camp, operà per Aragó Daroca, 1810, el Principat i el País Valencià, on substituí Joaquín Blake y Joyes desembre del 1811 com a cap de les forces que lluitaven contra Napoleó Ascendit a tinent general 1814, es mostrà descontent del règim absolutista restaurat per Ferran VII pel fet d’haver assistit a un sopar considerat subversiu fou condemnat a vuit…
Ramon Canela Font

Ramon Canela Font
Arxiu R. Canela
Espeleologia
Espeleòleg.
Cofundador del Grup d’Espeleologia i Exploracions Subaquàtiques del Poble Nou 1955, posteriorment s’incorporà al Club Excursionista de Badalona, del qual fou fundador i primer president de la Secció d’Espeleologia Organitzà les primeres expedicions al Marboré, a la vall d’Ordesa, i al Mont Perdut 1960, on explorà l’avenc dels Quatre Pous i descobrí l’avenc Seixanta Treballà al sistema de la Fou de Bor Cerdanya, on descobrí bona part de la seva xarxa subterrània, una de les més extenses de Catalunya, amb les galeries Canela i Badalona Descobrí la cova Cuberes, a la Conca de Tremp 1962, la més…
Antoni Bosch i Cardellach
Historiografia
Metge i historiador.
Estudià medicina a les universitats de València i d’Osca, i es llicencià a Cervera 1783 Exercí a Bràfim i després a Sabadell 1787, d’on fou, al mateix temps, arxiver i secretari municipal Intervingué directament en els rebomboris del pa i en la protecció dels eclesiàstics francesos fugitius durant la Revolució Francesa Com a arxiver, ordenà la documentació municipal sabadellenca i redactà el resum de les resolucions del consell de la vila 1548-1716, amb anotacions fins el 1747 És autor d’ Idea del partido del Vallés, Resum històric de la casa Bosc i Vives de Bràfim , Memòria de…
Bernabé Assam
Dret
Literatura catalana
Jurista i prosista.
Des del 1456 fou paer en cap de Lleida El 1460 formà part de l’ambaixada que la paeria envià a Joan II per intercedir per la llibertat del príncep Carles de Viana Però en la revolta del 1462 actuà al costat del rei i intervingué com a intermediari en la capitulació de Lleida 6 de juliol de 1464, per la qual cosa la paeria li confiscà el seu alberg El monarca el nomenà veguer, conseller reial, i li atorgà el lloc d’Alcoletge A partir del 1473 fou catedràtic de prima de cànons de la universitat i treballà pel redreç de les escoles, sobretot contra les pretensions d’Osca de mantenir…
,
Benavarri
Benavarri
© Fototeca.cat
Municipi de la Ribargorça, centre de la subcomarca de la Baixa Ribagorça.
El terme és accidentat pels relleus del Montsec d’Estall puig de Sant Salvador, 878 m alt contraforts de la Cogulla, 956 m Castell de Llaguarres, 1056 m La major part del terme pertany a la conca de la Noguera Ribagorçana i és drenada pel riu Guard el sector d’Aler, però, pertany a la conca de l’Éssera El 42% de la superfície del municipi és ocupada per brolles, el 13% per boscs de carrasques i roures, el 10% per boscs de resines i el 38% per conreus Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades principalment pels propietaris 87% i per parcers La major part dels terrenys de conreu…
Joan Josep Omella i Omella

Joan Josep Omella i Omella
© Conferencia Episcopal
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari de Saragossa i, amb els pares blancs, a Lovaina i Jerusalem Ordenat sacerdot el 1970, fou coadjutor i rector i, en 1990-96, vicari episcopal a la diòcesi de Saragossa També fou missioner durant un any al Zaire actual República Democràtica del Congo Entre el juliol i el setembre del 1996 fou bisbe auxiliar de Saragossa, i posteriorment bisbe, dignitat que ocupà fins al desembre del 1999, en què es féu càrrec de la diòcesi de Barbastre-Montsó els quatre anys següents, durant els quals fou també 2001-03 administrador apostòlic d’Osca i de Jaca Al maig del 2004…
Castell de Mont de Roda (la Pobla de Roda)
Art romànic
Aquest castell era situat al poble de Mont de Roda, a 783 m d’altitud, aigües avall i a la banda esquerra de l’Isàvena, entre el barranc de Sant Esteve i el de Solans Tradicionalment formà part del terme de la ciutat de Roda i, per tant, fou un domini de plena jurisdicció del capítol Tanmateix, s’hi originà una senyoria a partir del 1080, quan el bisbe Ramon Dalmau concedí a l’ardiaca Pere, al seu germà Bernat i als seus nebots, l’alou dit Serra de l’Oliva en canvi d’ésser homes fidels i de tributar la meitat dels delmes Demència aportà en dot a Dodó Pere aquesta honor que el 1103 vengueren…
l’Expedició Reial
Història
Expedició que efectuaren els carlins contra Madrid (del 15 maig a l’octubre del 1837), per causes no enterament aclarides.
Ea part el pretendent, Carles Isidre, amb la seva cort Sortí d’Estella, travessà l’Aragó per Osca i Barbastre i entrà al Principat per Tragó de Noguera 7 de juny Derrotada, però no decisivament, pel baró de Meer a Gra 12 de juny, es refugià a Solsona 14 de juny Per Súria, Santpedor, la Segarra, Vinaixa i Margalef, l’expedició arribà a l’Ebre, que travessà a Xerta 29 de juny, emparada per Ramon Cabrera Prosseguí cap a Ulldecona i el País Valencià Sant Mateu, Borriol, Vila-real, Nules, Burjassot Des de Xiva, on fou lliurada 15 de juliol una batalla aferrissada, finalment favorable…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina